Resultats de la cerca
Es mostren 546 resultats
João Araújo Correia
Literatura
Escriptor portuguès.
Estudià medicina i exercí com a metge rural a la seva regió, Tras-os-Montes, on se situa la seva obra i de la qual incorporà els dialectalismes Quant a la temàtica, hi recollí els elements propis del ruralisme superstició del poble, lluita per la terra, etc Contos Bárbaros 1939, Contos Durienses 1941, Terra ingrata 1946, Horas mortas 1968, Tempo revolvido 1974, Outro Mundo 1980, etc Publicà també assaigs literaris i etnogràfics Linguagem Médica Popular Usada no Alto Douro , 1936 Por amor da nossa fala , 1957 O Elemento Água na Sabedoria Popular , 1957, etc
Domenico Alaleona
Música
Musicòleg, director i compositor italià.
Format al Liceo di Santa Cecilia i a la Universitat de Roma, fou un dels impulsors de la musicologia italiana Tot i que destacà en el camp teòric, especialment en la recerca sobre l’oratori del segle XVII, no oblidà la composició La seva òpera Mirra 1910-13, construïda a partir d’un sistema basat en una divisió de l’octava musical en cinc parts en una forma semblant a la usada en la música d’Indonèsia, és una de les peces més importants de la seva producció Compongué també un rèquiem a quatre veus 1920 i diferents peces instrumentals
lletra cortesana
Diplomàtica i altres branques
Lletra que tingué la seva màxima difusió a Castella durant els s. XIV i XV.
Deriva de l’anomenada d' albalaes i és una evolució de les gòtiques cursives Es caracteritza per un ductus molt uniforme, pel trencament dels mots i per la gran abundància de nexes Se'n destaca el caràcter decoratiu de certs trets, com el trencament de la ç , que normalment puja per sobre de la caixa d’escriptura, i els pals verticals de la p, q , etc És lletra bàsicament cancelleresca, bé que també fou usada en les escriptures privades Desaparegué de la cancelleria al segle XVI, desbancada per les lletres italianes en els documents privats evolucionà cap a la letra anomenada…
cicuta
Botànica
Planta herbàcia biennal, de la família de les umbel·líferes, de 50 a 200 cm d’alçària, quasi glabra, que desprèn una olor desagradable en macar-la.
Té una tija robusta, fistulosa, estriada, una mica pruïnosa, molt sovint amb taques purpurines Les fulles són grosses, de dues a quatre vegades pinnades, amb segments serrats o pinnatífids Les flors, blanques, es disposen en umbelles compostes Els fruits són diaquenis suborbiculars, amb cinc costelles prominents a cada banda Creix en herbassars nitròfils humits de gairebé tot Europa És la planta metzinosa més coneguda com a tal En l’antiguitat clàssica era utilitzada en les execucions de ciutadans importants La gran toxicitat d’aquesta planta és causada pels alcaloides de la cicuta La…
cocaïna

Cocaïna
©
Farmàcia
Alcaloide principal de les fulles de coca, que en contenen d’un 0,5 a un 1,5%.
El seu punt de fusió és a 98ºC i el d’ebullició a 187ºC Té gust amarg En forma bàsica, com es troba a la planta, és insoluble en aigua però soluble en l’alcohol, éter i olis De les sals utilitzades, la més emprada és el clorhidrat, que són unes pólvores blanques, solubles en l’aigua Té dues accions distintes una, sobre el sistema nerviós central, de tipus tòxic, i l’altra, sobre el perifèric, predominantment anestèsica Molt usada en medicina i cirurgia per a produir anestèsia local a les mucoses El seu consum crea dependència cocaïnomania
diadema
Història
Faixa o cinta ornada amb brodats, pedres precioses, etc, amb què els sobirans se cenyeixen el cap.
En l’antiguitat fou usada pels sumeris, pels egipcis i particularment pels perses Era una banda frontal de teixit blanc lligada a la nuca i amb pedres precioses Els grecs la utilitzaren com a símbol de victòria o d’algun càrrec Alexandre el Gran adoptà el sentit de sobirania de les diademes perses i el transmeté a Roma Substituïda a l’edat mitjana per la corona, restà reduïda a un objecte d’ornamentació per a les dames de la reialesa i la noblesa sota formes diverses, sovint enjoiades El neoclassicisme dels dos imperis napoleònics en ressuscità l’ús
Gòtia
Nom donat pels francs a l’antiga província visigòtica de la Gàl·lia Narbonesa o Gòtica, anomenada també Septimània.
Comprenia des de l’Albera a Nemze Nimes, tenia Narbona com a capital i incloïa Carcassona, Besiers, Magalona, Agde, Usès, Elna, Llívia, etc Algun cop s’hi comprenen també alguns comtats catalans del sud dels Pirineus Hom troba usada aquesta denominació des de la primera meitat del segle IX fins a la primera meitat del segle X, amb alguna allusió isolada, almenys fins al començament del segle XII El governador de Gòtia dugué el títol de marquès El primer que hom troba ostentant-lo és Sunifred, pare de Guifré el Pelós, comte de Cerdanya-Urgell, de Barcelona i de Narbona 844-48
Lance Armstrong
Ciclisme
Ciclista nord-americà.
Nascut Lance Edward Gunderson, el 1974 la seva mare li canvià el cognom peI del seu segon marit Inicià la carrera esportista en el triatló, del qual fou campió als EUA el 1989 i el 1990 en la modalitat de menys de vint anys, però poc després passà al ciclisme l 1991 fou campió amateur dels EUA i el 1992 participà en els Jocs Olímpics de Barcelona, i ja com a professional, entre d’altres, participà al Campionat de Zuric, on aconseguí una segona posició El 1993 guanyà el mundial de ciclisme Establert durant vuit mesos l’any a Europa, guanyà curses com la Fletxa Valona o la Clàssica de Sant…
agulla giroscòpica
Transports
Instrument d’orientació basat en les propietats del giroscopi
.
És usada en els vaixells per a poder determinar la direcció del meridià, és a dir, la direcció N-S, i tenir una línia de referència a partir de la qual poder comptar el rumb Consisteix en un giroscopi de dos graus de llibertat, que fa moure una rosa dels vents semblant a la de les agulles nàutiques Comparada amb aquestes, té l’avantatge d’indicar el nord veritable, o nord geogràfic, i no pas el nord magnètic, per tal com no és sotmesa a les desviacions originades pel magnetisme permanent del vaixell El seu funcionament, però, és més complicat i sotmès a més avaries
Juli Fernández Obispo
Caça
Falconer.
S’inicià vers el 1976 caçant amb aus rapinyaires i reintroduint-les posteriorment a la natura El 1983, en collaboració amb el Departament de Medi Ambient de la Generalitat, endegà el primer projecte privat de cria en captivitat de Catalunya L’any 1986 inventà la tècnica d’inseminació artificial d’ocells rapinyaires usada avui dia a tot el món Obtingué els primers peregrins nascuts en captivitat a Catalunya i els primers híbrids, com el primer híbrid de xoriguer i falcó sagrat Fou un dels fundadors de l’Associació de Falconers del Bages 1986 Gestiona el centre de reproducció…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina