Resultats de la cerca
Es mostren 2550 resultats
Ernst Pernicka
Arqueologia
Químic i arqueòleg austríac, especialista en arqueometria.
En acabar els seus estudis de química, es doctorà amb una tesi sobre la ceràmica persa i afgana d’època medieval 1976 Fou docent a Heidelberg Baden-Württemberg, 1987-98 fins que obtingué una càtedra d’arqueometallúrgia a la Universitat de Freiburg Baixa Saxònia, 1998-2004 primer i, més tard, una d’arqueometria a Tübingen Baden-Württemberg, 2004 El 2006, després de la mort del seu amic Manfred Korfmann, assumí la direcció de les excavacions arqueològiques de Troia És autor de nombrosos estudis, entre els quals Archaeometry ‘90 1991, en collaboració i Troia and the Troad 2003, en collaboració
sonoluminescència
Física
Luminescència que es produeix en certs líquids que contenen gasos dissolts, en ésser sotmesos a l’acció d’ultrasons de suficient intensitat.
Experiments duts a terme a la Universitat d’Illinois han confirmat la base química de la sonoluminescència En un principi hom cregué que l’efecte era d’origen nuclear, però s’ha aconseguit explicar a partir de la conversió d’ultrasons en pulsacions ultraràpides de llum a causa de la ràpida oscillació de bombolles en un líquid Sembla que la pressió del so comprimeix les bombolles i provoca l’elevació de la temperatura fins a més de 10 000 K Com a resultat, les molècules s’ionitzen amb molta energia i comencen una sèrie de reaccions que provoquen la luminescència
anabolitzant
Farmàcia
Medicament que activa l’anabolisme afavorint la síntesi de les proteïnes i minvant-ne la desintegració excessiva.
El seu ús produeix un augment de la gana, del pes i una millora de l’estat general, disminueix l’eliminació de nitrogen i afavoreix també el dipòsit del calci en els ossos La majoria dels anabolitzants són d’estructura química semblant als andrògens, cosa que els confereix, a vegades, una certa acció virilitzant Hom ha reeixit a obtenir anabolitzants de síntesi , els quals són generalment derivats sintèctics de la testosterona o d’altres hormones sexuals masculines Els anabolitzants s’utilitzen a voltes per a tractar estats de convalescència i estrès o bé en algunes malalties cròniques,…
Pere Caro i Maça de Liçana
Història
Militar
Marí i militar.
Segon marquès de la Romana, pare de Pere, Joan, Josep i Maria Caro i Sureda El 1733 ingressà a la marina de guerra i lluità en l’expedició a Itàlia de l’infant Felip 1743-45 Passà a l’exèrcit de terra i fou governador de Palma Mallorca, on intervingué en les disputes lullianes del seu temps És autor d’un pla de la ciutat de Maó i d’estudis de física i química Morí en l’assalt a la ciutat d’Alger Pel seu matrimoni amb Maria Sureda havia esdevingut un dels grans latifundistes de Mallorca
Adolf Friedrich Johann Butenandt
Bioquímica
Bioquímic alemany.
Professor a les universitats de Gdańsk 1933-36, Tübingen 1945-56 i Munic 1956-71, dirigí la secció de bioquímica del Kaiser-Wilhelm Institut des del 1948 Max Planck Institut del 1936 al 1972 i la Societat Max Planck 1960-71 Aïllà i identificà diverses hormones sexuals l’estrona o folliculina, simultàniament amb Edward Albert Doisy, el 1929, l’androsterona el 1931, i la progesterona o luteïna el 1934 Investigà les possibles propietats carcinògenes de les hormones sexuals El 1939 li fou atorgat, juntament amb Leopold Ružička, el premi Nobel de química, que li fou interdit d’acceptar pel govern…
Francisco Buscarons Úbeda
Química
Químic aragonès.
S'establí a Barcelona el 1925, on fins el 1942 fou director del laboratori de la duana Aquest any passà a catedràtic de química analítica a la Universitat, de la qual fou rector 1951-57 Tingueren repercussió internacional les seves aportacions d’una nova reacció de reconeixement d’alcohols amb vanadat i 8-hidroxiquinoleïna, d’una reacció d’identificació directa d’oxigen en els composts orgànics amb tetratiocianatocobaltat II de potassi, i d’una altra de reconeixement de l’ió cromat amb o -dianisidina Fou membre de les acadèmies de Medicina 1958 i de Ciències 1959, de Barcelona
Fletcher Hamilton Jr. Henderson
Música
Cap de banda i orquestra, arranjador i pianista nord-americà.
Educat en una família de classe mitjana afroamericana, estudià música, química i matemàtiques El 1920, traslladat a Nova York, entrà de director musical a la companyia discogràfica Black Swan, el primer segell discogràfic afroamericà El 1924 formà una elegant orquestra de ball, que al llarg de la dècada fou pionera en l’adopció dels elements jazzístics en les orquestres de Nova York Solistes importants, com Coleman Hawkins, començaren la seva carrera amb Henderson Del 1935 al 1940 arranjà peces per a Benny Goodman Després, refundà la seva orquestra, allunyat de l’èxit de les big bands , del…
Artur Suqué i Puig

Artur Suqué i Puig
© Reial Club de Tenis Barcelona 1899
Economia
Empresari.
Format en enginyeria química, fou el fundador, juntament amb la seva esposa Carme Mateu , i president del Grup Peralada També fou cofundador i president del Cercle d’Economia 1969-72, president del Port de Barcelona, conseller de la Caixa i del Banc d’Espanya, membre de la junta directiva del Futbol Club Barcelona 1969-73, president del consell d’administració del Diari de Barcelona i president d’Inverama, empresa que gestiona Casinos de Catalunya i que ha tingut la concessió de Loteries de Catalunya, entre d’altres L’any 1987 fundà, amb la seva muller, el Festival Castell de Peralada
John M. Jumper
Química
Científic informàtic.
Estudià física i matemàtiques a la Universitat de Vanderbilt, es doctorà a la Universitat de Chicago i feu un postgrau a la Universitat de Cambridge És el director i cofundador, juntament amb Demis Hassabis , de DeepMind, empresa que creà AlphaFold, un model d’intelligència artificial per predir amb gran precisió l’estructura de proteïnes humanes a partir de la seva seqüència d’aminoàcids i que ha estat guardonat, entre d’altres, amb el premi Breakthrough, el Canada Gairdner International Award i el Lasker Award El 2024, juntament amb Hassabis, fou guardonat amb el premi Nobel de química,…
Col·legi de Sant Victorià
Farmàcia
Institució dedicada a l’ensenyament de la ciència farmacèutica, creada a Barcelona el 1815 amb el nom de Col·legi de Farmàcia de Sant Victorià i el títol de reial
, concedit per Ferran VII.
El collegi fou creat per a recollir les aspiracions a un ensenyament científic que el Collegi d’Apotecaris de Barcelona havia sollicitat repetidament des del 1763 Els primers catedràtics del collegi foren Josep Antoni Balcells i Camps física i química, Josep Antoni Savall matèria farmacèutica, Agustí Yáñez història natural i Raimon Fors farmàcia experimental El 1821 fou vinculat a l’anomenada Dirección de Estudios del Reino i fou abolit l’any següent per tal de crear un altre organisme, però fou restablert el 1823 Vinculat a la Universitat de Barcelona, el 1845 passà a formar part de la seva…