Resultats de la cerca
Es mostren 354 resultats
Analecta Montserratensia
Historiografia catalana
Publicació aperiòdica de les Publicacions de l’Abadia de Montserrat iniciada el 1918, i dedicada a estudis monogràfics sobre diversos aspectes de la vida del monestir: cultura, literatura, història, etc.
Tanmateix, en absorbir Catalonia Monastica , una altra publicació del monestir, s’amplià posteriorment a la història monàstica catalana 1955 El primer director fou Anselm Albareda, al qual succeí l’equip de monjos arxivers, entre els quals hi havia Cebrià Baraut i Anscari M Mundó El seu antecedent fou la Revista Montserratina gener del 1907-desembre del 1917, que havia tingut com a directors Ramon Colomé 1907-15 i Romuald Simó 1915-17, i en què predominava l’ús de la llengua castellana L’abat Antoni M Marcet, elegit com a coadjutor de l’abat Deàs 1913, decidí donar-li més volada i en nasqué…
,
Axel Müller Asensio

Axel Müller Asensio
Arxiu A.Müller
Rem
Remer i entrenador.
Fou integrant del Club Nàutic Amposta 1981-2015 i també competí pel Club Natació Banyoles 1985 El 1983 fou campió d’Espanya júnior en vuit amb timoner i en quatre sense timoner, categoria en la qual fou sisè al Campionat del Món júnior el mateix any En categoria absoluta, es proclamà campió d’Espanya en quatre scull 1984, vuit amb timoner 1985 i quatre sense timoner 1986, i fou subcampió estatal en quatre amb timoner 1985 En competicions internacionals, que disputà fins el 1996, fou subcampió del món sub-23 en quatre scull pes lleuger 1985 i quatre sense timoner pes lleuger 1986, i vuitè en…
Cota zero. Revista d’Arqueologia i Ciència
Historiografia catalana
Publicació independent, de periodicitat anual, fundada al maig del 1985 i dirigida per Walter Cruells, Maria Dolors Molas i Imma Ollich.
Com a membres de la redacció hi han figurat Dolors Buxó, Maria del Mar Espadaler i Miquel Molist Cada número inclou articles de temàtica variada relacionats amb l’arqueologia catalana i un dossier que analitza un tema en profunditat El primer dossier es dedicà a l’arqueologia urbana i el patrimoni el segon, als ritus de la mort a l’antiguitat el tercer, al megalitisme el quart, als mètodes científics aplicats a la reconstrucció paleoambiental de la prehistòria el cinquè, a la paleoantropologia el sisè, a l’arqueologia dels poblats medievals abandonats el setè, a l’agricultura orígens, adopció…
Àlex Crivillé i Tapias

Àlex Crivillé
© MotoGP.com
Motociclisme
Motociclista.
Tot i que s’inicià en el trial, l’any 1986 guanyà el Critèrium Solo Moto de velocitat El 1987 fou tercer en el Campionat d’Europa en 80 cc i debutà en el Mundial amb la segona posició a Jerez pilotant una Derbi Al cap d’un any repetí posició en el títol europeu i quedà segon en el Mundial L’any 1989 guanyà el Mundial de 125 cc amb victòries als GP d’Austràlia, Espanya, Alemanya i Txecoslovàquia pilotant una J J Cobas Passà pels 250 cc per fer el salt ràpidament a 500 cc de la mà d’Honda Al juny del 1992 aconseguí la primera victòria en 500 cc al circuit d’Assen i acabà vuitè en la…
,
Jordi Villacampa i Amorós

Jordi Villacampa i Amorós (dreta)
© Club Joventut Badalona
Basquetbol
Jugador de basquetbol i dirigent esportiu.
Aler de 1,96 metres, desenvolupà tota la seva carrera com a jugador en el Club Joventut de Badalona Debutà en la màxima categoria el 1980 sota la direcció de Manel Comas Es retirà l’any 1997 després de catorze temporades amb el primer equip, en què aconseguí una Copa d’Europa 1994, dues Lligues ACB 1991, 1992, dues Copes Korac 1981, 1990, una Copa del Rei 1997, set Lligues Catalanes 1986, 1987, 1988, 1990, 1991, 1992, 1994 i tres Copes Príncep d’Astúries 1987, 1989, 1991 Disputà 503 partits en l’ACB, que li han permès entrar en l’apartat d’històrics en minuts vuitè amb 31 minuts per partit,…
,
El Punt Avui

Portada del dia 31 de juliol de 2011 d’El Punt Avui
Periodisme
Publicacions periòdiques
Diari en català publicat des del 31 de juliol de 2011 a partir de la unificació de les capçaleres dels diaris El Punt i Avui.
Editat pel grup Hermes Comunicacions, el febrer del 2012 l’empresari gironí Joaquim Vidal arribà a un preacord per a adquirir una participació majoritària del diari Té una edició nacional i edicions parcialment diferenciades segons àmbits territorials comarques gironines, el Maresme, el Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre, demarcació de Lleida, demarcació de Barcelona i comarques centrals 2016 Des del 2013 incorpora també el diari esportiu L’esportiu Publicà també la secció Sortim , dedicada a l’oci, les festes i les tradicions, i alternativament, un dels quatre suplements tradicionals…
Íñigo Fernández de Velasco y de Mendoza
Història
Polític castellà, vuitè conestable de Castella, segon duc de Frías (1512), quart comte d’Haro i cavaller del Toisó d’Or.
Durant el conflicte de les Comunitats de Castella, formà part del consell de regència i impulsà l’aristocràcia a secundar la causa reial Per contra, a les corts de Toledo 1538 s’oposà a la política fiscal del monarca Vencé els comuners a Villalar i els francesos a Logronyo i a Hondarribia
escala
Música
Successió de sons disposats segons un mode o sistema determinat.
És anomenada ascendent si els sons progressen en el sentit greu-agut, i descendent en cas contrari Les escales difereixen per la distribució de les distàncies entre les notes i per llur altura inicial Al segle XI, Guido d’Arezzo donà nom a cadascuna de les notes de l’hexacord ut, re, mi, fa, sol, la, síllabes inicials de cada hemistiqui de la primera estrofa de l’himne a sant Joan Baptista Ut queant laxis re sonare fibris / mi ra gestorum fa muli tuorum / sol ve polluti la bii reatum / S ancte I oannes Més tard hom hi afegí un setè grau, anomenat si La síllaba ut , difícil de cantar, fou…
floreal
Història
Nom del vuitè mes del calendari republicà francès (1792-1805), corresponent a l’interval del 20 d’abril al 19 de maig.
Aldo Manuzio
Filosofia
Disseny i arts gràfiques
Edició
Humanista, editor i impressor italià.
Estudià humanitats a Roma, amb Gaspare da Verona i Domizio Calderini, i grec a Ferrara, on fou alumne de Battista Guarino Durant la guerra amb Venècia anà a residir a Mirandola, a casa del seu amic Giovanni Pico i fou preceptor dels prínceps de Carpi 1483, un dels quals, Alberto Pio, finançà la impremta establerta per Aldo a Venècia, que el 1493 produí el primer volum Casat el 1505 amb Maria Torresano, des del 1508 associà el nom del seu sogre al seu peu d’impremta Romangué a Venècia fins a la mort, tret d’una breu estada 1510-11 a Màntua i a Ferrara, durant la guerra contra la lliga de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina