Resultats de la cerca
Es mostren 13399 resultats
desert d’Alfama
Desert
Territori desert, proper a la costa, a l’extrem septentrional de l’antic terme general de Tortosa i de l’actual terme municipal de l’Ametlla de Mar (Baix Ebre), al S del coll de Balaguer.
Vora el mar, a la cala de Sant Jordi, hi ha les restes de l’antic castell de Sant Jordi d’Alfama, nucli de l’orde militar homònim orde de Sant Jordi d’Alfama
la Font de Quinto
Caseria
Santuari
Caseria i santuari (la Mare de Déu de la Font de Quinto) de l’entitat municipal descentralitzada de Campredó (Baix Ebre), a l’esquerra de l’Ebre, 2 km a l’E del nucli de Campredó.
tossal de la Coscollosa
Cim
Cim (879 m alt.) d’un dels contraforts dels ports de Beseit, al Baix Ebre, al nord-est de la serra d’Espina, que separa les valls d’Alfara dels Ports i de Paüls dels Ports.
moneda de tern
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda de billó baix, amb una lliga d’una part d’argent i altres tres quartes parts de coure, que s’encunyà a Aragó, al País Valencià i al Principat de Catalunya des del segle XIII.
D’aquesta proporció dels metalls amb què feien l’aliatge és d’on prové el nom, puix que el contingut d’argent representava les tres dotzenes parts del total Fou conegut, particularment, el diner de tern diner
regió de Castelló de la Plana
Regió del País Valencià que comprèn el sector septentrional del país: la Plana Alta, la Plana Baixa, l’Alcalatén, l’Alt Maestrat, el Baix Maestrat i els Ports (5 012,18 km2; 402420 h [1981]).
Correspon a les comarques de llengua catalana atribuïdes des de la conquesta de Jaume I al bisbat de Tortosa dins el qual es mantingueren fins al 1960 i, aproximadament amb Almenara i sense l’Alt Millars, a l’antiga governació de dellà Uixó o de Castelló de la Plana correspon, igualment, a la zona de parla catalana de la província de Castelló inclòs Olocau del Rei L’àrea comercial de Castelló de la Plana amb les subàrees de Morella i de Vinaròs comprèn aquesta regió excepte Almenara i gran part de la Tinença de Benifassà, a més de l’Alt Millars i d’una zona veïna d’Aragó…
el Mas d’en Gall
Urbanització
Urbanització del municipi d’Esparreguera (Baix Llobregat) que es formà a partir de l’antic veïnat homònim, situat a 302 m alt., a l’oest de la vila, vora el límit amb Collbató i amb Pierola.
el Raval de Dalt
Veïnat
Veïnat del municipi de Vall-llobrega (Baix Empordà), 1 km al NW del cap municipal, prop de la capçalera de la riera de Vall-llobrega, format per una dotzena de cases dels segles XVII i XVIII.
glaia
Oficis manuals
Forat que en el forn de vidre hi ha a l’extrem de la nau de baix, al fons de tot, i que serveix per a treure el caliu que cau de la nau de dalt.
aflatoxina
Biologia
Nom genèric de diverses micotoxines de pes molecular baix (al voltant de 350 daltons), excretades pels fongs Aspergillus flavus, A. parasitus
i A oryzae
sobre cereals i cacauets exposats a la humitat i a temperatures càlides.
Químicament són derivades de la cumarina i del difurà Presenten gran activitat cancerígena en el fetge de l’aviram, del bestiar i de l’home, i inhibeixen la duplicació i la transcripció de l’ADN Són solubles en solvents orgànics i algunes són fluorescents L’estructura de l’aflatoxina B1 és
condomini
Història
Sistema d’explotació de la terra —heretat del Baix Imperi— en virtut del qual, durant l’edat mitjana, el senyor es reservava la utilització directa de la part més fèrtil de la seva terra o coromina.