Resultats de la cerca

Fill de Joan Parés, comerciant de làmines i marcs establert al carrer de Petritxol de Barcelona El 1877 fundà la primera galeria d’art al mateix carrer al costat del seu domicili, i el 1884 —d’acord amb el propietari de la finca, Maurici Serrahima—, obrí al costat la sala gran del seu establiment, que continua actualment amb la seva estructura arquitectònica inicial Sala Parés Promogué les arts i acollí pintors i escultors de diverses tendències Romanticisme, naturalisme, Modernisme, postimpressionisme, etc La sala tingué la seva millor època al voltant del 1900 A partir del 1910 s’inicià…

Llur filla, la segona marquesa, María Pimentel y Osorio, es casà amb Pedro Álvarez de Toledo y de Zúñiga , i foren pares de García Álvarez de Toledo y Pimentel-Osorio , quart titular, que ho fou del cinquè, Pedro Álvarez de Toledo-Osorio y Colonna , i aquest del sisè, García Álvarez de Toledo-Osorio y de Mendoza , el qual fou oncle del setè, Fadrique Álvarez de Toledo-Osorio y Ponce de León Al besnet d’aquest darrer, Antonio María Álvarez de Toledo-Osorio y Pérez de Guzmán el Bueno, desè marquès, fou annexada al títol la grandesa d’Espanya el 1765 Continua en la mateixa família, ara ducs de…

Era cap d’un taller i d’un corrent on conflueixen les darreres tendències de la pintura gòtica El seu art és fruit del corrent hispanoflamenc desenvolupat per Jacomart i Joan Reixac, però hi afegeix troballes de Paolo di San Leocadio i d’altres italians que aleshores començaven a treballar a València El resultat és la modificació de la línia de Reixac, amb un cànon més curt de les figures però que continua la mateixa temàtica Les obres principals que li són atribuïdes són el retaule dels Tres Reis València, Museu de Belles Arts i la Mare de Déu de la Llet València, Museu de Belles Arts

Llicenciat 1880 i doctor 1881 en medicina, s’especialitzà, a París, en malalties genitourinàries A Buenos Aires fundà la revista Progreso Médico-Farmacéutico 1890, que després continuà a Madrid, on residí gairebé sempre Publicà nombrosos estudis sobre la seva especialitat, la qual abandonà per dedicar-se a la investigació de temes financers i administratius A El Mercantil Valenciano i Las Provincias sostingué campanyes anticentralistes, d’un regionalisme possibilista i tímid Fou secretari general de propaganda de l’Exposició Regional Valenciana 1909 Publicà La descentralización administrativa…

Estudià a Cadis Lluità a Catalunya durant la primera guerra Carlina i es distingí en la defensa de Sant Quirze de Besora 1838 Progressista, en caure Espartero hagué d’exiliar-se 1843-45 i 1848-49 rehabilitat en el Bienni Progressista, fou governador militar de Saragossa i de Madrid El 1868 fou deportat a Canàries alliberat per la Revolució de Setembre, fou director de la guàrdia civil 1869-72 i capità general de Catalunya 1874 derrotà els carlins a Prats de Lluçanès i fou ministre de la guerra del govern de Sagasta 1874 reformà l’exèrcit i acceptà la Restauració, durant la qual continuà…

De família menestral, s’inicià com a pintor i conreà el paisatge i el dibuix Llicenciat en dret a Barcelona 1859, es formà professionalment amb Nolasc Vives i Cebrià Tot i que deixà la pintura, continuà relacionat amb els ambients artístics i intervingué en la creació de la Sala Parés de Barcelona en un local d’ell mateix Fou secretari de la Junta del Comerç i de la d’Obres del Port, i assessor de l’Ajuntament de Barcelona Degà del Collegi d’Advocats 1891-95, formà part de la comissió redactora de l’apèndix de dret català al Codi Civil espanyol Fou també magistrat honorari de l’…

Nebot de Marià Burguès, continuà el seu negoci del Faianç Català i el convertí en important galeria d’exposicions El 1915 fundà les Galeries Laietanes , també a Barcelona, mentre nous establiments, La Basílica —d’antiguitats decorat amb murals de Xavier Nogués i Manuel Humbert— i la botiga de marcs i estampes La Pinacoteca, completaven la seva cadena d’establiments artístics Promogué revistes com La Cantonada —dirigida per Utrillo—, Picarol , Revista Nova i Vell i Nou Fou el més decidit promotor de l’art noucentista català Una bona part de la seva important collecció d’art…

Fill d’Alfons II i d’Urraca de Castella Atorgà furs i privilegis a determinades ciutats Sanguinhedo, Corva, Noura, Murça i continuà l’expansió territorial en lluita amb els sarraïns a l’Alentejo, al camp d’Ourique i a l’Algarve El seu regnat es caracteritzà per la preponderància que hi assoliren els favorits, que cometeren greus injustícies Incapaç d’imposar-se al poder creixent de l’oligarquia, fou deposat per una assemblea de nobles i clergues, que lliurà la corona al seu germà, l’infant Alfons 1245 Després d’una curta guerra que li resultà desfavorable, es retirà a Toledo, a la cort de…

Es dedicà al càrrec del cotó, que feia venir de Mataró El 1802 es casà amb Rosa Lluch i Marech A Barcelona 1814 continuà en el comerç i també s’especialitzà en la importació de queviures de Mallorca El 1830 es traslladà a Madrid, on feu una gran fortuna, en el cercle de Gaspar de Remisa, com a subministrador de l’exèrcit i fent préstecs a curt termini a l’estat, amb motiu de la primera guerra Carlina 1833-39 Al final de la seva vida es dedicà també als negocis de mines de ferro i de plom En la desamortització comprà molts solars a Madrid, on construí cases per vendre

Durant la Segona Guerra Mundial milità en l’oposició, partidària de l’Eix Diputat del partit nacionalista 1953, fou ministre de justícia 1961-66 i de policia 1966 Braç dret de Hendrik Frensch Verwoerd , el 1966 el succeí com a cap del partit i primer ministre i en continuà la política d' apartheid En les eleccions de l’any 1977 el seu partit assolí una gran majoria al parlament, en bona mesura per l’aïllament internacional del país El 1978 dimití i fou succeït per Pieter WBotha tanmateix, fou elegit president de la república, però hagué de dimitir el 1979, arran d’un escàndol governamental