Resultats de la cerca

Llicenciat el 1949 i doctorat el 1957, especialitzat en radiologia i medicina nuclear després d’una estada als Estats Units aquest mateix any Metge auxiliar de la secció de radioteràpia de l’Hospital de Sant Pau 1954, des del 1966 fou cap del servei d’oncologia i, des del 1971, professor de radiologia i terapèutica física de la facultat de medicina de la Universitat Autònoma de Barcelona És autor d’un gran nombre de treballs, principalment sobre el tractament amb radiacions del càncer de mama, la utilització de radioisòtops en oncologia, la introducció de la gammagrafia, la quimioteràpia…

Publicà nombrosos articles tècnics en revistes i diaris És important el seu treball d’introducció d’obres tècniques, la traducció i l’adaptació de les quals impulsà i dirigí, i de promoció de l’ensenyament professional

Feu el primer curs de dret Residí uns anys a Madrid, on, alineat amb els republicans federals, fundà El Pueblo i, de tornada a Barcelona, collaborà a La Discusión i a El Estado Catalán de Valentí Almirall Amb la República detingué càrrecs polítics com el de governador civil de Guadalajara i de Múrcia 1873 Conreà la novella de fulletó en l’obra de més èxit, Barcelona y sus misterios 1860-61, i en d’altres com La ambición en la mujer 1865 i Jugar con el corazón 1875-76 escriví La pasión de Jesús 1855 i alguns drames històrics Don Jaime el Conquistador , estrenat el 1861 i parodiat per Frederic…

Deixeble de Joan Samsó i pensionat a Roma, presentà alguns quadres de costums a l’exposició de Madrid del 1890 i a la de Barcelona del 1907, però la seva activitat principal fou l’escultura En la seva obra de joventut s’orientà cap als temes bíblics i històrics El sacrifici d’Isaac , 1887 L’imperi romà , 1899, i més endavant recollí les orientacions del Modernisme n’és una mostra el grup de dansarines andaluses, sense seguir gaire els canvis estilístics de la seva època Guanyà premis d’escultura a les Exposicions Nacionals de Belles Arts de Madrid, de 1887, 1892, 1897, 1898 i 1901 i a la de…

El 1860 emigrà a Amèrica i el 1869 s’establí a Buenos Aires, on es llicencià en dret, exercí diversos càrrecs al govern municipal, participà en la fundació de la Creu Roja argentina i dirigí El Diario Español Fundador i director de la primera revista catalana de l’Amèrica del Sud, L’Aureneta , hi publicà unes Cartes catalanistes , i, a la impremta de la revista, la versió dels Jocs Florals de Barcelona de L’ Atlàntida 1877 de Verdaguer Fou un dels fundadors del Casal de Catalunya de Buenos Aires , que presidí Regionalista federatiu, i el 1917 li fou editat, a Barcelona, un…

Fill del també orguener Lope Alberdi , collaborà amb el seu pare als tallers de Barcelona Fou deixeble a l’Escola Municipal de Música de Barcelona S’associà després de la guerra civil de 1936-39 amb Organería Española SA d’Azpeitia Guipúscoa, i construí així una bona part dels orgues a Catalunya entre els anys 1945 i 1975 Es mostrà partidari de l’estètica romàntica i gens favorable a les restauracions dels orgues històrics Com a compositor fou deixeble del mestre Manuel Burgès Compongué, entre altres obres, Ballets catalans , Cançons de nois , Recitados de piano i una Simfonia Basca per a…

Autodidacte, exposà per primer cop el 1933 a Alacant Participà a les biennals hispanoamericanes dels anys 1951, 1952, 1954 i 1955 Sobresortí com a paisatgista, i es caracteritzà per un cert lirisme evocatiu

Jutge del pariatge a Mallorca És autor d’una biografia de Julià Font i Roig 1702, d’un tractat sobre el Periage ilustrado y su jurisdicción que se halla en el reino de Mallorca entre la SC y R Majestad y el Ilmo Sr obispo de Barcelona , conservat en còpia en la miscellània de Lluís de Vilafranca, i d’altres escrits en defensa de l’hospital general de Mallorca, dels privilegis de l’estament eclesiàstic, etc

Féu els primers estudis a l’escola de Sant Carles i anà a Madrid, on fou deixeble de Vicent López i pintor de cambra el 1846 Fou premiat als concursos de San Fernando i a les exposicions del 1856, el 1860 i el 1862 Gran colorista i dibuixant, féu, dins un cert neoclassicisme, retrats i decoracions, així com temes històrics o llegendaris i natures mortes i flors destinats normalment a la casa reial La seva obra es conserva a Madrid

Format a Sant Carles, on fou deixeble de Rafael Montesinos Paisatgista, viatjà per Europa Decorà a Madrid palauets —com el dels ducs de Santoña—, cafès i salons És ben representat al Museo de Arte Moderno de Madrid