Resultats de la cerca
Es mostren 5541 resultats
Josefina Tàpias
Josefina Tàpias
© Fototeca.cat
Teatre
Actriu.
Debutà 1913 com a amateur passà a l’Escola Catalana d’Art Dramàtic d’Adrià Gual i a 18 anys anà amb la companyia de María Guerrero a Madrid Féu una tournée per Hispanoamèrica i en tornar a Madrid fou primera actriu del Teatro Fontalba, on estrenà La virtud sospechosa , de Benavente, però el Sindicato de Actores de Madrid declarà improcedent el seu nomenament de primera actriu i la destituí Tornà a Barcelona, on formà companyia pròpia 1926 més tard fou primera actriu del Teatre Novetats, on assolí un gran èxit amb La dama alegre , de JPuig i Ferreter Després de la guerra civil de…
banda turca
Música
Grup d’instruments de percussió emprats en les bandes militars turques.
Aquests instruments de percussió eren el cimbaler, la timbala, el gran tambor, els platerets i el triangle, i formaven part de les bandes militars turques juntament amb alguns instruments de vent, com la xeremia i el pifre A Europa, durant el segle XVIII es despertà el gust per tot el que era exòtic, particularment per la cultura turca Sembla que ja durant el primer terç del segle Polònia tenia la seva pròpia banda turca amb músics turcs Més tard, aquests conjunts s’estengueren a Rússia, Àustria, la Gran Bretanya i Prússia La música militar turca, anomenada també música dels geníssers soldats…
còpula
Música
Al segle XII, resolució conclusiva consistent en la unió -sentit originari del terme llatí copula -, de les dues veus en un interval perfecte, ja sigui l’8a o l’uníson (ex.1).
Exemple 1 - Alleluia Justus ut palma Exemple 2 - Pascha Nostrum © Fototecacat/ Jesús Alises Al segle XIII, designà un estil a mig camí entre l’estil rítmicament no mesurat de l’ organum melismàtic i l’estil rítmicament mesurat del discant Fou característic d’aquest estil, descrit per primera vegada per J de Garlandia, que la veu superior o duplum obeís la rítmica modal mentre que la veu inferior o tenor es mantenia en estil bordó ex 2 Les seccions de còpula acostumaren a presentar dues parts substancialment simètriques l’ antecedens i el consequens ex 2 Al final del segle XIII, però, tant…
Els escíncids: bívies
Són saures en els quals manquen els porus femorals les escates dorsals i ventrals són semblants, hi ha osteoderms compostos al tegument, la llengua és plana i escatosa i les dents són pleurodontes La pupilla és rodona i la parpella inferior és adaptada a la vida excavadora Sovint les potes són reduïdes i la cua és llarga i fina Mostren hàbits parcialment o totalment excavadors És una família extensa, pròpia de països càlids, en la qual les formes europees són petites o mitjanes, amb escates grosses, llises i lluents, cap petit i coll gruixut, tronc cilíndric i allargat, i potes…
filosofia perenne
Filosofia
Segons el pensament escolàstic, la mateixa filosofia escolàstica, per tal com, segons la seva pròpia concepció, és l’única definitiva.
schollen
Geologia
Estructura pròpia d’algunes migmatites consistent en fragments de paleosoma dispersos a manera de xenòlits en una matriu de neosoma.
Les migmatites amb estructura schollen s’assemblen a les agmatites, però amb una proporció molt més elevada de neosoma
copèpodes
Carcinologia
Subclasse de crustacis entomostracis, molt nombrosa, que comprèn formes marines de petites dimensions, pròpia de les aigües salabroses i continentals.
La coberta del cos és exclusivament quitinosa, i sol tenir onze segments, distribuïts en un cos anterior cap i tòrax, de quatre a sis segments, i en un cos posterior abdomen, de tres a cinc segments Els segments abdominals no tenen apèndixs articulats i acaben en una furca El cap, o cefalosoma, presenta un front i un rostre i dos parells d’antenes, des del segon parell natatòries Els segments toràcics tenen apèndixs articulats els del primer parell constitueixen els maxillípedes, mentre que els altres, de vegades atrofiats, son natatoris o respiratoris Les formes adultes només tenen un ull…
zadruga
Història
Dret
Institució de caràcter gentilici i econòmic, pròpia dels eslaus meridionals d’ençà de llur establiment als Balcans (s. VI-VII).
Comunitat rural de vida, de béns i de treball, sota un únic cap familiar kućegospodar, starješina, domačin , constitueix la base del dret familiar El cap és elegit anualment per tots els majors de divuit anys, i presideix el consell družina
comú dels sants
Cristianisme
Formulari de ritu romà, unificat des de Pius V i ordenat per categories, dels sants que no tenen litúrgia pròpia.
missa glagolítica
Cristianisme
Missa de ritu romà, però en vell eslau (els texts, escrits antigament en caràcters glagolítics), pròpia dels catòlics de Croàcia.
És coneguda la versió musical dels texts de l’ordinari Kyrie, Glòria, etc de Leoš Janáček 1926