Resultats de la cerca
Es mostren 158 resultats
lemnàcies
Botànica
Família d’espadiciflores constituïda per una trentena d’espècies de plantes aquàtiques molt petites, generalment laminars i flotants, monoiques, de flors unisexuals aclamídies, amb un sol estam o amb un sol carpel.
A aquesta família pertany la llentilla d'aigua Lemna sp
hevea
Botànica
Arbre de la família de les euforbiàcies, de 15 a 40 m d’alt, de fulles compostes de tres folíols el·líptics acuminats, de flors unisexuals agrupades en panícules i de fruits capsulars.
És natural de l’Amazònia, però és conreada en altres regions tropicals, sobretot a Malàisia És la principal planta productora de cautxú
ciclantàcies
Botànica
Família d’espadiciflores integrada per unes 50 espècies, amb aspecte de lianes o de petites palmeres de fulles llargament peciolades, amb flors unisexuals disposades alternativament en una espata simple i fruits bacciformes.
Són plantes pròpies dels països intertropicals d’Amèrica Cal esmentar entre llurs espècies la palmera de Panamà Carludovica palmata , usada en la fabricació de barrets
anèl·lids
Poliquet sedentari (anèl·lid)
© Fototeca.cat
Helmintologia
Embrancament d’animals invertebrats, que comprèn els cucs pròpiament dits.
Anatomia i fisiologia dels anèllids Els anèllids són animals triploblàstics, celomats i protostomats, amb simetria bilateral Tenen el cos segmentat, de forma cilíndrica o aplanada dorsiventralment, i mancat d’apèndixs articulats La segmentació afecta l’organització interna i externa del cos Cada segment extern correspon en general a un metàmer intern excepte en els hirudinis, que tenen més segments externs que interns La metamerització és homònoma en general tots els segments són equivalents, excepte el primer i el darrer, que són diferenciats Cada metàmer consta d’una capa epidèrmica que…
ulmàcies
Botànica
Família d’urticals composta per arbres caducifolis, de fulles simples, alternes i sovint asimètriques, de flors petites, unisexuals o hermafrodites, agrupades en cimes o solitàries, i de fruits en sàmara o en drupa.
Inclou unes 120 espècies, pròpies sobretot de les regions temperades, de les quals es troben als Països Catalans el lledoner Celtis australis , l' om Ulmus minor i l' oma Uglabra
ament
aments d’un trèmol
© Fototeca.cat
Botànica
Inflorescència espiciforme densa, generalment blana i penjant, de flors petites i unisexuals, en general aclamídies, pròpia de molts d’arbres forestals com l’alzina, el roure, l’avellaner, el pollancre o el salze.
welwítsquia
La welwítsquia és l’única espècie de la família de les welwitsquiàcies
© Fototeca.cat-Corel
Botànica
Gimnosperma robusta, de la família de les welwitsquiàcies, d’arrel gruixuda, tronc curt, d’on surten només un parell de llargues fulles en forma de cinta, i flors unisexuals, pròpia del desert de Namib.
papaier
Botànica
Agronomia
Petit arbre, de la família de les caricàcies, dioic, cauliflor, de tronc suculent, de fulles grosses, alternes, palmatipartides i llargament peciolades, de flors grogues, unisexuals, regulars i pentàmeres, i de fruits bacciformes, les papaies
.
És oriünd de l’Amèrica Central, però és comunament conreat en moltes altres zones tropicals
òstria
Botànica
Arbre caducifoli monoic, de la família de les betulàcies, de 10 a 15 m d’alçària, de fulles ovades, acuminades i doblement serrades, de flors unisexuals disposades en aments i de fruits muciformes verdosos.
Es fa principalment a la part central i oriental del territori submediterrani europeu No existeix, en estat espontani, als Països Catalans
llàgrimes de Job
Botànica
Jardineria
Planta herbàcia anual, de la família de les gramínies, de jardí, de 50 a 100 cm d’alçària de fulles amples i planes, d’espícules unisexuals i de fruits molt durs, semblants a perles.