Resultats de la cerca

El lloc de Pedrís, agregat a Bellcaire d’Urgell, fou conquerit probablement a la darreria del segle XI, ja que la seva existència és testimoniada documentalment l’any 1090, quan el comte Ermengol IV d’Urgell l’esmenta com a límit d’una donació cedida a Santa Maria de Gualter A mitjan segle XII, concretament el 1143, la turrim de Pedriz és esmentada com a afrontació territorial de l’alou que els comtes d’Urgell Ermengol VI i Elvira concediren a Pere i Arnau Bernat al camp de Mascançà Posteriorment, de l’any 1174 hi ha notícia que Pere de Tarascó, la seva…

Hom pot distingir-hi una zona pirinenca estricta, integrada per la Baixa Cerdanya, la Vall d’Aran i els sectors septentrionals de l’Alt Urgell, el Pallars Sobirà i l’Alta Ribagorça i una de prepirinenca, integrada per la resta de les darreres comarques i, a més, el Pallars Jussà i la Baixa Ribagorça Hidrogràficament coincideix amb la conca alta fora de la capçalera, corresponent a l’Alta Cerdanya, i la conca alta i mitjana de la Valira, a Andorra i part de la mitjana del Segre i amb les capçaleres de l’Éssera Alta Ribagorça i la Garona Vall d’Aran Als Països Catalans és, amb…

El terme de Montsuar és situat a pocs quilòmetres al nord d’Ivars d’Urgell En l’actualitat constitueix una masia, que encara conserva algun vestigi de l’antiga fortificació medieval El lloc de Montsuar, que segons JLladonosa s’originà sota el domini andalusí, fou conquerit a la darreria del segle XI pels comtes d’Urgell, els quals el cediren al bisbe d’Urgell El castell és esmentat per primera vegada el 1111, quan el tenia Ramon Arnau de Rialb pel prelat urgellenc Al segle XII, la fortalesa era senyorejada pels Ribelles, car hi ha notícia que l’any 1172…

El poble d’Ivars, a 265 m d’altitud, és situat al sector de llevant del terme El lloc, conquerit pels comtes urgellesos al darrer quart del segle XI, fou donat tot seguit al bisbe i al capítol d’Urgell La primera menció de l’església d’ Yvarc data del 1098, en l’acta de consagració de l’església de Santa Maria de Guissona, i es menciona com una de les parròquies que depenien de l’esmentada canònica Inclosa dins el bisbat d’Urgell, aquesta parròquia contribuí els anys 1279 i 1391 a sufragar la dècima papal recaptada a la diòcesi En l’actualitat l’església parroquial…

Es funda el seminari d’Urgell

Miniatura del Beatus de la Seu d’Urgell que illustra el foli 113 amb el tema dels adoradors de l’anyell G Llop Al Museu Diocesà d’Urgell es conserva, amb el núm 501 de l’inventari, el conegut Beatus de la Seu d’Urgell , còdex illustrat que inclou el Comentari a l’Apocalipsi de Beat de Liébana Juntament amb el Beatus de Girona constitueixen els dos únics exemplars que es conserven actualment a tot Catalunya És compost per VII + 231 folis en pergamí i presenta lletra minúscula visigòtica, del segle X, que sembla obra de diverses mans L’absència de…

Fundat el 2001, el primer i únic president fou Ramon Roca Guanyà la Copa Generalitat en dues ocasions 2005, 2007 Organitzà la final a vuit de la Copa Generalitat 2009 Els seus jugadors més destacats foren Llorenç Valls, campió de Catalunya individual 2005, i Lluís Tolosa, millor jugador de la Lliga de Lleida diverses temporades El 2011 tenia uns vint jugadors

Fundat l’any 2000, fou impulsat, entre d’altres, per Francesca Clua Caubet Guanyà en dues ocasions el Campionat de Catalunya de clubs 2005, 2006 i la Copa Generalitat 2006, 2010 Participa habitualment en la lliga de Lleida de primera divisió El 2002 organitzà el Campionat de Catalunya individual i, des del mateix any, també organitza la Marató Nacional de Bitlles, que dura dotze hores però que inicialment en durava vint-i-quatre Disposa de dos camps de joc amb dues pistes cadascun El 2011 tenia 150 socis

Fou fundat l’any 1920 amb el nom de FC Valira i el 1922 ingressà a la federació catalana Posteriorment, s’anomenà Unió Esportiva Urgellenca i a mitjan anys vuitanta adoptà el seu nom actual La màxima categoria que ha assolit és la tercera divisió, en la qual milità les temporades 1956-57 i 1957-58 La temporada 2011-12 jugava a segona catalana Disputa els partits a l’estadi municipal i disposa de diversos equips de futbol de base