Creu coral de Centelles. És conservada al Museu Episcopal de Vic, on és catalogada amb el número 77 d’inventari. La imatge del crucificat, d’època gòtica, no correspon a aquesta creu.
G. Llop
Al Museu Episcopal de Vic i catalogada amb el número 77 d’inventari, es conserva una creu coral procedent de Centelles. Aquesta creu actualment té associada la figura d’un crucificat (núm. d’inventari 4 064) d’estil gòtic, procedent de Solsona i datable del segle XIV, segons J. Bracons (Catàleg de l’escultura gòtica del Museu Episcopal de Vic, 1983).
La creu, que fa 234 cm d’alt per 130 d’ample, és formada per dos braços de fusta de color fosc i presenta les seves voreres treballades en forma de talls acabats en tres lòbuls. Aquests talls han estat distribuïts tot al llarg dels braços d’una manera proporcional: a la part inferior del braç vertical hi ha tres talls a cada cantó i a la superior n’hi ha dos, mentre que el pal transversal en presenta un a cada banda. El cos central és dividit en tres bandes separades, cobertes d’ornaments de pasta en relleu, formant uns motius geomètrics i vegetals.
Un quadrat marca la intersecció dels dos braços. L’anvers presenta un gran floró, mentre que al revers hi ha representat l’Agnus Dei.
Els extrems dels braços mostren una faixa transversal treballada amb uns relleus en pasta de guix, que imiten l’orfebreria. Són rematats amb cinc grans fulles. Aquest motiu vegetal, amb disposició d’origen clàssic és format de palmetes estilitzades, emmarcades en unes figures en forma de cor. Cal veure, doncs, aquí, un exemple de les creus florençades que s’inspiren en les creus d’argenteria repujada.
Tot i que inicialment la creu fou pintada i daurada són ben escassos els vestigis policroms que en resten. La decoració d’aquestes creus era de tons vius i hi predominava el vermell, el groc, el blanc i el porpra fosc. La decoració consistia en faixes de diferents colors que resseguien longitudinalment les línies dels braços de la creu.
Per les seves característiques formals, aquesta creu, que devia ésser destinada a anar col·locada damunt l’altar, sembla datat del final del segle XIII. En el seu estudi sobre l’evolució del crucifix, P. Thoby assenyala al segle XII la presència d’una gran varietat de formes de creu —potençada, florada, florençada, etc.—, però totes es caracteritzen per llur mida, ampla i baixa. Fou a partir del començament del segle XIII que les creus esdevingueren més estretes i s’allargaren, a la vegada que presentaren unes extremitats tallades en bisell.