Resultats de la cerca
Es mostren 995 resultats
Eix Diagonal
Eix viari que uneix les comarques centrals amb el litoral català en unir Manresa (Bages), Igualada (Anoia), Vilafranca del Penedès (Alt Penedès) i Vilanova i la Geltrú (Garraf).
Inaugurat al començament de desembre del 2011, l’eix connecta de sud-oest a nord-est les principals infraestructures viàries catalanes, com són la C-31, la C-32, l’AP-7, l’A-2, i l’Eix Transversal, i millora el trànsit de llarg recorregut, les comunicacions intercomarcals i la mobilitat a l’entorn de les principals poblacions del recorregut L’eix té 67 km de longitud i inclou trams de nova construcció i d’altres ja existents Les obres, que finalitzaren mig any abans del previst, tingueren un pressupost de 368,4 milions d’euros El model de construcció adoptat ha estat el sistema…
generació
Sociologia
Conjunt de persones que neixen al llarg d’un mateix any.
Hom denomina generació fictícia un conjunt imaginari de persones que recorren totes les edats de la vida i que són sotmeses a les diferents taxes dels fenòmens demogràfics nupcialitat, fecunditat, mortalitat, etc amb la mateixa intensitat que els afectaria en la vida real L’anàlisi de les generacions al llarg de cadascuna de les seves edats constitueix el nucli distintiu de la demografia Aquest tipus d’estudi s’anomena anàlisi longitudinal per distingir-lo de l’estudi de les diferents edats coexistents en un mateix moment, o anàlisi transversal Els indicadors demogràfics…
Creu coral de Centelles
Art romànic
Creu coral de Centelles És conservada al Museu Episcopal de Vic, on és catalogada amb el número 77 d’inventari La imatge del crucificat, d’època gòtica, no correspon a aquesta creu G Llop Al Museu Episcopal de Vic i catalogada amb el número 77 d’inventari, es conserva una creu coral procedent de Centelles Aquesta creu actualment té associada la figura d’un crucificat núm d’inventari 4 064 d’estil gòtic, procedent de Solsona i datable del segle XIV, segons J Bracons Catàleg de l’escultura gòtica del Museu Episcopal de Vic , 1983 La creu, que fa 234 cm d’alt per 130 d’ample, és formada per dos…
Les serres de Finestres i de Rocacorba
Un encisador racó a la capçalera de la riera de Rocacorba Ernest Costa Les serres de Finestres i de Rocacorba 21, entre els principals espais naturals del sistema transversal Juntament amb la serra del Corb, Finestres i Rocacorba formen una gran alineació orogràfica que s’estén de N-W a S-E, a cavall de la Garrotxa, el Pla de l’Estany i la plana del Gironès El relleu de Finestres és suau als solells i abrupte als obacs, amb cingleres escarpades a la part central, que cobreixen uns 20 km de recorregut Són producte de l’erosió dels estrats alternats de gresos, conglomerats i margues gris…
truncat | truncada
Matemàtiques
Dit d’un cos afuat que acaba abans que la seva secció transversal esdevingui un punt.
escairada
Tecnologia
Determinació de la secció transversal de taulons i llistons normalitzats en el comerç de la fusta.
efecte d’entalla
Tecnologia
Augment localitzat de tensions internes provocat pels canvis sobtats de secció transversal d’una peça metàl·lica.
barra
Electrònica i informàtica
Conductor muntat a l’aire, de gran secció transversal, emprat per a corrents de forta intensitat.
nau
Les naus de Santa Maria del Mar de Barcelona
© Fototeca.cat
Arquitectura
En una església, espai comprès entre parets, arcades o fileres de pilars o columnes.
Les esglésies poden tenir una sola nau cas freqüent en el gòtic català per exemple, la catedral de Girona, tres naus, que és el cas més corrent, i cinc naus, com la basílica de Sant Pau Extramurs de Roma Si hi ha més d’una nau, aquestes reben diferents noms la nau principal, és la nau central, que sol ésser la major d’una església i a la qual dóna el portal principal les naus laterals o menors són a cadascun dels costats de la nau principal i solen ésser més baixes que aquella la nau transversal és perpendicular a la principal, en la intersecció de la qual es forma el creuer no…
mortasadora
Tecnologia
Màquina eina emprada per a formar ranures, mosses, etc.
La seva constitució és semblant a la de la llimadora la diferència consisteix en el fet que el carro on va fixada l’eina té un moviment vertical, el qual permet de mecanitzar superfícies interiors La peça roman fixa a la taula i l’eina es desplaça amb moviment alternatiu vertical, arrancant ferritja només en el recorregut de descens L’eina acostuma a ésser d’acer al carboni o d’acer ràpid el seu avanç té lloc gràcies al moviment de la taula, que pot ésser longitudinal o transversal quan cal mecanitzar una peça en diversos punts simètrics respecte a un eix, hom fixa la peça a un…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina