Resultats de la cerca

Autodidacta, s’inicià en el disseny de mobles després d’haver passat per feines tan diferents com la jardineria, la infermeria o un dipòsit de cadàvers, d’on ha heretat un gust macabre que influeix en el tractament de les seves obres Aconseguí ressò internacional a partir dels anys noranta del segle passat amb el seu estil realista, que utilitza l’humor per a subvertir situacions establertes en el món cultural i en la societat en general Autor d’obres satíriques i controvertides, es donà a conèixer sobretot amb La nona ora 1999, en què el papa Joan Pau II cau pel cop d’un meteorit Tot i que…

El seu nom era Emanuele Conegliano, però el canvià en convertir-se al catolicisme Menà una vida dissipada i fugí a Viena, on collaborà amb WAMozart, per al qual escriví els llibrets —modèlics— de Le nozze di Figaro 1786, Don Giovanni 1787 i Così fan tutte 1790 n'escriví també per a Salieri i per al valencià Vicent Martín i Soler Una cosa rara, Il burbero di buon cuore, 1786, etc Passà a Londres i fugí més tard a Nova York 1805, on introduí l’òpera italiana i publicà una autobiografia

Residí molts anys a París, on publicà una obra de fisiognomonia Liber compilationis Physionomiae , ~1295, i el 1310 tornà a Pàdua, on ensenyà medicina i filosofia natural a la universitat Traduí al llatí diverses obres mèdiques de Galè i diversos escrits astrològics d’Abraham ibn ‘Ezra, i preparà una edició llatina, en ordre alfabètic, del De Materia Medica de Dioscòrides La seva obra més notable és, però, el Conciliator differentiarum philosophorum et precipue medicorum 1303, intent de conciliació, en una fórmula expositiva analítica en 200 differentiae , de les opinions contradictòries…

Es destacà a Venècia com a autor de música sacra i d’òperes A Anglaterra estrenà, amb èxit, Penelope 1741, Sirbace 1743, etc De nou a Venècia, creà oratoris, com Isaac 1745 i Judith 1746, i collaborà amb Goldoni en òperes bufes, com Il filosofo di campagna 1754, La diavolessa 1755, etc Residí 1765-68 a la cort de Caterina II de Rússia hi compongué Ifigenia in Tauride 1768 i sonates per a clavecí Fou primer mestre de capella a San Marco de Venècia 1762-85

Deixeble de Giuseppe Bernardi, dit Torretti , la producció de la seva primera etapa, a Venècia, és dins la tradició italiana setcentista Eurídice i Orfeu 1773, Dèdal i Ícar 1778, ambdues al Museo Correr, Venècia El 1779, després d’un viatge a Nàpols, Herculà, Pompeia i Roma, i influït per JJ Winckelmann, inicià el seu període de maduresa, dins el neoclassicisme S'establí a Roma 1781, on féu obres com Teseu i el Minotaure 1782, collecció de Lord Londonderry, Londres, els mausoleus dels papes Climent XIV 1783-87, Sants Apòstols i Climent XIII 1787-92, Sant Pere, Amor i Psique ~ 1792, Musée du…

Fou diputat del parlament italià Defensà la representació proporcional com a mitjà per a garantir millor la vida democràtica, i fundà, juntament amb Francesco Genala, la Società per lo Studio della Rappresentanza Proporzionale Entre les seves obres destaquen Libertà e democrazia i Lo stato moderno 1891

Es preocupà sobretot pels problemes del contrastament estadístic de les teories Féu estudis sobre Pareto i la distribució de la renda, seguint l’anàlisi de la relació quantitat de diners - tipus d’interès - nivell de preus Del 1920 al 1929 treballà a la Comissió de Reparacions d’Alemanya, d’on havia de sortir el seu llibre Le vicende del marco tedesco 1931, defensant la teoria quantitativa Insistí en el fet que la política keynesiana condueix inevitablement a la inflació El 1942 publicà Introduzione alla Politica Economica , peça important contra l’economia dirigida i l’autarquia El 1945 fou…

Posseí bancs a Milà, a Barcelona i a Londres Finançà obres públiques i defensà la política de Filippo Maria Visconti, que el nomenà comte d’Arona 1445

Treballà, segons sembla, per als Fugger, a Augsburg, vers 1540-48 Bon colorista, és autor de Pescador tornant l’anell al dux 1525, Dafnis i Cloe , etc

Intentà d’aproximar-se a la realitat quotidiana, amb una visió serena i equilibrada Destaca In primavera 1869