Resultats de la cerca
Es mostren 2100 resultats
excusat
Història
Impost concedit pel papa (1567) a la monarquia hispànica que consistia en la percepció dels delmes i els drets de la casa que pagava més per cada parròquia.
Juntament amb el de la Croada i subsidi de quarta , formava part de les Tres Gràcies, concedides pel papa als reis hispànics La generalitat de Catalunya es negà a pagar-lo des del 1570, allegant que els delmes eren de domini temporal i no eclesiàstic i que, per tant, no en podia disposar el papa Després de lluites i excomunions —que culminaren amb l’empresonament dels diputats i oïdors de comptes—, l’afer fou deixat a decisió de la cort del 1589, que decidí de no pagar-lo De nou es renovà la lluita, sense èxit, el 1626 Des del principi del s XVIII, tanmateix, fou implantat sense…
goliard
Literatura
Nom donat a l’edat mitjana a cadascun dels clergues i monjos que feien vida lliure i recorrien les ciutats europees.
La denominació procedeix del llatí vulgar goliardus , producte de l’encreuament de gula ‘gola’ i Goliat, considerat com a símbol diabòlic Impulsaren el conreu d’una poesia que, inspirada tant en les composicions populars com en les cultes des d’Horaci i Ovidi fins als contemporanis, cantava l’amor, la joventut, el vi i la primavera, alhora que, tot satiritzant, criticava la societat contemporània, especialment el món eclesiàstic Assajaren nous metres i ritmes mitjançant la combinació d’experiències anteriors La majoria d’aquestes composicions foren recollides en cançoners…
Francesco Zabarella
Història del dret canònic
Canonista italià.
Es formà a l’escola de Lorenzo del Pino i Giovanni da Legnano, a Bolonya, i es doctorà en dret a Florència 1385 Professor de dret canònic a Florència 1385-90 i a Pàdua 1390-1410, fou consultat per Bonifaci IX per tal d’acabar el cisma Nomenat bisbe de Florència 1410 per l’antipapa Joan XXIII i cardenal 1411, preparà el concili de Constança —del qual sostingué la validesa després de la fuga de Joan XXIII— i hi intervingué decididament Intentà d’aplicar en el camp eclesiàstic les idees de la sobirania popular de Marsili de Pàdua i de Guillem d’Occam Polemitzà amb Jan Hus
Hipòlit
Cristianisme
Prevere romà d’origen oriental.
Excellí com a escriptor eclesiàstic i apologista antignòstic Fou el primer gran comentador de l’Escriptura i la seva Traditio Apostolica és d’una gran importància en la història de la litúrgia especialment per al baptisme i l’eucaristia Adversari del papa Calixt I, se separà de la comunitat de Roma i formà una facció motivada per raons teològiques i morals rigorisme Exiliat a Sardenya, hi sofrí martiri La llista de les seves obres apareix gravada als costats d’una estàtua que li dedicaren els seus partidaris, actualment a l’entrada de la Biblioteca Vaticana La seva festa se…
pau d’Augsburg
Acord signat entre els catòlics i els seguidors de la confessió d'Augsburg (1555); en foren, per tant, exclosos els partidaris de Zwingli i els anabaptistes; amb aquest acord fou establert un compromís politicoreligiós que marcà la divisió d’Alemanya entre les dues confessions.
Era concedit el dret de reformar els estats de l’imperi i de disposar que la religió de cada príncep fos obligatòria per als seus súbdits el qui no l’acceptava podia emigrar sense danys ni en l’honor ni en els béns les ciutats imperials reformades havien de respectar les minories catòliques Reconeixia també als prínceps alemanys les terres de domini eclesiàstic que havien estat secularitzades fins al tractat de Passau 1552 L’arxiduc Ferran d’Àustria hi afegí l’anomenat reservatum ecclesiasticum , en virtut del qual els bisbes i els abats que passaven a la Reforma perdien l’ofici…
Sant Miquel de Guarda-si-venes (Guissona)
Art romànic
Els orígens d’aquesta església són parallels a la repoblació, al segle XI, del lloc de Guarda-si-venes, al nord-oest de Guissona Vinculat al terme del castell de Guissona, el castellum Guardasivenen formà part dels llocs atorgats a la seu urgellesa en la consagració del 1040 El vincle eclesiàstic de Guardasi-venes amb l’església canonical de Santa Maria de Guissona resta especificat en la consagració del 15 de setembre de 1098 L’actual església de Sant Miquel és un edifici de petites dimensions, amb la porta oberta al mur de ponent, que és coronat per un petit campanar d’…
Sant Salvador de Sallent d’Organyà (Coll de Nargó)
Aquesta església adquirí la categoria de parròquia l’any 1904, en què es creà la parròquia de Sallent d’Organyà, que a més d’aquesta vila incloïa les cases de Setcomelles i d’Estremós, i es desvinculà de Montanissell, de qui havia depès, almenys, d’ençà del segle XVI substituí, com a centre eclesiàstic del terme, l’església de Sant Andreu Amb motiu d’erigir l’església parroquial s’ordenà la construcció de cementiri, de pica baptismal, de campanar i d’altres insígnies que indiquessin la seva nova categoria, i que degueren modificar notablement l’edifici preexistent Actualment…
Ramon Masferrer i Arquimbau
Botànica
Botànic.
Participà com els seus germans Francesc de Paula , també poeta, Francesc d’Assís, professor de filosofia, i Josep , eclesiàstic i escriptor en les activitats del Círcol Literari, almenys des del 1868, i en la fundació de l’Esbart de Vic Deixeble d’Antoni Cebrià Costa i Cuixart, aplegà un notable herbari de la plana de Vic i publicà Recuerdos botánicos de Vich 1877 Metge militar, fou destinat a les Canàries i les Filipines, cosa que li permeté escriure Recuerdos botánicos de Tenerife 1880, Catálogo razonado de la flora de Tenerife 1882, El jardín botánico de Orotava 1882 i altres…
Miguel de Victorica
Història
Política
Polític.
Eclesiàstic, fou inquisidor a Mallorca El 1807 ingressà a la Societat Econòmica Mallorquina Durant la guerra del Francès formà part de la junta de govern de Mallorca i fou vocal de les corts generals 1810-12 Durant aquesta època publicà una Oración fúnebre per les víctimes del 2 de maig 1809 i una Exhortación amb motiu de la jura de la constitució 1812 Fou un dels redactors de l’ Aurora Patriótica Mallorquina El 1821 publicà un Semanario Politécnico de Mallorca febrer-agost, on inserí diversos opuscles inèdits de GMM Jovellanos Durant l’època absolutista fou perseguit i…
Honorat Ciuró
Historiografia catalana
Historiador, literat i eclesiàstic rossellonès.
Vida i obra Beneficiat de l’església de Santa Magdalena de Tuïr, fou l’impulsor de la reconstrucció de l’ermita de Sant Martí de Cameles Com a prosista i poeta representà un dels puntals de la literatura religiosa de l’època barroca al Rosselló amb obres de gran interès per a la història de la mística i la prosa catalanes És autor d’una autobiografia, Llibre intitulat Camins traçats, per on podran los hereters de la casa principal de Ciuró de Camelas caminar sens perill , on dona moltes notícies sobre el seu entorn familiar, profundament devot i religiós, i el patrimoni de la casa els comptes…