Resultats de la cerca

La classificació Hornbostel-Sachs no els considera com a nivell morfològic dels cordòfons cordòfon , només els defineix amb els sufixos 5 i 6, referents a la manera de pinçar la corda Hi ha instruments d’aquesta varietat en totes les modalitats dels cordòfons, ja que juntament amb la percussió representa un dels procediments més elementals de posar una corda en vibració Tant amb relació a les primeres cítares com a les arpes, aquest procediment està àmpliament documentat en la iconografia històrica -pinçant directament amb els dits o mitjançant un plectre-, des de la iconografia…

És autoritzat en ametller, fruiters, cítrics, olivera i plantes ornamentals Catalogat com d’alta toxicitat per a les abelles, la seva aplicació és limitada durant l’època de floració de fruiters És considerat nociu per a l’home i el seu termini de seguretat varia entre 7 i 60 dies, segons el conreu de què es tracti Hom troba aquesta matèria activa al mercat de productes fitosanitaris sota diferents noms, segons la riquesa, la formulació líquid emulsionable, pols per a espargir o pols mullable i l’empresa que la comercialitza

És utilitzat també com a agent antineoplàstic El seu mecanisme d’acció resideix en el comportament inhibidor de la biosíntesi dels nucleòtids de purina i, per tant, dels àcids nucleics Actua tant sobre cèllules procariòtiques com eucariòtiques

Cristallitza en el sistema triclínic és mescla isomorfa d’albita i d’ortosa i presenta molt sovint macles segons la llei de l’albita o de la periclina És incolora o blanca Té duresa 6 i pes específic 2,6 És estable només a altes temperatures, però pot ésser trobada en roques volcàniques que s’han consolidat lentament

Les cordes simpàtiques, anomenades també cordes de ressonància, vibren amb la mateixa freqüència o amb la d’un dels harmònics de les cordes que exciten la seva vibració, la qual cosa produeix un so conjunt tímbricament diferent -més ric- del que produirien les cordes normals les que no són simpàtiques soles Les cordes de ressonància s’empren en un variat nombre d’instruments, com ara la viola d’amor, que n’inclou de sis a catorze de metàlliques, el baríton o el sitar

Cristallitza en forma de lamelles grogues insolubles en aigua i solubles en alcohol, que es fonen a 145°C És emprada en medicina en forma de clorhidrat o sulfat com a antipalúdic i carminatiu

És conegut també com a verd de París o verd de Schweinfurt És emprat com a insecticida d’ingestió, sobretot per a combatre l’escarabat de la patata, i també com a pigment en pintures marines

Els materials i les mides de les cordes corda han de ser sempre els adequats a cada instrument, ja que l’estructura està calculada per a suportar una tensió determinada Una alteració de les proporcions del cordam podria repercutir negativament en el so, i fins i tot trencar l’instrument en cas d’excés de tensió A més de ser d’un material concret, cada corda ha de tenir una longitud i un pes determinats per a donar la nota correcta, amb el so equilibrat i la qualitat necessària de cada registre Alguns cordòfons s’encorden amb jocs de cordes iguals, mentre que d’altres necessiten cordes de…

La major part de creatina, combinant-se amb l’àcid ortofosfòric, dóna el fosfagen o fosfocreatina, que intervé en la cessió d’energia per a la contracció muscular És sintetitzada al fetge i als ronyons En solució aquosa dóna lloc a la creatinina

En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna tipus trompeta natural Molt emprat des del segle XVI per a usos relacionats amb el correu -d’aquí el seu nom-, es considera un dels avantpassats més directes de la corneta de pistons o cornetí