Resultats de la cerca

Professor d’estètica a l’Istituto di Architettura de Venècia, actualment és alcalde d’aquesta ciutat Ha intervingut en la direcció de diverses revistes, entre les quals hi ha algunes de les més polèmiques i rigoroses del món cultural italià Entre els seus llibres destaquen Krisis 1976, Pensiero negativo e razionalizzazione 1977, Dallo Steinhof 1980, Icone della Legge 1985, L’Angelo necessario 1986, Dell’inizio 1990, L’arcipelago 1997 i Arte, tragedia, tecnica 2000 En la seva obra, influïda per múltiples tendències de la metafísica occidental, i en especial per Heidegger i…

Adaptà els principis arquitectònics d’Alberti a la tradició veneciana Obres esglésies de San Michele in Isola 1468-80, Santa Maria Formosa 1492, San Giovanni Crisostomo 1497 i San Zaccaria vers el 1500, i els palaus Vendramin-Calergi i Corner-Spinelli

Filla adoptiva de Giulio Strozzi, llibretista collaborador de C Monteverdi Estudià amb Francesco Cavalli i a l’Accademia degli Unisoni, on el 1637 començà a fer els primers concerts com a cantant El 1664 aparegué el seu primer volum de madrigals de dues a cinc veus Dedicà les edicions de les seves obres a persones importants, com ara Ferran II d’Àustria o Eleanora de Mantova Fins el 1664 publicà vuit volums de motets, ariete , àries i cantates per a veu sola i continu, i algunes també per a corda En total publicà més de cent obres Les cantates opus 7 i 8, amb textos de llibretistes coneguts,…

Fou professora de castellà a la Universitat de Pàdua i s’especialitzà en català i en castellà És autora d’una Grammatica della lingua catalana 1969 i dels treballs Una traduzione catalana quattrocentesca della “Divina Commedia” 1957, Goldoni in Catalogna 1960 i Pirandello in Catalogna 1967 Preparà edicions per a la collecció “Els Nostres Clàssics” Viatges de Marco Polo 1958, Mirall de la Creu de Domenico Cavalca versió de Pere Busquets 1967 i Divina Comèdia versió d’Andreu Febrer 1974 Entre els treballs d’erudició sobre la llengua castellana cal esmentar Di un’antica traduzione aragonese del…

Es formà a Venècia al taller de JSansovino Autor d’un Sant Joan Baptista 1550, San Zaccaria, Venècia i de decoracions en estuc Scala d’Oro del Palazzo Ducale de Venècia Treballà amb Palladio i amb Il Veronese en diferents obres d’ornamentació Villa Barbao 1565, Maser El seu estil es caracteritzà per l’elegància i el refinament típicament manierista, que recollí de la cultura figurativa florentina i romana Sant Jeroni 1569, església de Santa Maria dei Frari, Venècia

Es formà a Verona amb un pintor local, G Caroto, i rebé aviat l’influx de Ticià i del corrent manierista romà, particularment de G Romano Jesús entre els doctors , 1548, Museo del Prado, Madrid Temptació de sant Antoni , 1552, museu de Caen El 1553 s’establí a Venècia, on desenvolupà preferentment la seva activitat Coronació de la Mare de Déu , 1555 església de San Sebastiano, Venècia Juntament amb Il Tintoretto, es convertí en el principal decorador del Palazzo Ducale teles a les sales del Consiglio dei Dieci i dei Tre Capi i a la llibreria Marziana Després d’una…

Fou cartògraf d’Enric VIII, i des del 1512 estigué al servei de Ferran II de Catalunya-Aragó El 1518 Carles V el nomenà pilot major de Castella El 1526 sortí de Sanlúcar de Barrameda al capdavant d’una expedició vers la Xina per la ruta del sud-oest, en la qual participaren un bon nombre de catalans Atret per la fama de riqueses del Riu de la Plata, estigué durant quatre anys explorant els rius Paraná, Paraguai i Uruguai En tornar fou condemnat a desterrament a Orà tanmateix, fou perdonat i recuperà el seu càrrec El 1544 féu el notable planisferi conservat a la Bibliothèque Nationale de París…

Es destacà a Venècia com a autor de música sacra i d’òperes A Anglaterra estrenà, amb èxit, Penelope 1741, Sirbace 1743, etc De nou a Venècia, creà oratoris, com Isaac 1745 i Judith 1746, i collaborà amb Goldoni en òperes bufes, com Il filosofo di campagna 1754, La diavolessa 1755, etc Residí 1765-68 a la cort de Caterina II de Rússia hi compongué Ifigenia in Tauride 1768 i sonates per a clavecí Fou primer mestre de capella a San Marco de Venècia 1762-85

Estudià a Trieste, Berlín i Viena Dirigí el conservatori de Venècia 1939-52 És autor de ballets, nou simfonies, concerts i òperes, com la trilogia L’Orfeide 1925, Giulio Cesare 1936, I capricci di Callot 1942, La vita è sogno 1943 i Il capitan Spavento 1963 estrenada al Liceu de Barcelona el 1975 Publicà les obres completes de Monteverdi 1926-42

Estudià a Venècia i sobretot a Darmstadt, amb Maderna i Stockhausen, i es formà com a director amb Hans Swarowsky a Viena El 1975 formà el Conjunt Bruno Maderna i entre 1983-87 dirigí l’Orquestra de l’Acadèmia Santa Cecília de Roma Conduí també l’Orquestra Philharmonica de Londres i es forjà un gran prestigi com a director d’òpera al Metropolitan de Nova York i al Festival de Bayreuth amb òperes de Wagner