Resultats de la cerca
Es mostren 7050 resultats
Ramon Piñol i Andreu
Arqueologia
Heràldica
Historiografia
Comunicació
Sociologia
Historiador, arqueòleg, publicista i heraldista.
Fou deixeble i collaborador d’Agustí Duran i Sanpere en les excavacions de la ciutat romana de Barcelona 1943-56 Fou membre de la Societat Catalana d’Estudis Històrics i de la Hispanic Society of America Publicà Heráldica de la catedral de Barcelona 1948, Armorial dels ciutadans honrats de Barcelona 1949, Armorial del monestir de Pedralbes 1955 i Els consolats de mar de la ciutat de Barcelona 1956, i collaborà a Barcelona, divulgación histórica Deixà inèdita una obra sobre les excavacions de la ciutat romana de Barcelona
Bonaventura Petit
Música
Compositor.
Estudià amb el seu pare, violinista, i, a París, amb Halévy composició i IFLefébure-Wély orgue S'establí a Perpinyà, on fou professor del conservatori i organista de la catedral de Sant Joan 1839-1901 Deixà música religiosa, com una Missa de rèquiem a gran orquestra, dos Stabat Mater , etc, òperes com Gerardo i Velleda —que després d’un èxit sorollós al Teatre Municipal de Perpinyà fou estrenada a París—, òperes còmiques i música d’inspiració local, com l’himne Retour à Banyuls i Salut au Roussillon
Antoni Peric i Viader
Cristianisme
Eclesiàstic.
Prevere, fou vicari de Roses durant la guerra del Francès es refugià a Sant Jordi i escriví, sense gaires pretensions històriques, dues relacions de la guerra, molt interessants pel seu valor documental, Narració de les vegades que en Sant Jordi hi ha hagut tropa francesa , inèdita, i Narració de los sis anys i quatre mesos que los francesos han estat en Catalunya publicat el 1911 deixà també inèdita una Relació de les antiguadats i modernitats, tant espirituals, com temporals de la vila de Roses fins el 1808
Mateu
Mateu, evangelista, acompanyat per la figura de l’home
© Corel Professional Photos
Bíblia
Un dels dotze apòstols.
Segons el text del primer evangeli, era un publicà de Cafarnaüm, que deixà el seu ofici per acompanyar Jesús Al moment de la seva conversió, Lluc potser també Marc li donà el nom de Leví Segons la tradició antiga, Mateu fou el primer d’escriure un evangeli , que, tanmateix, no correspon exactament a l’evangeli que ara porta el seu nom El seu símbol iconogràfic, basat en la visió del profeta Ezequiel, és una figura d’home La seva festa se celebra el 21 de setembre
Guillem Ramon de Montcada i d’Alagón-Espés-Castre
Història
Quart marquès d’Aitona, gran d’Espanya, marquès de la Pobla de Castre, comte d’Osona i vescomte de Cabrera, de Bas i d’Illa.
Fill i hereu de Francesc II de Montcada i de Montcada Virrei de Galícia, lloctinent general de Catalunya per Felip III 1647-52 i cap de l’exèrcit per recuperar el Principat de l’ocupació francesa El 1642 li fou confiscat el vescomtat d’Illa, però li fou retornat poc després Membre del consell de regència de Carles II Autor de Discurso militar Propónense algunos inconvenientes de la milicia València, 1653 i, amb pseudònim, d’un tractat De la oración Madrid, 1655 deixà algunes obres històriques inèdites
Hoja del Lunes
Periodisme
Periòdic que apareixia els dilluns per a suplir el descans dominical dels diaris.
Creat a tot Espanya per Primo de Rivera durant el seu directori, començà a sortir a Barcelona com a suplement del butlletí oficial de la província com a periòdic sortí el 1926, i durant la República tingué també una edició catalana, “Full Oficial del Dilluns de Barcelona” A València s’inicià el 1934, i a Palma Mallorca el 1948 Més endavant passaren a dependre de les Associacions de la Premsa a Barcelona, el 1955 Al febrer del 1983 deixà de publicar-se el de Barcelona
màquina desgranadora
Indústria tèxtil
Màquina emprada per a separar la grana (llavor) del cotó de les fibres que l’envolten.
N'hi ha de dos tipus en la de serres circulars saw gin , aquestes ressurten entre els barrots d’una reixa i obliguen la fibra a passar entre ells la llavor, més grossa, no pot passar i en queda separada l’altre tipus és basat en un cilindre recobert helicoïdalment per una corretja de cuir amb les espires separades lleugerament les ranures subjecten i arrosseguen les fibres una làmina d’acer flexible no deixa passar les llavors, i una segona làmina oscillant les arrenca McCarthy gin
Ferran I de Romania
Història
Rei de Romania (1914-27).
Fill segon del príncep Leopold de Hohenzollern-Sigmaringen El 1889 fou designat hereu pel seu oncle Carles I, que no tenia successió directa A la Primera Guerra Mundial lluità al costat dels aliats 1916-18 Ocupada Bucarest pels alemanys 1916, es refugià a Moldàvia Amb la victòria aliada 1918, uní Transsilvània, Bessaràbia, Bucovina i gairebé tot el banat de Temesvár, a Romania El 1921 emprengué una reforma agrària Deixà el tron al seu net Miquel I a causa del matrimoni morganàtic del seu fill Carles II
Concha Espina i Tagle
Literatura
Novel·lista castellana.
Publicà poesies en periòdics, que recollí posteriorment a Mis flores 1904 Començà, després, a produir llibres de narracions La rosa de los vientos 1916 i Ruecas de marfil 1917, i sobretot novelles La niña de Luzmela 1909, La esfinge maragata 1914, El metal de los muertos 1920, Altar mayor 1926, etc, que la fan un dels epígons més qualificats del realisme del s XIX Deixà llibres de memòries sobre la guerra civil de 1936-39 des d’un punt de vista franquista, com Retaguardia 1938
Francesc Boada
Cristianisme
Menoret franciscà del col·legi-seminari de missions d’Escornalbou (1702).
Per la seva fidelitat a l’arxiduc Carles fou expulsat del país 1714 i treballà a Perpinyà, a Roma i d’altres ciutats italianes Retornà a Catalunya l’any 1723 De l’estada a l’estranger deixà un Itinerari , fins avui no retrobat també escriví una Exposició o declaració de la regla seràfica , igualment desconeguda És interessant l’ Índex indicum seu repertorium generale huius bibliothecae , enllestit el 1727, obra ordenada per matèries de predicació, amb la referència a les fonts que estaven a l’abast a Escornalbou