Resultats de la cerca
Es mostren 13399 resultats
barranc Surrac
Barranc
Nom amb el qual també és coneguda la rambla d’Aiguadoliva, al Baix Maestrat, que desemboca a la mar, al límit dels termes de Vinaròs i de Benicarló, a la platja de Surrac o del Fondalet.
Sant Joan Sesrovires
Capçalera de l’església de Sant Joan Sesrovires
© MPG
Església
Antiga església sufragània de la parròquia de Sant Pere de Subirats, des del 1930 nova església parroquial de la demarcació, situada a la Torre-ramona (o Subirats de Baix), dins el municipi de Subirats (Alt Penedès).
el Port de Cambrils
el port de Cambrils
© Fototeca.cat
Barri
Barri marítim de la vila de Cambrils (Baix Camp), situat a l’esquerra de la desembocadura de la riera d’Alforja, a 1 km del nucli principal, amb el qual està unit per les noves edificacions.
El petit port pescador i actualment també esportiu fou refet i ampliat els anys trenta hi ha també un alfòndec per al peix El port ha esdevingut el nucli del municipi més afectat pel boom turístic els hotels, apartaments i urbanitzacions segueixen la línia de platja de Vilafortuny, fins a Salou, i la de l’W, fins a Mont-roig L’església parroquial és dedicada a sant Pere
monestir de Vallvanera
Santa Maria de Vallvanera
Josep Maria Viñolas Esteva (CC BY 2.0)
Priorat
Antic priorat de monges benedictines del municipi de Castell d’Aro, Platja d’Aro i s’Agaró (Baix Empordà), situat a la muntanya de Vallvanera (324 m alt.), a 3 km de la població, al N.
La seva història és molt confusa i desconeguda hom creu que depenia del monestir de Sant Feliu de Guíxols, que existia al segle XV i que la seva església fou destruïda pels francesos el 1653 El culte passà després a la capella de Sant Cugat Desfar, situada prop de l’antic Vallvanera, on es venerà fins el 1936 una imatge de Santa Maria de Vallvanera
cap de Tortosa
Extrem E del delta de l’Ebre, a l’illa de Buda, al límit de les comarques del Baix Ebre i el Montsià, format pels al·luvions del riu, a la dreta de la gola del Nord.
Cardó
Convent
Convent i ermitatge (Sant Hilari de Cardó o desert de Cardó) de carmelites descalços, i posteriorment balneari situat a la capçalera de la vall de Cardó serra de Cardó, dins el municipi de Benifallet (Baix Ebre).
L’antic lloc de Cardó era, juntament amb el de Sallent, domini dels Montcada dins el terme de Tortosa el 1228 el domini passà als senyors de Costumà, i el 1417, al monestir de Benifassà El desert fou fundat el 1605 pel carmelità tortosí Pere Pau Revull, i la comunitat s’hi establí el 1617 consta d’un convent voltat d’un gran recinte i 13 ermites inicialment 11, entre les quals la de la Columna, bastida sobre una alta roca que en té la forma sota la seva dependència L’edifici central, a 500 m d’altitud, damunt el cingle de Sallent, és obra dels segles XVII i XVIII tenia una comunitat estable…
coll de la Batalla
Collada
Depressió (468 m alt.) de la serra que uneix el puig d’en Cama amb la serra de la Mussara, al Baix Camp, termenal dels municipis de l’Aleixar, la Selva del Camp i l’Albiol.
les Barraques de la Gola
Llogaret
Llogaret del terme municipal de Tortosa (Baix Ebre), situat en una de les petites illes que formen la vora nord de la Gola de Llevant de la desembocadura de l’Ebre davant l’illa de Buda.
L’agrupament es formà amb barraques de palla destinades, en gran part, a pescadors
Almudàfar
Llogaret
Llogaret del municipi d’Ossó de Cinca, a la província d’Osca, Aragó, situat a la vora esquerra del Cinca, tocant al terme de Saidí (Baix Cinca), al límit actual entre el català i el castellà.
Es troba dins l’àrea comercial de Lleida, al bisbat de la qual pertangué fins el 1995, que passà al de Barbastre-Montsó
cala de l’Àliga
Cala de l’Àliga, al límit entre l’Ametlla de Mar i el Perelló
© Fototeca.cat
Cala
Cala de la costa del Baix Ebre, al límit entre els termes d’Ametlla de Mar i el Perelló, al S de la punta de l’Àliga
, on es troba l’antiga torre de l’Àliga
.