A mitjan segle XI el castell de Castelló era domini eminent del comte Bernat I de Pallars Sobirà, el qual establí una convinença amb el seu feudatari Pere Josbert. El seu successor, Artau I, el commutà l’any 1064 i el definí els anys 1066 i 1072 al comte Ramon V de Pallars Jussà. L’any 1079 era el comte Ramon V qui definia el castell a Artau I, exceptuant-ne, però, el terme de Berenguer Miró, personatge referit ja en l’escriptura del 1066. Finalment, l’any 1094 Artau II, la seva muller Eslonça i Odó commutaren a Ramon V el castell de Castelló de “ipso rivo de Jordia usque ad Talard” i reberen, entre altres castells, el de Castelo Acusp.
En un document del 1117 relatiu al castell nou de Galliner figura com a testimoni Arnau Mir de Castelló Acusp.
L’any 1151 els comtes Arnau Miró I i Àurea de Pallars Jussà donaren a la comanda hospitalera de Susterris tot un terme que anava per “la costa dels Codaz entro en la sera den Cusp”, amb la qual cosa els hospitalers passaren a ser els senyors del lloc. L’any 1752 Castelló d’Encús encara era una dependència de la casa hospitalera de Susterris.
En l’actual despoblat de Castelló d’Encús, al nord del terme de Talarn, entre Salàs i Gurp, no hi ha vestigis de l’antic castell que li donà nom.