Resultats de la cerca

Ambdós germans succeïren llur pare a la mort d’aquest el 1076 Aquest fet comportà l’encunyació, a partir del 1080, de diners anònims barcelonins, que mantingueren el tipus immobilitzat durant els governs de Ramon Berenguer III i de Ramon Berenguer IV L’indivís comportava una certa preeminència de Ramon Berenguer II El 1078 aquest signà garanties al seu germà sobre la base de les paries de Lleida i de la persona del seu reietó Yūsuf al-Muzaffar, en lluita contra el seu germà Abū Ǧa'far Aḥmad al-Muqtadir de Saragossa Aquesta situació permeté l’expandiment del comtat de Barcelona…

Al món hispànic, les primeres temptatives de trencament amb la tradició i d’introducció de les novetats que venien produint-se a l’Europa de la revolució científica començaren a partir de mitjan segle XVII Tanmateix, cal esperar les dues dècades finals d’aquest segle perquè el procés d’aculturació iniciat prenguera força i es constituirà com a base del període illustrat Els protagonistes d’aquest procés foren titllats despectivament de novatores per la major part del professorat universitari i dels garants de l’ortodòxia dels valors del catolicisme Això no fou obstacle, però, perquè,…

Format a Fontibre, prop de Reinosa, recull l’aigua de l’aiguavés de migjorn de la serralada Cantàbrica, de la major part dels Pirineus –fins al Puigmal– i de la graonada ibèrica fins al confí de Castella i del Maestrat Els relleus septentrionals de la conca, exposats als vents humits, són fortament condensadors i donen a l’Ebre la major part del seu cabal la serralada Ibèrica, per contra, és seca i aporta al riu encara no un cinquè de la seva aigua L’Ebre va dret a mar, i només torç el seu curs a La Lora i en la travessia de la Serralada Catalana per a adaptar-se a l’estructura del terrer…

Inicialment les eurociutats eren sis Barcelona, Birmingham, Frankfurt, Lió, Milà i Rotterdam, que constituïren el Club de les Eurociutats D’ençà de la seva creació el 1986, s’han afegit a la ciutat de Barcelona deu ciutats més pertanyents a l’estat espanyol Bilbao, Gijón, Las Palmas de Gran Canària, Madrid, Màlaga, Múrcia, Sevilla, l’àrea metropolitana de Terrassa, València i Saragossa El 2008 la xarxa era composta per 137 ciutats membres pertanyents a 34 països Periòdicament, organitzen conferències, la primera de les quals tingué lloc a Rotterdam el 1986 En la segona Barcelona…

Fou catedràtic de geografia econòmica a l’Escola de Comerç de Saragossa, Palma i València Cavaller de l’orde de Sant Joan, formà part de diferents institucions acadèmiques com la Real Academia de la Historia, l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Sebastià, la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona o el Centre de Cultura Valenciana Com a investigador, s’especialitzà en l’estudi de l’evolució històrica de Palma i en l’anàlisi d’alguns dels seus elements més representatius com ara Can Berga o la Font de les Tortugues També escriví una història del monestir de Pollença Entre la…

Era nebot de Lluís Serra Fou mestre de capella de la basílica de Santa Maria del Mar i, després, de la seu de Saragossa El 1734 feu oposicions i guanyà el magisteri de capella de la catedral d’Àvila, en successió de Fermín de Arizmendi El 1744 es presentà novament a oposicions per a la plaça de mestre de capella de la catedral de Santiago, però el lloc, després d’una sèrie de vicissituds, recaigué en Pedro Cifuentes Oliac compaginà el càrrec de mestre de capella amb el de rector del collegi dels seises , si bé el 1750 hagué d’abandonar el càrrec per haver recriminat excessivament…

Bé que notícies més antigues sembla que li atribueixen la major part del territori valencià, durant el s III aC i les primeres fases de l’ocupació romana s II i I aC n'ocupava la part central El límit nord podia correspondre a la serra d’Almenara, puix que Sagunt era dels edetans, i la Plana, dels ilercavons El límit meridional corresponia al curs final del Xúquer, atès que Xàtiva pertanyia als contestans La frontera interior és incerta Sovint ha estat suposat que s’estenien també, a través del Maestrat i dels Ports, a la zona de l’Ebre mitjà, cap a Saragossa, però es tracta d’…

Començà a jugar al collegi Immaculada Concepció d’Horta i s’incorporà a l’equip de promeses Segle XXI El 1998 fitxà per l’Universitari de Barcelona, amb el qual debutà a la màxima categoria Després de dues temporades abandonà les pistes per dedicar-se a la moda, però al cap d’un any retornà Jugà al Verona d’Itàlia, a l’Universidad de la Laguna de Tenerife, al RC Celta de Vigo fins el 2005, al Mann Filter de Saragossa 2005, al CB San José de León 2007, al TTT Riga i a l’AEL Limassol 2009 Al febrer del 2010 s’incorporà al Ros Casares valencià, i guanyà el títol de Lliga El 2011…

Llicenciat per l’INEFC de Barcelona Format en el Club Encinas de Boa-dilla, fou campió del món júnior 1991 Debutà en la màxima categoria amb el Club Natació Barcelona 1991-92 i, posteriorment, jugà al Club de Natación Ondarreta Alcorcón 1992-93, al Real Canoe Natación Club 1993-94, al Club Natació Montjuïc 1994-97, al Club Natació Atlètic Barceloneta 1997-2005, al Waterpolo Saragossa 2005-08, al Club Natació Sant Andreu 2008-10 i al Club Natació Catalunya des de la temporada 2010-11 Amb el Barceloneta guanyà dues Lligues 2001, 2003, tres Copes del Rei 1999, 2001, 2004 i tres…

Fou nou vegades campió d’Espanya sis en salt d’alçada 1940-44, 1946 i tres en triple salt 1940, 1944, 1945 També fou nou vegades campió de Catalunya una en 110 m tanques 1943, tres en alçada 1940, 1945, 1946, una en llançament de pes 1940 i quatre en llançament de disc 1943, 1946, 1947, 1948 Aconseguí diversos rècords de Catalunya i d’Espanya en salt d’alçada, el darrer dels quals 1944 no fou superat en 23 anys Fou dues vegades internacional amb la selecció espanyola Després de l’atletisme tingué una llarga carrera com a preparador físic i entrenador, en diversos esports En futbol, entrenà el…