Resultats de la cerca

Actor de varietats teatrals, creà el personatge de Cantinflas , representació del peladito mexicà, tipus astut, optimista, amb unes necessitats vitals mínimes, satisfetes amb el producte de l’exercici dels oficis més variats, de vegades ingenu, connectat amb alguns personatges de la Commedia dell’Arte i de la picaresca castellana En cinema esdevingué famós amb Ahí está el detalle 1940 Actuà en Los tres mosqueteros 1942, El circo 1942, El bolero de Raquel 1956, Around the World in 80 Days 1957, Pepe 1960 i El padrecito 1963, etc

Estudià a Madrid, a París i a Brusselles i actuà com a solista per tot Europa Dirigí la Capilla Real, de Madrid, ciutat on fundà una Sociedad de Cuartetos 1863 que donà a conèixer les obres dels autors alemanys Dirigí molt de temps la Sociedad de Conciertos de Madrid, i el 1880, amb membres de l’orquestra del Liceu, en fundà una a Barcelona que donà a conèixer obres simfòniques alemanyes Com a compositor escriví obres per a violí, com Adiós a la Alhambra

Debutà a Roma com a director, i passà a Londres, on dirigí òperes al Convent Garden 1888-1905 També actuà al Teatro Real de Madrid 1888-95 i al Metropolitan de Nova York El 1910 es presentà al Liceu de Barcelona com a director de l’òpera La vestale Spontini i altres òperes Com a compositor escriví les òperes Paolo e Francesca 1907 i Ero e Leandro 1896 —que presentà al Liceu el 1911 i el 1913, respectivament—, obertures per a orquestra i música d’escena

Es formà a Dinamarca i debutà a 18 anys El 1947 passà al Ballet Russe de Monte-Carlo i després al Ballet Cullberg d’Estocolm on es destacà en Miss Julie 1950 i Medea 1951, ja en els papers principals L'any 1960 fundà amb el seu marit Allan Fridericia el Scandinavian Ballet amb el qual actuà per tot Europa Obrí una escola a Copenhaguen i dirigí el Ballet de Göteborg 1970-76 i el de Malmö 1980-97 Posteriorment es dedicà principalment a la coreografia

Es formà com a cantaire de sinagoga, i no es dedicà a l’òpera fins el 1942 Debutà al Metropolitan de Nova York amb La Gioconda 1945, i fou titular d’aquest teatre des d’aleshores El 1947 es presentà a Itàlia, i actuà en diversos països a Barcelona el 1965, el 1966 i el 1974 Duia en repertori Verdi, Gounod, Bizet, Giordano, etc, i s’especialitzà en el paper d’Eleazar de La juive , de Halévy, que cantà per darrer cop a Barcelona desembre del 1974

L’any 1641 comandà una companyia catalana a les ordres del príncep de Condé, avançà pel Rosselló fins a les riberes de la Tet i participà en els setges d’Illa, Argelers, Millars i Elna, i finalment prengué part en la batalla de Montjuïc 1641 L’any següent obtingué el títol de cavaller Després de la rendició de Barcelona 1652, continuà al servei de França, i l’any 1655 actuà en l’ofensiva francesa contra el Principat i ocupà Solsona El 1660 fou nomenat cònsol de Perpinyà

Formà part de l’Esbart i el Cercle Literari, de Vic 1871, i fou un dels fundadors de la Societat Arqueològica Vigatana 1882 i del Museu Arqueològic de Vic 1889, del qual fou el primer conservador El 1909 actuà com a mantenidor dels jocs florals de Barcelona, i publicà un recull de poesies el 1912 Traduí en vers català i conservant les tercines originals la Divina Comèdia , de Dant, i també Os Lusiadas , de Camões, i Jerusalem alliberada , de Tasso, que no han estat publicades

Emprà el nom artístic Graziella Pareto Filla de la soprano Àngela Homs i Bugueras, cantà al Liceu el 1906 Debutà oficialment al Teatro Real de Madrid 1908 amb La sonnambula , de Bellini Més tard actuà a Parma, al Liceu, de Barcelona on interpretà Ofèlia, del Hamlet d’A Thomas, considerat el seu millor paper, a Roma i al Teatro alla Scala de Milà Rigoletto , 1914 Fou considerada una de les millors sopranos de coloratura del món Enregistrà molts discs Es retirà pels volts del 1927

Fou alumna de Josep Soler a l’Escola Municipal de Música A només deu anys feu la primera aparició pública, en un concert organitzat pel Foment del Treball a Barcelona Continuà els estudis a París amb André Hecking, becada per l’Ajuntament barceloní El 1918 oferí un recital al Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona Actuà en nombroses ciutats espanyoles i en diferents cicles de música a la Ciutat Comtal, incloses les aparicions amb la Banda Municipal dirigida per J Lamote de Grignon

Format per la seva mare, rebé consells de Liszt a París, on actuà com a intèrpret El 1848 s’establí a Peterburg i es dedicà des d’aleshores a compondre, protegit per la duquessa Helena Pavlova Fundà la Societat Russa de Música 1850 i fundà i dirigí el Conservatori de Peterburg 1862-67 i 1887-90 Deixà sis simfonies, quatre obertures per a orquestra, dues cantates, sonates per a piano és cèlebre la seva Melodia en fa per a piano, òperes Demon , 1875, oratoris Christus , 1888, etc