Resultats de la cerca

L’església parroquial Sant Feliu de Vilac , obra romànica dels segles XII-XIII, té una notable porta, amb un timpà esculpit i un Pantocràtor el campanar és de planta quadrada, amb dos finestrals gòtics El creuer és obra del 1824 La pica baptismal i la beneitera són romàniques i ben decorades Vora l’església hi havia el castell de Vilac , de planta quadrangular, desaparegut Vilac era el cap del terçó de Marcatosa Apareix en la documentació des de l’any 1280 fins al 1313, amb el nom invariable de villa de Villac o, Vilaco o Vilac Fins a mitjan segle XIV fou la segona o tercera població amb més…

A l’W, es comunica amb el pla de Beret a través del coll de Varimanha i amb Montgarri a través del portilló de Varimanha La vall és drenada pel barranc de Varimanha , afluent de la Noguera Pallaresa per la dreta, emissari dels estanys de Varimanha estany de Dalt, estany de Baix i estany Gran , el qual constitueix el límit entre la Vall d’Aran enclavament del municipi de Salardú i el Pallars Sobirà municipi de València d’Àneu, a la vall d’Àneu

L’explotació del bosc i la ramaderia són les principals activitats econòmiques l’agricultura es limita a prats regats i a petits horts a la vora de la Tet i del riu de Balaguer i a una zona de secà localitzada principalment en un antic nivell d’erosió de la vall Els dos rius esmentats alimenten la central elèctrica de Fontpedrosa , a la dreta de la Tet, davant mateix del poble, amb un salt de 182 m d’altitud i una potència installada de 6 000 kW i una producció mitjana anual de 23 milions de kWh Té funció turística i residencial A la part de muntanya hi ha diversos refugis per a…

Situat a la zona de llengua castellana del País Valencià, a la vall del Xúquer, riu que travessa l’extens terme d’oest a est, profundament engorjat avenc del Xúquer bo i dividint-lo en dos grans sectors el sector meridional, gairabé del tot ocupat pel gran altiplà de la mola de Cortes, i el sector septentrional, que la serra de Martés separa de la Foia de Bunyol, altiplà estructural mola de l’Albeitar, mola del Moro molt més dessecat per les rambles del Ral i Seca L’engorjat del Xúquer és aprofitat per a la central hidroelèctrica de Cortes de Pallars o Rambla Seca, amb una…

De la seva església parroquial de Sant Sadurní depèn de l’ermita de la Mare de Déu de les Neus, bastida més amunt del poble, vora l’antic castell d’Àrreu , actualment enrunat, prop de la qual hi ha un petit veïnat anomenat el veïnat de Dalt , les bordes d’Àrreu o Àrreu de Dalt L’antic terme d’Àrreu és drenat pel riu d’Àrreu , emissari dels estanys d’Àrreu , situats al vessant oriental de la línia de crestes que, des del pla de Beret fins al port de la Bonaigua, separa la Vall d’Aran del Pallars, els quals estanys són l' estany superior d’Arreu o de Rosari d’Àrreu, l' estany…

Situació i presentació El municipi de Bossost, de 28,17 km 2 , es troba al sector nord-occidental de la Vall d’Aran, a banda i banda de la Garona, i especialment pròxim a la frontera francesa pel portilló de Bossost, de Burbe o Eth Portilhon, que el comunica amb la pròxima localitat de Luchon Els termes veïns són el de Les al N, el de Vilamòs i Arres a l’E, amb aquest últim també termeneja al S, i el francès de Luchon a l’W L’àmbit territorial s’estén dins els límits següents el termenal des de l’extrem SW, al tuc d’Eth Plan dera Sèrra 1977 m, passa pel coll de Baretges i el tuc d’Aubàs 2061…

En un vessant d’un turó proper hi ha el monestir de Suso, primitiva laura fundada per sant Emilià segle VI que esdevingué monestir benedictí, creat el 931 per Sanç II de Pamplona Conserva una església mossàrab segle X, refeta i ampliada el 1030 després del saqueig d’Almansor, que consta de dues naus paralleles separades per arcs de ferradura, amb voltes nervades a les dues capelles absidals Hi ha el sepulcre de sant Emilià segle XII Al costat de la vila, al final de la vall, hi ha el monestir de Yuso segle XVI, dedicat també a sant Emilià, amb una església de tres naus i creuer,…

Es proposa conèixer millor la realitat natural i cultural del territori i les transformacions que s’han anat succeint a les darreres dècades a la vall d’Àneu, i ofereix una informació completa sobre el passat i el present de la zona, alhora que afavoreix la reflexió sobre les possibilitats de futur Com a ecomuseu, no es reclou en un edifici, sinó que s’estructura a partir de centres patrimonials repartits pels pobles de la vall d’Àneu Des de la seu principal, situada a Casa Gassia, a Esterri d’Àneu, es proposen activitats i visites Altres centres són la serradora…

El sector septentrional és accidentat pels contraforts orientals de la tuca d’Urmella 2325 m alt i per la muntanyeta de Denui 2514 m, a la zona axial pirinenca, que separen, respectivament, la conca de l’Isàvena de la de l’Éssera, a l’W, i de la de la Valira de Castanesa vall de Castanesa, a l’E Els conreus es localitzen al sector central, més planer altiplans de les Paüls , prop ja de les serres interiors dels Prepirineus, al S, que formen les parets del congost d’Ovarra Unes 396 ha el 9% del terme són terres ermes, 410 ha el 10% són conreades i a la resta predominen els pasturatges el 65%…

Situació i presentació El municipi de Viella, situat al centre de la comarca i presidit per la vila de Viella, capital tradicional de la Vall d’Aran, tenia una extensió més reduïda fins el 1970, any que li foren agregats els termes veïns de Betlan 24,9 km 2 , Arròs e Vila 28,4 km 2 , Escunhau 20,9 km 2 , Gausac 29,3 km 2 i Vilac 21,9 km 2 , amb la qual cosa el nou municipi, de nom oficial Vielha e Mijaran, té avui 211,74 km 2 El terme de Viella es troba al curs mitjà de la Garona dins la Vall d’Aran Administrativament limita al N amb Canejan, al NE i l’E amb Salardú, al S amb Vilaller Alta…