Resultats de la cerca

Es formà a la Universitat de València, on es doctorà l’any 1987 i on és professora d’arqueologia des del 1988 Ha centrat la seva investigació en l’estudi del món ibèric al País Valencià, on ha realitzat diverses excavacions Puntal dels Llops, Los Villares i treballs de prospecció Plana d’Utiel, Camp de Túria Entre les seves publicacions cal destacar Los Villares Caudete de las Fuentes, Valencia origen y evolución de la cultura ibérica 1991 i El Vino de Kelin introducción a las prácticas agrícolas y ganaderas de época ibérica de la comarca de Requena-Utiel 1997, en collaboració L’any 2002…

Estudià teologia al Seminari de Tortosa, d’on fou mestre de capella Deixeble de Salvador Giner, el 1893 fou nomenat mestre de capella de la catedral de Tortosa dos anys més tard obtingué el mateix càrrec al Collegi del Patriarca de València, poc després a la catedral de Sevilla i finalment 1930 a la de València Escriví una missa en re menor per a quatre veus amb orgue, una missa a set veus amb cinc instruments de corda i orgue, etc Collaborà al Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura , on publicà Fragmentos del Epistolario Pedrell 1922 També publicà Catálogo de las obras polifónicas…

Format a Castelló, residí nou anys a París Ha exposat individualment a Castelló, Barcelona, París i Madrid És artista exclusiu de The William Haber Art de Nova York i de la Galerie Drouand de París Hom ha considerat el seu lirisme com derivat de Marc Chagall

Vida i obra De jove collaborà a La Verdad , fundà el setmanari literari El Ruiseñor , la Revista Industrial i Mercantil , i, un cop establert a Barcelona 1898, la revista Barcelona Urbana Treballà a la Diputació Provincial de Barcelona 1905-32, on catalogà la biblioteca de Marià Aguiló Contribuí a crear el Centre Regional Valencià, edità la Biblioteca Valenciana Popular  1914-15, les obres de la qual prologà, i dirigí el Centre de Cultura Valenciana Promogué la publicació per L’Avenç d’algunes obres d’autors valencians Llorente, Guinot, Morales Sanmartín, si bé sempre es mantingué ambigu…

Primogènit dels vint-i-un fills d’un militar, debutà 1849 com a director d’orquestra, a Santander Amplià estudis a Itàlia, pensionat per la Diputació de Navarra en tornar fou director de l’orquestra del Teatro São João de Porto, on estrenà òperes, com Gonzalo de Córdoba i La renegada 1874, representada també a Venècia Estrenà diverses sarsueles al Teatro del Circo, de Madrid Arran d’una epidèmia de còlera li fou cancellat un contracte per anar a Torí i s’establí a Reus poc abans de morir Deixà també cançons, romances i música religiosa de qualitat

Fou catedràtic de medicina a la Universitat d’Alcalá, fundador de l’Academia de Sevilla i metge honorari de cambra de Felip V Publicà dos tractats mèdics, Hippocrates defendido 1711 i Hippocrates aclarado 1716, objecte de diverses controvèrsies per la nova orientació que donava a la cirurgia

Psiquiatre de professió, la seva obra creativa contribuí a l’impuls de la novella al País Valencià a la dècada dels anys setanta i vuitanta i a la creació d’un públic lector El 1976 guanyà el premi Andròmina de narrativa amb Ramona Rosbif 1976 i el 1977 el Ciutat d’Alacant amb la novella Mari Catúfols 1978 La seva biografia Vicent Andrés Estellés guanyà un dels premis de la revista Recull de Blanes i fou publicada com a pròleg en el volum de bibliòfil La marina de V Andrés i Estellés Publicà també les novelles Cabo de Palos 1979, en castellà, Bel i Babel 1980, premi Jaume Roig,  7×7=49 1983 i…

Estudià al Conservatori de València, i continuà la seva formació amb Alain Marion i Raymond Guiot al Conservatori de París, on es diplomà amb un primer premi Es perfeccionà a la Universitat de Bloomington Estats Units, amb Peter Lloyd, i a la Royal Academy of Music de Londres, amb William Bennett Obtingué els primers premis del Concurs Nacional de Joventuts Musicals de Música de Cambra i Solista, així com el primer premi de la Woodwinds Competition de la Universitat de Bloomington Com a solista ha collaborat amb l’Orquestra de Cambra d’Europa, la Simfònica de Jerusalem, Hallé de Manchester i…

Vida Feu els primers estudis musicals a la parròquia del seu poble natal i posteriorment, al seminari de Tortosa, on realitzà els estudis eclesiàstics Més tard fou alumne de Salvador Giner a València i de Felip Pedrell a Madrid El 1893 fou nomenat mestre de capella de la seu de Tortosa, el 1895, de la capella del Corpus Christi de València i després de la catedral de Sevilla Renuncià, però, a aquesta darrera plaça per retornar a la seu de València, ciutat on, a més, fou professor de gregorià al seminari Dirigí l’Asociación Ceciliana Española i la secció espanyola de la Societat Internacional…

Vida Inicià la formació musical amb el seu pare, i ràpidament aprengué a tocar diferents instruments, entre els quals la guitarra Formà part de la banda de música del seu poble natal, on tocà el clarinet i la bandúrria Mentre feia el servei militar conegué el guitarrista Francesc Tàrrega, de qui fou alumne alguns anys més tard En el cercle de deixebles de Tàrrega, entrà en contacte amb Emili Pujol, Miquel Llobet i Josefina Robledo, entre d’altres El 1911 es traslladà a Madrid, on obrí una acadèmia de guitarra i, a partir del 1935, començà a editar la Biblioteca Fortea El 1921…