Resultats de la cerca
Es mostren 509 resultats
Albert Sols i Garcia
Bioquímica
Bioquímic.
Doctor en medicina per la Universitat de Madrid, s’especialitzà en bioquímica, disciplina en la qual adquirí renom internacional Exercí de professor a la facultat de medicina de Barcelona 1946-50 i investigà a la University of Washington Medical School 1951-53 i al CSIC 1954-75 Fou professor i catedràtic 1976 de bioquímica de la facultat de medicina de Madrid Guardonat amb nombroses distincions acadèmiques, és autor d’un centenar de treballs, especialment sobre enzimologia
Marcel·lí Siurí i Navarro
Cristianisme
Teòleg.
Filipista Es doctorà en teologia a València el 1673 El 1681 fou fet paborde de la seu amb càtedra de Sagrada Escriptura a la universitat 1681 Tancada la universitat per causa de la guerra, n'aconseguí la reobertura i Felip V li'n confià el govern Fou elegit bisbe d’Ourense 1708-18 i de Còrdova 1718-31 Publicà els seus cursos universitaris, Theologia de novissimis 1707, reeditat a Anvers i a Lió, Tractatus Evangelici tres volums, 1723-27, i deixà diversos tractats inèdits Fou de tendència eclèctica i antiaristotèlica
Josep Tarí i Navarro
Educació
Literatura
Escriptor i mestre.
Habità a Alacant Publicà, entre altres obres, Miscelánea alicantina 1951, Bocetos de antaño 1958 i Efemérides alicantinas 1958
Francesc de Paula Gras i Mirambell
Política
Història del dret
Advocat i polític.
Llicenciat en dret a València, collaborà de jove en els periòdics locals amb poemes romàntics i articles Republicà, fou comandant de la Milícia de València 1854 i prengué part en les conspiracions que conduïren a la revolució del 1868 Alcalde de València durant la Primera República Espanyola 1872-1874, creà la guàrdia municipal
José Gonzálvez de Coniedo
Arquitectura
Escultura
Pintura
Arquitecte, escultor i pintor, considerat el darrer dels arquitectes barrocs academicistes del País Valencià.
Hom li ha atribuït, erròniament, la paternitat de la capella de la Comunió d’Elx, que només dirigí seguint plans anteriors Hom indica com a obres seves l’església parroquial de la Mare de Déu de les Neus, al Fondó de les Neus, el disseny de l’església de Santa Pola, la del lloc de Sant Francesc i el convent i església de la Sang, a Alacant Intervingué en obres com la conducció d’aigües des de la font de La Barrena Asp a Elx i la delimitació del pla d’Elx
Antonio Gades
Antonio Gades
© AVUI/C. CALDERER
Dansa i ball
Ballarí i coreògraf.
El seu nom real era Antonio Esteve Ródenas Dedicat al ball flamenc, fou primer ballarí de la companyia de Pilar López Més tard formà companyia pròpia Intervingué en diversos films, com Los Tarantos 1962, El amor brujo 1967 de FRovira i Beleta, Con el viento solano 1965 i Los días del pasado 1976, ambdós de M Camús, Último encuentro 1966 d’A Eceiza, Fortunata y Jacinta 1969 d’A Fons, Con el culo al aire 1979 de C Mira i Bodas de sangre 1979 i Carmen 1983 de C Saura, on es feu càrrec de la coreografia
Jaume el Barbut
Història
Nom amb el qual és conegut el bandoler Jaume Alfonso i Joan.
Sembla que des del 1806 formà part de la partida dels germans Mójica, la qual comandà el 1808, havent-ne mort els caps Durant la guerra del Francès alternà el bandolerisme amb la guerrilla a la Manxa, Sierra Morena i el País Valencià Sobresegudes les seves culpes 1813, estigué a Crevillent fins el 1815, en què tornà a organitzar-se Durant el Trienni Constitucional 1820-23 lluità pels reialistes Després passà als apostòlics, fins que fou pres i executat La seva vida ha estat objecte de manipulacions literàries en drames, com Jaime el Barbudo 1853, de Sixto Cámara, i novelles, com Don Jaime el…
Sixt Marco i Marco
Pintura
Pintor conegut amb el nom artístic de Sixto.
Fou membre del Grup d'Elx Participà en moltes exposicions internacionals Fou un dels promotors del Museu d’Art Contemporani d’Elx, on hi ha obres seves, així com a d’altres museus d’arreu de l’Estat espanyol
Evelio Esteve i Mira
Música
Tenor valencià.
Estudià a Madrid amb el mestre López i amb L de Armedillo El 1957 debutà al Teatro de la Zarzuela de Madrid amb Madama Butterfly , i de seguida fou contractat per J Tamayo per al protagonista masculí de Doña Francisquita El 1965 inicià una gira per països llatinoamericans amb una companyia de sarsuela i, de nou a l’Estat espanyol 1968, fou contractat per la Compañía Lírica Nacional i, posteriorment, de nou, per la de J Tamayo El 1975 participà en l’estrena d’ El pirata , d’Ò Esplà, i el 1982 cantà amb gran èxit La vida breve , de M de Falla, al Teatro de la Zarzuela, abans de presentar-la en…
Vicent Verdú i Macià
Literatura
Escriptor en castellà i periodista.
Doctorat en ciències socials per la Universitat de París, la seva trajectòria com a articulista estigué molt lligada al diari El País , on collaborà regularment des del 1982 i on fou cap de les seccions d’opinió i de cultura Autor d’una trentena de llibres, la major part d’assaig, obtingué els premis Anagrama d’assaig per El planeta americano 1997 i Espasa d’assaig per Señoras y señores Impresiones desde los cincuenta 1998 Altres obres seves són Si usted no hace regalos le asesinarán 1971, la seva primera obra publicada, Días sin fumar 1988, El estilo del mundo La vida en el capitalismo de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina