Resultats de la cerca

Estudià al Conservatori de Música de Barcelona, centre on obtingué el títol superior de piano i violoncel Els seus interessos el portaren a ampliar els seus coneixements a l’estranger i estudià harmonia i jazz per a piano a Harstad Noruega Durant els primers anys de la seva carrera musical es dedicà bàsicament a la interpretació de jazz i estigué al capdavant de formacions com Blaumarí o Carles Cases Quartet A més, també produí i arranjà obres de diferents cantautors, especialment de Lluís Llach Creador d’una obra musical lligada sobretot al cinema, les seves composicions evidencien la…

L’estil que donà als seus instruments s’inspirava en l’escola napolitana de luthieria El perfecte domini de la talla i la pulcritud dels acabats donaven un brillant resultat final a les peces, totes elles d’una gran qualitat Per a la construcció dels violoncels emprà fusta de noguera per als fons, els riscles i el mànec La utilització de la fusta d’avet per a les tapes feia que, de vegades, aquestes s’haguessin de construir fins i tot en tres peces A més de violoncels construí altres instruments de corda i de teclat

Cursà estudis de dibuix i pintura a Llotja, i feu l’aprenentatge d’escenògraf a l’estudi de M Carreras Posteriorment collaborà amb J Ballester i V Ayguals d’Izco, amb qui repintà la decoració de repertori del Teatre de Mataró i la del Teatre Principal de la vila de Gràcia El 1856 anaren a França, Bèlgica i Anglaterra i, a les acaballes d’aquest any, Soler i Rovirosa s’installà a París amb el propòsit d’estudiar a fons l’art escenogràfic A la fi del 1868 tornà de París i s’associà amb F Pla i Vila Soler feu una infinitat d’escenografies per a tots els teatres, inclòs el Liceu, i també moltes…

És un dels primers documentats a Catalunya Construí un orgue per a la catedral de Barcelona el 1317, data que preval sobre la del 1259, la qual, tal com ha demostrat J García Llovera, no és certa

Vida Es formà musicalment a Barcelona i desenvolupà una intensa activitat com a director de bandes i professor del Conservatori de Madrid Fou precisament en el gènere de la música per a banda on més destacà, amb la creació d’algunes obres que gaudeixen de força popularitat, especialment al País Valencià, com ara les suites  A la lluna de València 1979 i la Noche de San Juan 1990 També és autor de diverses bandes sonores, entre les quals sobresurten les de La ciudad perdida M Alexandre i R Torrecillo 1954 i Plácido L García Berlanga 1961  Bibliografia Acker, Yolanda Suárez-Pajares, Javier…

Estudià a Barcelona amb M Mayska, J Francisco Puig, G Bechi i E Campogalliani A partir de la temporada 1985-86 actuà en papers secundaris al Gran Teatre del Liceu i el 1988 es presentà amb personatges més importants en diversos escenaris de l’Estat espanyol Posteriorment ha interpretat en papers destacats al Liceu i així, per exemple, el 1989 participà en l’estrena de Cristóbal Colón , de Ll Balada A l’octubre del 1999 intervingué en les funcions de Turandot que reobriren el coliseu barceloní S’ha presentat amb èxit a la Metropolitan Opera House de Nova York i a l’Òpera de Washington i ha…

Es formà musicalment a l’església del Pilar de Saragossa sota el mestratge de José Gil de Palomar cant i Francisco Javier García Fajer composició El 1797 obtingué, per oposició, la plaça de mestre de capella d’Alfaro i a partir del 1800 ocupà el mateix càrrec a Calahorra, població on el 1823 rebé una canongia Entre els seus deixebles hi hagué Hilarión Eslava, que el 1827 amplià estudis de composició amb Secanilla Se n’han conservat composicions religioses diverses misses, motets, himnes i villancets En la Lira Sacro-hispánica , H Eslava publicà una missa, un Pange lingua i una Salve regina…

Les dades que es tenen sobre ell són escasses Se sap que estigué actiu a Barcelona entre el 1878 i el 1902, i que la seva editorial, anomenada Guardia Rabassó y Cía, era una de les més importants de la Barcelona del final del segle XIX, i que publicava partitures de tots els gèneres en voga a l’època El 1895 amplià el negoci amb l’obertura d’una sucursal a Saragossa El 1902 Guardia Rabassó y Cía fou adquirida per una editorial més gran, Sindicato Musical Barcelonés Dotesio

Vida El 1976 obtingué el títol de professor de piano al Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona Estudià filologia clàssica a la Universitat de Barcelona i, durant nou anys, musicologia a la Universitat de Munic De retorn a Barcelona obtingué el grau de doctor amb la tesi La construcció intervàllica en la música tardana de Beethoven per a piano i de cambra 1990 És autor de La problemàtica del tractat "de institutione musica" de Boeci Barcelona 1993 L’any 2013 cedí tota la seva biblioteca a la Societat Coral La Violeta de Centelles, i es creà el Fons Musicològic Joan Bofill i…

Vida Es formà a Tolosa i a París Anà a Madrid com a professor d’arquitectura i matemàtiques de la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando Dedicà la seva vida a la divulgació científica i participà activament en la vida cultural del país Les seves obres principals tracten sobre matemàtiques, camp en el qual sobresortí Els seus Elementos de matemáticas 1772-83, en deu volums, foren molt influents Fou un entusiasta amant de la música i el 1775 publicà una adaptació castellana de les Leçons de clavecin, et principes d’harmonie 1771 d’Anton Bemetzrieder, on, lluny de limitar-se a donar una…