Resultats de la cerca

Com a conseqüència de la revolta nobiliària de l’any 957 contra el comte Guifré de Besalú i ran de la reacció del comte de Cerdanya, el comte de Barcelona féu construir un castell a la muntanya d’“Espill” “ad construendum castellum adversum nos in monte quem dicunt Spelio” , en un alou del monestir de Banyoles Sovint ha estat considerat que aquest castell era vers Sant Patllari, al sud de Porqueres, per tant, a la frontera dels comtats de Besalú i de Girona De fet a l’ Atlas Històric de Catalunya full 122 ja és més a l’interior del comtat de Besalú, en una situació molt més ofensiva i…

Situació L’església de Sant Mer o Sant Medir és situada prop de Llorà, sobre la carretera que va de Girona a les Planes d’Hostoles per Sant Gregori i la vall de Llémena, uns 2 km després d’haver passat Llorà Mapa L38-12295 Situació 31TDG746523 JAA-MLlC Història Hom no ha pogut trobar cap document que parli d’aquesta església, tot i que, amb seguretat, existia en època romànica, tal com demostra l’estil de la seva fàbrica Juntament amb la de Sant Joan, pertany al poble de Peradalta, que l’any 1352 tenia cinc focs i el 1698 era lloc reial ASA Església La capella de Sant Medir és un senzill…

El primer esment del lloc de Vilafortuny es troba en el document de donació del terme de Cambrils que feu el comte Ramon Berenguer IV a Ponç de Regomir l’any 1152 En descriure’s els límits del terme de Cambrils, es precisa que a llevant afronta amb l’honor de Guillem Fortuny Aquest personatge és qui el 1154 establí un conveni amb el comte Ramon Berenguer IV per tal que poblés el lloc i hi bastís un castell, que tingué en feu del comte El topònim Vilafortuny deriva precisament del seu primer repoblador Vilafortuny fou de domini reial fins l’any 1391, que el monarca vengué tots els seus drets…

El lloc de Romadriu o Riumadriu, amb el nom de Rio matrice , és esmentat en el document de l’acta de consagració de la Seu d’Urgell L’any 1034, la vila de Romadriu i els castells de Colomers i Serret, als termes de Santa Eulàlia, Sant Martí, Sant Julià i Sant Pere, són donats pel vescomte Isarn i la seva muller, a Arnau Dacó i la seva esposa, Ermengarda, que l’any 1050 deixava en el seu testament sacramental els castells de Romadriu, Colomers i Serret al seu marit Arnau Dacó Tot i que les notícies sobre el castell de Romadriu són molt abundoses fins el 1300, cal esperar al…

El lloc d’Escart és situat al fons d’una estreta vall, que s’unia amb la vall del Noguera al lloc d’Escaló La seva entrada estava protegida per la torre d’Escaló, que en controla totalment l’accés La primera referència coneguda del lloc d’Escart data del 908, en què el monestir de Gerri canvià amb el comte Ramon diversos béns, entre ells un a Scardo L’any 1082 el castell d’Escart fou objecte de litigi entre el comte Artau II i l’abat de Gerri, però finalment va anar a parar en mans d’aquest darrer Hem de creure que la vila d’Escart, que no devia diferenciar-se del castell, era també…

A mitjan segle XI el castell de Castelló era domini eminent del comte Bernat I de Pallars Sobirà, el qual establí una convinença amb el seu feudatari Pere Josbert El seu successor, Artau I, el commutà l’any 1064 i el definí els anys 1066 i 1072 al comte Ramon V de Pallars Jussà L’any 1079 era el comte Ramon V qui definia el castell a Artau I, exceptuant-ne, però, el terme de Berenguer Miró, personatge referit ja en l’escriptura del 1066 Finalment, l’any 1094 Artau II, la seva muller Eslonça i Odó commutaren a Ramon V el castell de Castelló de “ipso rivo de Jordia usque ad Talard ” i reberen,…

Aquest castell es trobava dins l’actual enclavament de Santa Creu d’Olorda, a la serra de Collserola El terme d’Olorda és documentat a partir del 986, any d’un precepte de Lotari que confirmava a Sant Cugat els seus béns i, possessions El 997 l’abat Odó de Sant Cugat i Ènnec Bonfill, senyor de Cervelló, realitzaren una permuta per la qual el monestir cedia una casa amb una torre i terres situada al terme d’Olorda Per una altra permuta entre tots dos personatges, l’any 998 el senyor de Cervelló donà a l’abat, dins el terme d’Olorda, la torre que fou de Sunyer, amb les cases que hi havia…

La parròquia de Geruli és esmentada en l’acta de consagració de Santa Maria de la Seu, document datat el 819, però que en realitat sembla que fou redactat a la darreria del segle X Del lloc de Girul hi ha diverses referències corresponents als segles X, XI i XII En aquest sentit, hom té notícia que Bernat I, vescomte de Cerdanya, l’any 981, permutà amb el bisbe Salla d’Urgell i els canonges de Santa Maria de la Seu, diversos alous, entre els quals n’hi havia un a Gerulli , per un altre alou de la seva pertinença situat al terme del castell de Balsareny Gairebé un segle més tard, pel testament…

Les ruïnes d’aquesta torre, anomenada “la torreta”, són aigua amunt del poble de Das, en l’antic camí del coll de Jou, prop de la casa de la Pardinella i a tocar del torrent de la Coma Oriola abans de convertir-se en la Valira El lloc de Das, escrit amb la forma Adaz , és esmentat al segle X, concretament l’any 965, en l’acta testamentària del comte Sunifred II de Cerdanya, com a límit de l’alou d’Urús, que aquest comte llegà al monestir de Sant Miquel de Cuixà Tanmateix, la torre de Das no apareix documentada fins al segle XV, tot i que el seu origen és força antic aquesta construcció fou…

El castell de Fluvià era una domus o casa forta aloera coneguda ja des d’antic com a casa de Palau, de Sant Cebrià o de Sant Corneli Les primeres notícies que en tenim són de l’any 1154, quan els habitants de l’esmentada domus eren la família dels Palau, els quals es podrien considerar una nissaga important, ja que a més de posseir aquesta casa forta, tenien dret de farga Aquesta domus pertanyia a la jurisdicció del castell de Montclús, bé que d’ella depenia la quadra de Campins Aquest fet provocà diverses discòrdies entre el vescomte Bernat III de Cabrera, senyor de Montclús, i Pere de Palau…