Resultats de la cerca

Bé que el topònim de Cortscastell és documentat a partir del segle IX, les primeres notícies directes del castell no es troben fins al segle XI Vers el 1057, els comtes de Pallars Sobirà Artau I i Llúcia establiren una convinença amb Mir i Radolf sobre aquest castell Els drets del castell sobre els plets foren objecte de diverses donacions, apropiacions i empenyoraments al monestir de Gerri al llarg de la segona meitat del segle XI L’any 1305 era senyor del castell Guillem d’Erill, i anys més tard, el 1381, estava en mans de Guillem de Vilamflor Aquest castell s’aixecà…

El topònim Montformit és conegut des de l’any 1082, bé que potser cal identificar Montformit amb la vila de Puig Formici , un dels béns objecte de conveni l’any 1066 entre els comtes de Pallars Jussà i de Pallars Sobirà El castell de Montformit kastro Montis Formiti apareix citat per primera vegada l’any 1118 com a afrontació oriental del castell de Sersui Consten diverses donacions de masos situats al terme del castell de Montformit que feren els comtes Roger de Comenge i Guillema i algun particular a la sagristia de Gerri els anys 1221, 1227, 1229 i 1230 És possible que…

Situació Espectacular emplaçament d’aquest castell, situat en una agulla que s’alça a la riba esquerra de la Noguera Ribagorçana, sobre l’actual embassament de Canelles ECSA - J Bolòs Petita fortalesa situada damunt d’unes roques que hi ha sobre la Noguera Ribagorçana, al portell de la Pertusa, actualment sobre l’embassament de Canelles, a l’extrem W de la vall d’Àger, a l’entrada del congost de Mont-rebei Mapa 32-12289 Situació 31TCG074575 Des del poble de Corçà surt una pista que hi porta 2 km Un cop a l’esplanada on es deixen els automòbils, se segueix un corriol que passa per la dreta de…

El rosari de dunes ultrapassa els 10 km de llargària, amb una amplada màxima de 2 km i de vegades en dues o tres alineacions encavalcades les dunes més grosses, avui pràcticament fixades des de la reforestació, arriben als 7 o 8 m alt, però llur morfologia originària és molt desbaratada La Devesa és la restinga resultant de l’evolució d’un poulier o ganxo afavorit per la deriva longitudinal El topònim sembla respondre al caràcter medieval de reserva de llenya i vedat reial de caça amb cérvols i senglars El pinar és citat per Cabanilles Del patrimoni reial passà al municipi de…

El llogaret de Peranera es troba a la riba esquerra del barranc del mateix nom, a la banda nord-est del terme del Pont de Suert El topònim del lloc Petra Nigra és esmentat a l’inici del segle XI com a límit territorial de la villa de Raons i el seu castell ho és l’any 1120 en un document relacionat amb el monestir de Lavaix Al segle XIII Peranera passà a formar part de la baronia d’Erill, dins la qual encara constava al segle XVII No s’han localitzat referències documentals del passat medieval de la seva església, tot i que la titular, Santa Eulàlia, revela un origen força…

Els dos pobles de Sant Feliu d’Amunt i Sant Feliu d’Avall degueren formar-se a l’entorn d’una església primitiva dedicada a sant Feliu, advocació, cosa curiosa, que no es correspon ni a la de l’església de Sant Feliu d’Amunt, dedicada a santa Maria, ni a la de Sant Feliu d’Avall, que es troba sota l’advocació de sant Andreu Segurament l’església de Sant Feliu era la que subsistia encara al segle XV en el territori de Sant Feliu d’Amunt amb el nom de “Sant Feliu lo Vell”, de la qual seria interessant retrobar l’emplaçament Molt probablement es tractava d’una església anterior a la invasió…

L’església de Santa Coloma, avui dia desapareguda, era situada al terme de Palau, just al límit amb Tatzó d’Avall, i contigua a la vila de Torrent Segons indica R d’Abadal, serví una localitat la senyoria de la qual el 1075 era del comte Ponç d’Empúries, que en aquesta data la cedí al seu cosí el comte Guislabert II de Rosselló en garantia del seu jurament de fidelitat Entre els segles XII i XIV, el nom de Santa Coloma va acompanyat del topònim Tresbons Tribus bonis , potser per oposició a la propera església de Santa Eugènia de Tresmals, a Elna Aquesta església ha deixat el nom…

Detectar-ne l’existència, encara que sigui en un tros de mur, si més no, ja es fa, avui, difícil Les diverses dependències de la casa Feliu i l’església de Santa Maria d’Ossea ocupen ara el lloc on en altre temps segurament era emplaçat el castell Tan minsa és la documentació referent al castell, que només sabem que l’any 1163 el cavaller Pere de Vilaró el donà a l’església de Santa Maria de Solsona Tampoc no ens ha acompanyat la fortuna pel que fa al topònim Si per a uns és Ossea, transformació que deriva d’Orsera, per a altres podria tractarse d’Oceja, mentre que a la llinda de…

Situada dins l’antic terme del castell de Gaià, en un lloc inconcret No degué passar de capella rural L’església apareix esmentada en un document del 959 formant part d’un alou situat al castell de Gaià, al soler d’Arsemund, el propietari En un principi havíem cregut que corresponia a l’església de Sant Pere de Monistrol, però finalment hem vist que la interpretació era errònia Resten dues hipòtesis una, que fos per la zona de Sant Amanç de Pedrós, on hi ha una muntanya coneguda amb el nom de Sant Joan, i l’altra, que fos la mateixa de Sant Jordi, situada al costat del mas del Soler de…

L’antic lloc de Racots, del qual només resta memòria en el topònim que dóna nom a una partida situada a migdia del terme de Verdú, és esmentat l’any 1080 com a afrontació territorial termino de Rechod del castell de Valerna, quan Arnau Company i Guisla cediren l’esmentada fortalesa a Ponç Duran i la seva muller Ermengarda i a altres particulars Del seu antic castell tan sols hi ha notícia que l’any 1289 Ramon de Peramola, castlà de la fortalesa, el vengué amb tots els seus termes a l’abat de Poblet, Guillem d’Estanyol, conjuntament amb el castell de Llentisclell, pel preu de…