Resultats de la cerca
Es mostren 325 resultats
Castell de Conques (Isona)
Art romànic
Les restes de l’antic castell de Conques s’aixequen dalt d’un turó, al nord de la població L’any 1007, el comte Ermengol d’Urgell llegà en el seu testament el castell de Conques “ ipsum meum castrum que vocant Chonchas cum suas aiacencias ” a Santa Maria de la Seu d’Urgell El domini eminent del castell degué passar posteriorment a mans del comte de Barcelona, Ramon Berenguer I, el qual, juntament amb Almodis, rebé l’any 1067 pel castell de Conques i altres el jurament de fidelitat de la comtessa Sança d’Urgell També pels mateixos anys, entre el 1053 i el 1071, els comtes de Barcelona reberen…
Basili II de Bizanci
Història
Emperador de Bizanci (976-1025).
Fill de Romà II i de Teòfan, inicià el seu regnat a la mort de Joan I Zimisces 976, conjuntament amb el seu germà menor Constantí VIII, el qual abandonà el govern a les seves mans El 986 inicià, sense èxit immediat, la lluita contra la Bulgària oriental, revoltada i sostinguda per Samuel, tsar de la Bulgària occidental Féu fracassar la insurrecció dels malcontents, grans propietaris rurals a l’Àsia Menor, dirigida per Bardas Focas i per Bardas Escleros El primer fou derrotat a Crisòpoli 988 i mort a Abidos 989, i el segon se sotmeté Promulgà llavors diverses mesures contra els grans…
vescomtat de Dacs
Història
Jurisdicció territorial feudal creada a l’edat mitjana entorn de la ciutat de Dacs (Gascunya) sota el vassallatge dels vescomtes de Bearn.
vescomtat de Besiers

Vescomtes de Besiers i d’Adge
©
Història
Territori entorn de Besiers, regit per un vescomte.
El 881 Carloman, rei de França, el donà a Reinard I L’heretà Adelaida, la seva filla, casada amb Bosó, vescomte d’Agde La unió d’ambdós vescomtats es mantingué en la seva descendència A la mort de Guillem I vers el 994 els heretà la seva filla Garsenda, muller de Ramon Roger I, comte de Carcassona llurs fills es repartiren el comtat de Carcassona Besiers passà a Pere Ramon I 1034, casat amb Ramgarda de la Marca Mort el seu fill Roger I vers el 1066, l’heretà, juntament amb la meitat de Carcassona i el comtat de Rasès, la seva germana Ermengarda, casada amb Ramon Bernat I Trencavell, vescomte…
Oliver de Termes
Història
Cavaller occità, fill de Ramon de Termes i d’Ermessenda.
Poc abans del 1220 el seu pare l’envià amb la seva mare a la cort de Jaume I, mentre ell romania al Termenès defensant el territori contra Simó de Montfort en la croada contra els albigesos El seu pare morí en la lluita i perdé tots els seus béns Oliver es trobava a la cort de Jaume I el 1240, quan acompanyà el jove vescomte de Carcassona, Ramon Trencavell III, al fracassat intent de recuperar la ciutat de Carcassona L’any següent acompanyà el comte Ramon de Tolosa a la reconquesta de Rasès, el Menerbès i el Termenès De tornada a Catalunya continuà a la cort de Jaume I fins el 1246, que feu…
Comenge

Comtes de Comenge i de Bigorra (1)
Vall
Regió de Gascunya, Occitània, a les vores de la Garona, entre el Tolosà i la Vall d’Aran.
És d’economia agrícola blat de moro i forestal centrada a Sant Gaudens, amb jaciments de gas natural a Sant Marcet La civitas convenarum o convenae , organitzada per Pompeu 72 aC entorn de la capital de Lugdunum, formà part, durant la dominació romana, de la Novempopulania, unida més tard al regne visigòtic de Tolosa i, després de Vouillé 506, al regne franc dels merovingis A mitjan segle X el comtat de Comenge era ja format i hi apareix com a comte Arnau I mort abans del 957 essent ja el càrrec de caràcter hereditari, fou succeït pel seu fill Ramon I 957-79 Lliure de qualsevol mena de…
Jaume III de Mallorca
Suposada representació de Jaume III de Mallorca al Llibre de privilegis de Mallorca
© Fototeca.cat
Història
Rei de Mallorca (1315-49).
Fill únic de l’infant Ferran , príncep titular de Morea, i de la seva primera muller, Isabel de Sabran Morta aquesta de sobrepart, el seu pare el confià al cronista Ramon Muntaner , que el portà a Perpinyà i el lliurà a la seva àvia, Esclarmunda de Foix , sota la protecció del rei Sanç I de Mallorca , oncle seu Mort aquest 1324, Jaume II de Catalunya-Aragó tractà d’impugnar el testament i d’apoderar-se del regne de Mallorca La intervenció del papa Joan XXII, que proposà serioses consultes jurídiques, evità una guerra El rei de Catalunya-Aragó acceptà la decisió que afavoria el jove rei, sota…
Mataplana

Els Mataplana
Llinatge feudal establert al castell de Mataplana (Gombrèn, Ripollès), del qual prengué el nom.
El primer personatge documentat 1076-89 és un Hug I de Mataplana , que sembla que fou casat amb Adelaida Probablement és l’Hug Dalmau 1086 que jurà fidelitat als comtes de Cerdanya, però també podria ésser identificat amb un vescomte Hug mort després del 1098 fill del vescomte Dalmau I de Berga Entre el 1112 i el 1130 consta un altre Hug II de Mataplana , casat amb Ermessenda d’Empúries El 1125 apareix un Bernat de Mataplana , casat amb Estefania, pare d’una gran fillada —nou fills mascles—, entre la qual no manquen un Hug i un Huguet Entre l’any 1173 i el 1177 la família Mataplana era…
italoalbanès | italoalbanesa
Etnologia
Història
Individu d’un poble d’origen albanès establert a la Itàlia meridional a partir de mitjan s. XV.
El capitost albanès Gjergj Kastriota, més conegut per Skanderbeg , pel seu pacte de vassallatge envers Alfons IV de Catalunya-Aragó, de qui rebia ajuda contra els turcs, donà suport militar al monarca català contra els Anjou a Calàbria Així s’iniciaren els establiments de colònies albaneses a la Itàlia meridional, sobretot conduïdes per l’albanès Demetri Reres Els seus fills, amb un altre contingent albanès, es traslladaren a Sicília, on crearen també colònies albaneses Seguiren posteriorment altres migracions d’albanesos que fugien del jou otomà, fins al darrer quart del s XVIII…
regne de Wessex
Història
Un dels territoris de l’Anglaterra anglosaxona, els reis del qual arribaren a assolir la sobirania damunt tot el país.
Sembla que el fundador fou el rei Cerdic ell i el seu fill o net Cynric I s’establiren al Hampshire vers el 495, i esdevingueren reis el 500 o el 519 El 530 conqueriren l’illa de Wight, i llurs successors anaren ampliant els dominis, principalment el fill de Cynric, Ceawlim Cynegils I, que acceptà el cristianisme el 635, fou succeït pel seu fill Cwichelm I, i aquest pel seu, Cenwalh I, que sofriren algunes pèrdues, recuperades per Ceadwalla Cynewulf I amplià més els dominis, però hagué de fer-se vassall del rei de Mèrcia Aquest vassallatge durà fins al regnat 802-39 del rei Egbert I, que…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina