Resultats de la cerca
Es mostren 314 resultats
arianisme
Cristianisme
Doctrina religiosa professada per Ari i els seus deixebles al segle IV.
El principi fonamental de l’arianisme fou l’afirmació de la unicitat i de la transcendència de Déu Per Déu, Ari entenia el Pare i, en conseqüència, el Fill necessàriament era una criatura de la qual el Pare s’havia servit com a instrument per a la creació, puix que el món contingent no pot establir contacte directe amb Ell Aquesta doctrina, fonamentada en equívocs lingüístics, era destinada a tenir èxit més a Orient que no pas a Occident entre els mateixos bisbes, perquè l’episcopat, com a classe, havia pres una actitud teològica determinada pels interessos polítics Hi hagué excepcions en…
rei | reina
Història
Persona que exerceix la sobirania d’un regne.
El rei pot ésser rei electiu quan ha estat triat per elecció, rei hereditari quan assoleix el títol per dret d’herència, rei absolut sense limitació de tipus jurídic, generalment basat el seu poder en el dret diví, rei constitucional que té el poder definit per una constitució, rei associat quan rep el títol d’un altre rei —generalment el pare o un germà— per tal d’associar-lo a l’exercici del poder Hom parla de rei titular o nominal , en el cas d’una persona que porta el títol de rei d’un país perquè hi té o hi creu tenir drets, però no n’exerceix cap poder, i de rei de dret o de iure , o…
el País de Foix
Història
Territori del Llenguadoc, Occitània, que actualment constitueix el departament francès de l’Arièja.
La capital és Foix Limita al N amb Tolosa, a l’E amb el Carcassès, al segle i al SE amb Andorra i el Capcir i a l’W amb el Coserans Cal distingir-hi tres àrees diferents la meridional, que s’estén sobre la zona axial del Pirineu Central esquists, gresos i granits, la septentrional, formada per la vall baixa del riu Arièja i les petites muntanyes que l’envolten, i la intermèdia, constituïda per les capes sedimentàries fortament plegades dels Petits Pirineus És drenat pels afluents de la dreta de la Garona, el més important dels quals és l’Arièja El clima i la vegetació són de tipus atlàntic És…
Ceuta
Municipi
Municipi del nord d’Àfrica, vora l’estret de Gibraltar, pertanyent a l’Estat espanyol.
La ciutat antiga és situada al centre de l’istme que uneix la península del Monte Hacho i el continent i s’ha estès al voltant d’una àmplia badia El port és de tràfic intens importació de productes manufacturats i exportació de minerals, bestiar i fusta i, juntament amb l’activitat pesquera, representa la base econòmica de la població Té indústria derivada d’aquesta darrera activitat conserves de peix, a més de l’artesana tradicional cuir, tapissos Probablement fundada pels cartaginesos, formà part de la Mauritània Tingitana en temps dels romans, els quals l’anomenaren Septem Fratres a causa…
adscripció a la terra
Història
Vinculació d’una persona o persones, amb llurs descendents, a la terra que cultivaven sota la jurisdicció d’un senyor, amb pèrdua de llibertat.
Comportava una sèrie de deures i alguns drets, diferents segons el temps i segons les regions Per a alliberar-se de l’adscripció calia redimir-la amb diner Des del baix imperi, la misèria i el desordre regnants feren que moltes persones restessin adscrites a l’ofici de llurs pares com en el cas dels curials, dels homes d’ofici, dels soldats, etc, i sobretot amb els rústics o camperols, que no podien abandonar les terres que cultivaven i passaven així a ésser considerats com una quasipossessió dels predis, que eren adquirits o alienats juntament amb llurs habitants Els pobles germànics, tot i…
Bibliografia de la història del romànic d’Andorra
Art romànic
Ramon d’Abadal I Vinyals La batalla del adopcionismo en la desintegracion de la Iglesia visigoda , Discurs llegit a l’acte de recepció pública de Ramon d’Abadal a la Rablb el 18 de desembre de 1949, Barcelona 1949 Ramon d’Abadal I Vinyals Els diplomes carolingis a Catalunya , Memòries de la secció històrico-arqueològica, Institució Patxot, Diputació de Barcelona, Barcelona 1952 Ramon d’Abadal I Vinyals Dels visigots als catalans , 2 vols, Edicions 62, Barcelona 1972 J Arce El Edictum de Pretiis y la diócesis Hispaniarum Notas sobre la economía de la Península Ibérica en el Bajo Imperio romano…
Narbona
Ciutat
Ciutat del Llenguadoc, Occitània, al departament de l’Aude, França.
Situada a la plana vitícola del baix Llenguadoc, a 12 km de la Mediterrània, és un nus de comunicacions viàries i ferroviàries molt important, amb rutes vers els Països Catalans i Espanya, vers Aquitània i l’Atlàntic i vers la vall del Roine, Itàlia i l’Europa del nord La Robina, canal que uneix l’Aude i el canal del Miègjorn a Pòrt La Novèla, travessa la ciutat Viticultura i comerç de vins Central atòmica de Malvesi Nucli turístic, amb l’estació balneària de Narbona-Plaja Fundació romana la primera colònia romana a la Gàllia que data del 108 aC, fou un port dependent primerament de la…
Alvèrnia

Cadena de puis des del Puèi Domat (Alvèrnia)
© Jaume Ferrández
Regió d’Occitània, limitada pel SE amb el Llenguadoc, pel S amb el Roergue i per l’W amb el Carcí i el Llemosí; comprèn els departaments francesos d'Alt Loira, Lo Puèi Domat i Cantal.
La capital és Clarmont d’Alvèrnia Clarmont-Ferrand Ocupa el centre del Massís Central, i és drenada per l’Alier i la Dordonya És travessada de nord a sud per altiplans cristallins dislocats, d’altitud molt desigual, que constitueixen el sòcol dels grans relleus volcànics muntanya del Puèi Domat, Mont Dora, massís de Cantal Entre aquests grans blocs volcànics es troben les conques omplertes per sediments terciaris Orlhac, la Limanya que tenen un aspecte de petites planes montuoses La baixa Alvèrnia, coberta per restes volcàniques i ocupada pels altiplans basàltics de Mauriac i…
Llenguadoc
Llenguadoc La catedral de Sant Pèire, a Montpeller
© Fototeca.cat
Regió del SE d’Occitània que limita al N amb el Lionès, a l’E amb el Delfinat i Provença, al S amb els Països Catalans, al SW amb el País de Foix, a l’W amb Guiena i Gascunya i al NW amb Alvèrnia, i s’estén des del massís de les Corberes, al SW, fins al Roine, a l’E, i des de la mar Mediterrània fins al Massís Central; inclou els departaments d’Aude, Gard, Erau i Losera, i l’Alta Garona (Tolosa).
El Llenguadoc és format per una plana litoral, llarga d’uns 200 km i estreta, que s’eixampla per les valls de l’Aude i el Roine, i per un conjunt de graons calcaris garrigues que pugen cap a terres altes els Causses al centre, les Corberes al SW, les Cevenes a l’E La costa és formada per platges sorrenques, i hi abunden els cordons litorals que tanquen estanys Climàticament és un país de transició entre la Mediterrània i l’Aquitània característiques atlàntiques, amb predomini de clima mediterrani els eqstius són molt secs amb temperatures que arriben a 40°C i els vents són forts tramuntana…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina