Resultats de la cerca
Es mostren 352 resultats
Nova Jersey
Divisió administrativa
Estat del NE dels EUA, a la costa atlàntica.
Limita amb l’estat i la badia de Delaware al S, Pennsilvània a l’W i Nova York al N La capital és Trenton Als extrems N i W té les muntanyes de Kittatinny, amb nombrosos llacs, mentre que la resta forma part de la plana costanera El clima és temperat humit temperatura mitjana d’11°C, i 1 147 mm de pluviositat anual El riu Delaware, a l’W, i el Hudson, al NE, li serveixen de frontera estatal És l’estat de més densitat demogràfica dels EUA 390 h/km 2 est 1993 i el vuitè pel nombre d’habitants El 90% de la població és urbana Les ciutats més importants són Newark, Atlantic City i la…
Analecta Montserratensia
Historiografia catalana
Publicació aperiòdica de les Publicacions de l’Abadia de Montserrat iniciada el 1918, i dedicada a estudis monogràfics sobre diversos aspectes de la vida del monestir: cultura, literatura, història, etc.
Tanmateix, en absorbir Catalonia Monastica , una altra publicació del monestir, s’amplià posteriorment a la història monàstica catalana 1955 El primer director fou Anselm Albareda, al qual succeí l’equip de monjos arxivers, entre els quals hi havia Cebrià Baraut i Anscari M Mundó El seu antecedent fou la Revista Montserratina gener del 1907-desembre del 1917, que havia tingut com a directors Ramon Colomé 1907-15 i Romuald Simó 1915-17, i en què predominava l’ús de la llengua castellana L’abat Antoni M Marcet, elegit com a coadjutor de l’abat Deàs 1913, decidí donar-li més volada i en nasqué…
,
El Punt Avui

Portada del dia 31 de juliol de 2011 d’El Punt Avui
Periodisme
Publicacions periòdiques
Diari en català publicat des del 31 de juliol de 2011 a partir de la unificació de les capçaleres dels diaris El Punt i Avui.
Editat pel grup Hermes Comunicacions, el febrer del 2012 l’empresari gironí Joaquim Vidal arribà a un preacord per a adquirir una participació majoritària del diari Té una edició nacional i edicions parcialment diferenciades segons àmbits territorials comarques gironines, el Maresme, el Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre, demarcació de Lleida, demarcació de Barcelona i comarques centrals 2016 Des del 2013 incorpora també el diari esportiu L’esportiu Publicà també la secció Sortim , dedicada a l’oci, les festes i les tradicions, i alternativament, un dels quatre suplements tradicionals…
Jordi Villacampa i Amorós

Jordi Villacampa i Amorós (dreta)
© Club Joventut Badalona
Basquetbol
Jugador de basquetbol i dirigent esportiu.
Aler de 1,96 metres, desenvolupà tota la seva carrera com a jugador en el Club Joventut de Badalona Debutà en la màxima categoria el 1980 sota la direcció de Manel Comas Es retirà l’any 1997 després de catorze temporades amb el primer equip, en què aconseguí una Copa d’Europa 1994, dues Lligues ACB 1991, 1992, dues Copes Korac 1981, 1990, una Copa del Rei 1997, set Lligues Catalanes 1986, 1987, 1988, 1990, 1991, 1992, 1994 i tres Copes Príncep d’Astúries 1987, 1989, 1991 Disputà 503 partits en l’ACB, que li han permès entrar en l’apartat d’històrics en minuts vuitè amb 31 minuts…
,
Àlex Crivillé i Tapias

Àlex Crivillé
© MotoGP.com
Motociclisme
Motociclista.
Tot i que s’inicià en el trial, l’any 1986 guanyà el Critèrium Solo Moto de velocitat El 1987 fou tercer en el Campionat d’Europa en 80 cc i debutà en el Mundial amb la segona posició a Jerez pilotant una Derbi Al cap d’un any repetí posició en el títol europeu i quedà segon en el Mundial L’any 1989 guanyà el Mundial de 125 cc amb victòries als GP d’Austràlia, Espanya, Alemanya i Txecoslovàquia pilotant una J J Cobas Passà pels 250 cc per fer el salt ràpidament a 500 cc de la mà d’Honda Al juny del 1992 aconseguí la primera victòria en 500 cc al circuit d’Assen i acabà vuitè en…
,
escala
Música
Successió de sons disposats segons un mode o sistema determinat.
És anomenada ascendent si els sons progressen en el sentit greu-agut, i descendent en cas contrari Les escales difereixen per la distribució de les distàncies entre les notes i per llur altura inicial Al segle XI, Guido d’Arezzo donà nom a cadascuna de les notes de l’hexacord ut, re, mi, fa, sol, la, síllabes inicials de cada hemistiqui de la primera estrofa de l’himne a sant Joan Baptista Ut queant laxis re sonare fibris / mi ra gestorum fa muli tuorum / sol ve polluti la bii reatum / S ancte I oannes Més tard hom hi afegí un setè grau, anomenat si La síllaba ut , difícil de cantar, fou…
Íñigo Fernández de Velasco y de Mendoza
Història
Polític castellà, vuitè conestable de Castella, segon duc de Frías (1512), quart comte d’Haro i cavaller del Toisó d’Or.
Durant el conflicte de les Comunitats de Castella, formà part del consell de regència i impulsà l’aristocràcia a secundar la causa reial Per contra, a les corts de Toledo 1538 s’oposà a la política fiscal del monarca Vencé els comuners a Villalar i els francesos a Logronyo i a Hondarribia
floreal
Història
Nom del vuitè mes del calendari republicà francès (1792-1805), corresponent a l’interval del 20 d’abril al 19 de maig.
Carlota Subirós i Bosch
Teatre
Directora d’escena.
Llicenciada en direcció escènica i dramatúrgia per l’Institut del Teatre 1991 i en filologia italiana per la Universitat de Barcelona 2001, amplià estudis a Londres i a Berlín 1999-2001 inicià la seva carrera amb La lliçó 1996, d’Eugène Ionesco Posteriorment dirigí al Teatre Grec El malaguanyat , una recreació escènica de la novella de Thomas Bernhard 1997, i El vuitè sentit 1998, dramatúrgia basada en el Concert per a piano i orquestra de György Ligeti, amb direcció musical d’Ernest Martínez Izquierdo El 1999 estrenà la seva pròpia obra Dies de Festa , i Ària del diumenge ,…
Roís de Liori

Armes dels Roís de Liori
Llinatge noble del Regne de València, on s’establí, procedent d’Aragó, arran de la conquesta, amb Hurtado de Liori (mort vers el 1281) i el seu fill Rodrigo de Liori (mort vers el 1292), que reberen del rei Jaume I béns a Sot de Xera.
Rodrigo fou pare de Gil I Roís de Liori mort vers el 1346, gran privat del rei Jaume II, i aquest Gil, de Gil II Roís de Liori mort vers el 1414, governador general d’Aragó i canceller reial, que tingué per fill Sanç I Roís de Liori i Fernández de Heredia mort vers el 1420, que fou almirall de Sicília i vescomte de Gagliano, títol en el qual el succeí el seu fill Sanç II Roís de Liori i de Centelles mort vers el 1458, baró de Riba-roja i senyor de Betxí, i el seu net Joan Roís de Liori i de Mur mort vers el 1495 Aquest, en un primer matrimoni, amb Beatriu de Montcada, a la qual vengué Riba-…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina