Resultats de la cerca

Estudià piano amb E Gnesin i composició amb R Glière i Žiljaev Fou director del Teatre d’Art de Moscou i conseller musical del Teatre Nemirovic-Dancenko 1920-30 Obtingué un notori èxit amb la primera òpera, Vent del Nord 1930, en la qual la música, de manera predeterminada, no és illustrativa de l’acció En fracassar la seva segona òpera, Knipper viatjà al Caucas i al Turkmenistan a la recerca de material folklòric A partir del 1946 organitzà la vida musical de la República dels Buriats, a la capital de la qual Ulan-Ude estrenà algunes obres majors Arribà a compondre vint simfonies, la més…

Germà d’Anton Rubinstein, fou alumne a Berlín de Th Kullak piano i de S Dehn composició entre el 1844 i el 1846 Posteriorment continuà l’estudi del piano a Moscou, amb A Villoing La seva activitat com a concertista s’inicià el 1858 Com a director d’orquestra feu concerts a Sant Petersburg i París També fundà i dirigí els cursos musicals de la Societat Musical russa a Moscou, i a partir del 1866 s’encarregà de fundar el conservatori, on exercí també com a professor fins a la seva mort Fou un pedagog eficient, i entre els seus alumnes figuren S Tanejev, A Siloti o E Sauer Tot i…

Es formà al Conservatori de Bucarest 1946-51, i estudià el folklore del país mentre dirigia l’orquestra del Teatre Nacional de la ciutat 1947-50 Es perfeccionà al Conservatori de Moscou amb A Khačaturjan i D Rogal-Levickij El 1955 començà a impartir classes al Conservatori de Bucarest, i també exercí la docència a Bronxville, a la Juilliard School i a Berlín Oest El 1992 fou compositor resident a la Universitat de Nova York Estigué obert a les noves tècniques del segle XX, sense oblidar, en les primeres obres, els components folklòrics i les danses del seu país Compositor prolífic, escriví…

Inicià estudis musicals al Vendrell amb C Casals i posteriorment ingresà a l’Escolania de Montserrat El 1893, després d’abandonar el monestir, seguí estudis de piano amb JB Pellicer Inicià la seva activitat professional com a organista a la parròquia de Santa Anna Exercí com a professor auxiliar de piano a l’Escola Municipal de Música de Barcelona Posteriorment es traslladà a París, i allà inicià la carrera de concertista Des del 1906 acompanyà Pau Casals en diferents ocasions al llarg de gires per Europa i Amèrica Alguna font el situa a l’Amèrica del Nord el 1910 exercint la docència a l’…

Segons algunes fonts, estudià al Conservatori del Liceu, d’on fou professor de solfeig i de piano La major part de la documentació conservada li atribueix la fundació de l’Orfeó Barcelonès, que no s’ha de confondre amb l’Orfeón Barcelonés creat el 1853 pels germans Tolosa Serra s’ocupà de la direcció de la primera entitat coral fins el 1910, i durant la seva tasca el cor assolí un bon nivell, feu bastants concerts i arribà a ésser guardonat en el concurs d’orfeons de Saragossa el 1904 Escriví estudis per a piano i, amb altres professors, redactà un mètode de solfeig i teoria en…

S’inicià musicalment amb el seu pare, i després fou deixeble de JN Hummel a Viena i de L Cherubini a París Oferí el primer concert de piano a vuit anys Exercí de professor a Milà 1822-26 i a Gènova 1826-38, i efectuà gires de concerts per Lisboa, Anglaterra i França De tornada a Cracòvia, el 1838, hi fundà una Escola de Música i, del 1844 al 1850, dirigí l’Òpera de la ciutat Fou un dels millors pianistes polonesos anteriors a Chopin i la seva gran professionalitat el feu mereixedor d’una gran popularitat No era partidari ni de l’ús del folklore ni de la creació d’una música de…

Es formà musicalment a l’Escolania de Montserrat i a l’Acadèmia Granados amb D Mas i Serracant i Frank Marshall El 1924 s’inicià com a concertista de piano, amb concerts per diverses ciutats de la Península Ibèrica, tocant en solitari o en grups de cambra Amb els pianistes F Longàs i J Caminals fundà l’Acadèmia Albèniz Fou catedràtic d’orgue del Conservatori del Liceu i dirigí, entre altres orquestres, la Filharmònica de Barcelona i la del Gran Teatre del Liceu Entre les seves obres destaca l’òpera Nausica , l’òpera de cambra Eridón y Amina , les obres per a orquestra Obertura…

Estudià al Conservatori de Leipzig amb H Grabner i L Weninger entre el 1928 i el 1932 i posteriorment ho feu a Viena amb E Wellesz Un cop acabada la seva formació, decidí enfocar la carrera musical cap a la composició i es traslladà a París, on entrà en contacte amb A Honegger i H Villa-Lobos, entre d’altres De retorn a Noruega, collaborà amb Ràdio Oslo, impartí classes i exercí de crític musical i de pianista Gran estudiós del folklore noruec, reuní i arranjà una bona collecció de melodies populars en Melodies de Hardanger El seu catàleg, ampli i variat, sofrí una notable disminució a causa…

Inicià estudis amb el mestre Martí, i els continuà amb Ll Millet i JB Pellicer Fou alumne d’A Nicolau harmonia, J Lamote de Grignon composició i JB Lambert orgue El 1915 dirigí el Cercle Musical Bohemi Fundador de l’Orfeó Núria i secretari de la Germanor dels Orfeons de Catalunya, es distingí com a pianista de repertori de diferents cantants catalanes de l’època, com Conchita Callao, Pilar Rufí o Mercè Plantada El 1925 sà de la direcció dels concerts Catalònia Exercí la crítica musical en diferents publicacions barcelonines i estrangeres És autor de música de cambra i incidental…

Estudià música a l’Escolania de Montserrat, on adquirí una sòlida formació com a organista A Barcelona, fou alumne de piano de CG Vidiella, i durant un temps desenvolupà una carrera de pianista, tocant en diversos cafès barcelonins Organista de l’església de la Concepció, oferia concerts d’orgue al Palau de Belles Arts, que posseïa un dels instruments més importants a la Barcelona del seu temps, el primer a la Península Ibèrica de funcionament elèctric Dirigí durant l’any 1905 la Societat Coral Euterpe, i també l’Orfeó Barcelonès Fou un crític musical molt ben considerat i…