Resultats de la cerca

Es formà al Conservatori de Bolonya, on estudià violoncel i composició Primer violoncel de l’orquestra del Teatro Comunale de Florència 1936-66, des del 1942 fou professor d’aquest instrument al Conservatori de la ciutat de Florència A partir de l’any 1960 s’especialitzà en la música electrònica Creador de l’Estudio di Fonologia Musicale S2FM, impartí cursos al conservatori florentí i també a la Universitat d’Indiana EUA Si bé les seves primeres obres, compostes cap a la dècada dels anys quaranta, mostraven una estètica pròxima a la dels compositors italians…

Era sacerdot i exercí diversos càrrecs musicals i eclesiàstics a Brescia, Venècia i Bolonya, on el 1751 fou nomenat membre de l’Accademia Filarmonica A partir del 1760 fou abat i mestre de capella de la catedral de Torí, càrrecs en els quals romangué fins a la mort La major part de la seva producció consta d’obres religioses, entre les quals destaquen un Stabat mater , onze misses, tres rèquiems i una Passio secundum Marcus És autor, a més, de dues òperes Artaserse 1756, amb llibret de Pietro Metastasio, i Mitridate re di Ponto 1767, amb llibret de VA Cigna-Santi Músic molt apreciat a la…

Estudià violoncel a Tbilisi fins el 1942 amb E Kapel’nitskij, i posteriorment amb S Kozolupov al Conservatori de Moscou, on també estudià composició amb S Bogatirev Formà part del Quartet de la Filharmònica Georgiana 1944-46 A partir del 1960 ensenyà al Conservatori de Tbilisi, del qual esdevingué rector el 1965 Durant els primers anys de la seva carrera dedicà gran part de la seva obra a la música de cambra, en la qual sabé unir els tons modals del folklore del seu país i la tradició clàssica russa, en una paleta de poderós efecte colorista Amb la maduresa guanyà densitat…

És autor de deu òperes, d’una cantata Saül , de música d’església amb orquestra, de melodies, de Metodo di violoncello i d’un concert per al seu instrument

Amb Nardini, Manfredi i Cambini creà el Quartetto Toscano, un dels primers conjunts de cambra del món A París 1767 actuà amb Manfredi al Concert Spirituel Allí degué familiaritzar-se amb l’estil de l’escola de Mannheim, que influí en ell Anà a Madrid 1768 i entrà al servei de l’infant Lluís Borbó, però no assolí una posició a la cort Dirigí l’orquestra privada de la comtessa de Benavente-Osuna, al palau de la qual estrenà 1786 la sarsuela La Clementina , amb text de Ramón de la Cruz representada a València el 1796 Fou compositor de cambra de Frederic Guillem II de Prússia 1787-97 mort aquest…

Estudià al Conservatori de Música de París, on fou deixeble de L R Feuillard i G Hekking i obtingué el primer premi de violoncel 1930 i d’harmonia 1935 El 1956 hi fou nomenat professor de violoncel Solista en moltes orquestres europees, dels EUA i d’Israel, participà també en diverses ocasions als Festivals Casals de Prada de Conflent Com a compositor escriví Concerto for two Cellos, Symphonie Israélienne, Spirales per a violoncel i piano, Élégie , etc

Estudià violoncel amb AE Glen i composició al Conservatori de Moscou amb L Nikolajev, R Glière i B Javorskij Feu classes al Conservatori Popular 1912-17 i treballà al Comissariat d’Instrucció 1918-27 i a l’Editora Estatal de Música Collaborà en les obres del Teatre Hebraic de Moscou i exercí de crític musical Si bé els primers anys del règim soviètic encara estigué sota la influència del seu amic A Skr’abin, aviat formà part de l’Associació per a la Música Contemporània, amb N Roslavec i A Mosolov El seu interès pels diferents folklores orientals deixà pas a fórmules menys…

Ramon Pichot i Gironès , pintor, i la cantatriu Maria Pichot i Gironès tingueren tres germans artistes Josep Pichot i Gironès , dissenyador de jardins, que realitzà el parc de Figueres, Lluís Pichot i Gironès , violinista, i Ricard Pichot i Gironès , violoncellista Fills d’aquest són els pintors Ramon Pichot i Soler i Antoni Pichot i Soler Signaren sovint amb la grafia Pitxot

Filla d’ Ernest Cervera i germana del violoncellista i gambista Marçal Cervera Deixebla de Joan Massià i de Georges Enesco Solista i fundadora del conjunt romà I Musici 1952 i membre fundadora amb el seu germà del Quartetto Brahms 1963 Feu nombrosos concerts a Europa, Àfrica i l’Amèrica del Nord, i compaginà la seva tasca concertística amb la pedagogia al Conservatori de Santa Cecília de Roma

Wieland Kuijken , violoncellista i gambista, simultaniejà fins el 1972 la música contemporània amb el repertori barroc i és un dels intèrprets més destacats de la viola de gamba El seu germà Sigiswald Kuijken  és violinista i violista En un principi es dedicà a la música contemporània, però més tard es consagrà al repertori barroc El 1972 fundà la Petite Bande Barthold Kuijken  és flautista i germà dels anteriors Amb ells ha interpretat i enregistrat obres barroques i clàssiques