Resultats de la cerca

Format a París, el 1965 fundà la seva companyia Le Grand Magic Circus et ses Animaux Tristes, en la qual collaboraren assíduament Roland Topor, Alejandro Jodorowsky i Fernando Arrabal En els seus muntatges utilitzà elements de gran guinyol, tot cercant, a través del sarcasme i la burla, de crear uns espectacles de participació collectiva que podien resoldre's en una festa Cal esmentar, entre els seus muntatges, els musicals Zartan 1971, Mélodies du malheur 1979, Le bourgeois gentilhomme 1981, Cabaret 1988, La Révolution Française 1989, Metropolis 1989 i Zazou 1990 Dirigí també obres d'altres…

La seva poesia veu el món modern amenaçat de caure en el desastre universal a través del de l’esperit Tombeau d’Orphée 1941, Combats avec tes défenseurs 1942, Sodome 1944, La liberté guide nos pas 1945 i Babel 1952 són composicions liricoèpiques que recorden Victor Hugo Posteriorment escriví en prosa, sense abandonar la poesia, ara més intimista Visage nuagé 1956, Versant de l’âge 1958, Le goût de l’un 1963, Notre Père 1969, Jacob 1970, La vie terrestre 1975, Tu 1978, L’autre 1980, Baudelaire, la femme et Dieu 1982 i Grand Oeuvre 1984, síntesi de la seva obra poètica El 1968 fou elegit membre…

Casada amb l’actor Yves Montand De presència dura i autoritària, les seves actuacions es caracteritzaven per una forta intensitat dramàtica De les seves pellícules cal destacar La ronde 1950, Casque d’or 1952, Thérèse Raquin 1953, Les diaboliques 1954, La mort en ce jardin 1956, Les sorcières de Salem 1956, Room at the Top 1958, premi de Canes i Oscar a la millor actriu 1959, Term of Trial 1962, Ship of Fools 1964, Paris brûle-t-il 1966, L’aveu 1970, La vie devant soi 1976, Judith Therpauve 1978, Chère inconnue 1979, etc Publicà els llibres La nostalgie n'est plus ce qu'elle était 1976, Le…

Personatge estrany i de costums llicenciosos, reflectí les seves experiències sobre la vida camperola i de París en multitud d’obres en total, uns 250 volums, com Le pied de Fanchette 1769, La fille naturelle 1769, Le paysan perverti 1775, La vie de mon père 1779, Les contemporaines en 42 volums, 1780-85, etc Possible confident de la policia treballà a les oficines de la Sûreté durant el Directori, recollí un immens material amb què compongué les Nuits de Paris 1783 Escriví també les seves memòries amoroses Monsieur Nicolas 1794-97 D’estil molt desigual, és, en certs moments, un escriptor…

Després de la mort de Saint-Simon configurà el saintsimonisme com a doctrina religiosa calia establir una jerarquia eclesiàstica entre els deixebles d’aquell i predicar el treball com a principal deure de l’home Es retirà a Menilmontant 1832, on dirigí la redacció de Le livre nouveau , fins que fou empresonat, acusat de defensar l’abolició de l’herència i l’amor lliure Més tard, a Egipte, procurà, sense èxit, que hom financés la construcció del canal de Suez El 1839 fou nomenat comissari per al desenvolupament d’Algèria, però el seu pla de colònies collectives agrícoles fou rebutjat 1841…

De formació autodidacta, fundà amb el seu germà Mika una productora i inicià una de les filmografies més originals del cinema europeu contemporani Ha dirigit Rikos ja raingaistus ‘Crim i càstig’, 1983, Calamari Union 1985, Varjoja paratiisissa ‘Ombra en el paradís’, 1986, Hamlet liikemaailmassa ‘Hamlet al món dels negocis’, 1987, Ariel 1988, Leningrad Cowboys Go America 1989, Tulitikkutehtaan tyttö ‘La noia de la fàbrica de llumins’, 1989, I Hired a Contract Killer 1990, Scènes de la vie de bohème 1992, Pidä huivista kiinni, Tatjana ‘Agafa el teu mocador, Tatiana’, 1994, Kauas pilvet…

Fill d’un diplomàtic republicà i net d’ Antoni Maura i Montaner , s’exilià a França el 1939 Participà en la Resistència francesa i fou deportat al camp de concentració de Buchenwald Militant del Partido Comunista de España , fou membre del comitè central 1954 i es traslladà clandestinament a Madrid per coordinar el treball polític del partit Amb Fernando Claudín , protagonitzà un enfrontament amb la línia política mantinguda per la direcció del partit, que es liquidà amb l’expulsió dels dissidents 1964, procés que ell mateix explicà en la seva obra Autobiografía de Federico Sánchez 1977,…

Estudià direcció orquestral al Conservatori de Varsòvia, i posteriorment es formà com a cantant amb E Grenzebach a Berlín, on fou membre de la Städtische Oper entre el 1919 i el 1929 després d’haver debutat a Hamburg 1915 Durant els anys 1930-35 formà part de la Berliner Staatsoper, i del 1935 al 1938, de l’Òpera de Vie-na S’especialitzà en les òperes de WA Mozart i R Wagner Del 1927 al 1933 es destacà especialment a Bayreuth Ocasionalment actuà també en les principals òperes del repertori rus Formà part de l’Òpera de Chicago 1923 i 1932 i el 1937 interpretà el paper de Sarastro La flauta…

És traducció o adaptació de l’anònima Vie de Louise Deschamps ~ 1855 Presentada com una història vertadera i no com una novella, és a dir una història fingida, conté la ingenuïtat i el caràcter primari propi de la literatura de fulletó moralitzador, reforçats per les notes que acompanyen cada capítol Narra la vida exemplar d’un personatge real Louise Deschamps, 1682-1746, que passà pels estats de dona soltera, casada i vídua i patí vexacions i desgràcies diverses, semblants a les de les protagonistes de novelles sentimentals coetànies L’opció de la llengua catalana, insòlita aleshores en una…

Les notícies sobre la seva vida són força escasses només se sap que el 1530 fou ordenat de sacerdot i que el 1574 esdevingué canonge a Langres Es dedicà a l’estudi de la dansa i escriví el tractat Orchésographie, ou Traité en forme de dialogue par lequel toutes personnes peuvent facilement apprendre et pratiquer l’honneste exercise des danses , publicat a Langres el 1588 L’obra és escrita en forma de diàleg entre l’autor i Capriol, un advocat que sosté que la dansa és un complement necessari d’aquesta professió i que presenta cinquanta passos pavana, moresca, allemande Nombroses…