Resultats de la cerca
Es mostren 3109 resultats
Associació Catalana de Compositors
Música
Entitat fundada a Barcelona l’any 1974 amb el propòsit d’afavorir i vitalitzar el treball creatiu dels compositors de l’àmbit català.
Des de la seva fundació ha mantingut una intensa activitat de difusió de l’obra dels seus membres mitjançant la promoció de concerts, tant propis -cicle biennal "Mostra de Música Catalana Contemporània"- com en collaboració amb altres entitats nacionals i internacionals, i amb publicacions com el Llibre per a piano 1979, 68 Compositors catalans 1989 i Llibre per a guitarra 1992 Des del 1998 publica la revista anual "Música d’Ara" Joaquim Homs en fou el primer president 1975-76, seguit successivament per Josep M Mestres Quadreny 1977-79, Josep Soler 1979-81, Albert Sardà 1981-92, Francesc…
Domènec Tallada Segarra
Basquetbol
Directiu de basquetbol.
El 1970 s’incorporà a la directiva del Círcol Catòlic de Badalona, on havia jugat al final dels anys cinquanta, amb el càrrec de vicepresident La temporada següent assumí la presidència fins el 1978 Posteriorment el CC Badalona es convertí en el Cotonificio i fou vicepresident i secretari de la nova entitat fins la temporada 1983-84, que el Cotonificio desaparegué i la seva estructura passà a Santa Coloma de Gramenet Els seus anys al capdavant del CC Badalona i el Cotonificio coincidiren amb la millor època pel que fa a resultats esportius L’equip, dirigit per Aíto García Reneses i amb…
Moviment d’Alliberament Nacional de Catalunya
Política
Grup polític integrat per catalans residents a Veneçuela.
Fundat per l’antic militant d’Estat Català, Joaquim Juanola i Massó, que en fou l’impulsor principal, també en formaven part Amadeu Oller, Llibert Piera i Albert Compte El grup actuà a Caracas, des de finals dels anys cinquanta D’orientació independentista, assegurava tenir delegacions a 17 països americans i 10 d’europeus Tenia vinculació amb el moviment DRIL i el capità Galvao i era crític amb Solidaritat Catalana, l’altre grup local Editava la sèrie numerada “Documents”, alguns d’un sol full, entre els quals Nació i estat 1958, Monòleg d’un militant a un català anònim , La…
Berg
Territori del Sacre Imperi, al cercle del Baix Rin-Westfàlia, situat a la vora esquerra del Rin.
La senyoria de Berg fou elevada a comtat de Berg el 1101, el 1217 passà a la família dels ducs de Limburg i més tard, el 1348, a una branca secundogènita dels ducs de Jüllich El 1380 el comtat fou elevat a ducat de Berg, i el 1423 es reuní amb el ducat de Jüllich en extingir-se la branca primogènita El 1511 s’uní al ducat de Kleve per successió passà 1614 als comtes palatins de Neuburg el 1742 als electors del Palatinat, i el 1777 als electors de Baviera El 1806 Napoleó I adquirí el ducat i el donà al seu cunyat Joaquim Murat el 1809 passà a Lluís Bonaparte, rei d’Holanda El 1815…
Josep Pineda i Fargas
Història
Política
Polític.
Emigrà a Cuba 1914, on emprengué l’activitat comercial i fou president del Centre Català de l’Havana, en 1923-24 Fundador, amb Claudi Mimó, Joaquim Muntal, Marià Grau i Josep Conangla i Fontanilles, del Club Separatista Català 1922 i secretari de l’Assemblea Constituent del Separatisme Català 1928, presidida per Francesc Macià Retornà a Catalunya 1931-36 En esclatar la guerra civil, tornà a Cuba i fou delegat de la Generalitat, fundador de la revista “Combat” 1956-58 i director de “La Nova Catalunya” 1908-32 i 1942-59 Portaveu del Centre Català de l’Havana en 1944-60, any que…
Enric Galwey i Garcia
Pintura
Pintor.
Es formà a Llotja Barcelona Començà a pintar al costat de Joaquim Vayreda, a Olot, on formà part de la famosa escola pictòrica Exposà a Barcelona des del 1885, així com a Madrid, Berlín, Düsseldorf, París, Londres, Venècia i Buenos Aires El 1915 obtingué primera medalla a l’Exposición Nacional de Bellas Artes de Madrid per un Paisatge Amb Modest Urgell i Lluís Graner fundà la Societat Artística i Literària de Catalunya Influït per l’escola de Barbizon, hom destaca els seus paisatges ombrívols o crepusculars, però mai decadentistes, que amb el temps s’acostaven a un impressionisme contingut…
Jaime Milans del Bosch y Ussía
Història
Militar
Militar castellà.
Descendent d’una família de nissaga catalana i liberal i net de Joaquim Milans del Bosch i Carrió Durant la Guerra Civil de 1936-39 fou un dels defensors de l’Alcázar de Toledo i més tard anà voluntari amb la División Azul al front rus Agregat militar en diverses ambaixades, i general des del 1971, comandà la divisió cuirassada Brunete 1974-78 i, tot seguit, assumí la capitania general de la III Regió Militar València Codirigí el cop d’estat del Vint-i-tres de febrer de 1981 i decretà l’estat d’excepció al País Valencià, però fou arrestat l’endemà i, sotmès a procés el 1982, fou…
Joan Mayné i Torras

Joan Mayné
Escultura
Escultor.
Estudià a Llotja i treballà amb Vicenç Navarro, Joaquim Ros i Josep Maria Camps i Arnau S'especialitzà en la producció d’imatgeria religiosa El 1971 guanyà en concurs el projecte i la realització del retaule d’alabastre per al santuari de Torreciudad Osca, la seva obra més coneguda El 1970 participà en l’Exposició Nacional de Belles Arts, i el Museu d’Art Modern de Barcelona actual Museu Nacional d'Art de Catalunya n'adquirí una escultura El 1981 realitzà els relleus de Sant Pere i Sant Pau al presbiteri de la catedral de Barcelona 1981 Fou professor a l’Escola de Belles Arts de…
El Día
Periodisme
Diari en castellà propietat del financer Joan March i Ordinas, aparegut a Palma (Mallorca) del 31 de maig de 1921 fins al juliol del 1939.
Dirigit successivament per Joan Estelrich, que en fou fundador, Joaquim Domènech i Nicolau Brondo, la seva línia liberal s’oposà sovint a la Dictadura i a la premsa conservadora local, amb la qual polemitzà Defensà un regionalisme moderat, que anà minvant amb la Segona República Hi collaboraren, entre altres, Josep Pla, Gabriel Alomar, Miquel Ferrà, Llorenç Villalonga i Bartomeu Rosselló-Pòrcel, sovint en català Parallelament, els seus principals redactors —Joan Alomar, Miquel AColomar, Ernest MDethorey— i Jacob Sureda hi propugnaren un art i una literatura d’avantguarda…
La Tribuna
Periodisme
Diari barceloní en castellà, independent, iniciat a Barcelona el 30 de març de 1903.
Canvià diverses vegades de format Concedia força importància a l’art —Manuel Sarmiento hi era atent a les novetats—, a la cultura i l’esport, a part les cròniques d’actualitat Hi escrivien Carlos Ossorio y Gallardo, el Dr Centeno, Pompeu Gener, Julio Camba, etc Fou un diari àgil però d’aire espanyolista Des del 1911 inclogué pàgines de fotogravat Baixà de to vers el 1916 i fou clausurat pel setembre del 1919 Pel gener del 1921 tornà a sortir trencant tots els seus lligams amb l’etapa anterior Hi collaboraren aleshores Joaquim Ciervo, García Sánchiz, Felip Dalmases i Gil, Rafael…