Resultats de la cerca

El 1926 ingressà en el cos de ball del Gran Teatre del Liceu, de Barcelona, on aviat actuà també de mestre de ball i de coreògraf El 1932 debutà al Teatre Urquinaona com a solista més tard fou primer ballarí del Liceu, fins que es retirà, l’any 1957 Com a coreògraf, muntà ballets per a òperes representades al Liceu destacaren especialment els d' El gato con botas , de Montsalvatge 1948, Roméo et Juliette, de Gounod 1963, etc, i creà els ballets Rosario la Tirana de JManén, 1953, Festa major música de Morera, 1960, Gavines de JAltisent, 1965, etc Fou professor de l’Institut del…

Fill de Zebedeu, seguí Jesús juntament amb Jaume, el seu germà Per distingir-lo del Baptista, la tradició l’ha anomenat Evangelista, suposant que és aquell deixeble estimat de Jesús que el colofó del quart evangeli dóna per autor d’aquell llibre Amb Pere i Jaume, Jesús el volgué prop seu en moments decisius, i, si ell és el deixeble estimat, Jesús a la creu el deixà per fill a la seva mare A Jerusalem era tingut, amb Pere i Jaume, el germà del Senyor, per una de les tres “columnes” de l’Església L’antiga tradició referia d’ell que era l’únic dels dotze apòstols no casat i l’únic que no morí…

Vers el 970 es féu monjo benedictí el 978 residia a Venècia i convencé el duc Pere Orsèol de deixar el món, cosa que féu tot seguit i es dirigí a Cuixà seguint l’abat Garí Romuald, amb un company dit Marí i altres nobles venecians, seguí el duc i s’establí prop de Cuixà, on féu vida eremítica Aquí, segons el seu biògraf Pere Damià, convencé el comte Oliba Cabreta de deixar el món i de retirar-se a fer penitència a Montecassino Abans del 988 deixà Cuixà per anar en ajuda del seu pare Més tard entrà al monestir de San Apollinare in Classe Ravenna, d’on fou elegit abat el 998, però l’any següent…

Entre el 1950 i el 1965 orientà el Teatre Nacional de Praga en collaboració amb l’escenògraf Sbovoda i el dramaturg Karel Kraus, on dugué a terme un taller creatiu de poderosa influència en el panorama teatral txec Muntà obres de F Hubrín, J Topol, M Kundera i el primer drama de V Havel, Zahradní slavnostLa ‘La festa al jardí’, 1963 El 1965 creà el grup Divadlo Za Branou, famós per la riquesa poètica dels seus espectacles d’obres de Čekhov, Schnitzler o Musset, amb els quals féu diverses gires per Europa Tancat el teatre per ordre governativa 1972, treballà durant més de deu anys…

Aconsellava els jurats i els oficials reials, i el seu dictamen era decisiu en les qüestions econòmiques i administratives Nomenava els jurats, el racional, el síndic, els advocats i altres oficis municipals Fou organitzat per Jaume I el 1245 i ratificat aquest o modificat lleugerament el 1266, el 1418, el 1510 i el 1633 Era constituït bàsicament per més de 130 consellers, però el nombre varià amb el temps quatre per cada una de les dotze parròquies de València, dos per cada un dels oficis aprovats, quatre lletrats, quatre cavallers i els sis jurats cessants Els representants de les…

Conrearen sobretot temes morals i religiosos, però, en conjunt, no destacaren autèntics poetes ni obres dignes de menció Cal citar, tanmateix, Raimon de Cornet i Joan de Castellnou Als Països Catalans, la seva influència fou molt notable durant els s XIV i XV les Leys d’amors del consistori de Tolosa conegueren una gran divulgació mitjançant còpies manuscrites i foren nombrosos els trobadors catalans que concorregueren a les justes poètiques de Tolosa, entre altres el rossellonès Joan de Castellnou, Joan Blanc, Jaume Rovira, Bernat de Palol i Llorenç Mallol Conseqüència directa d’aquesta…

En foren els iniciadors el barceloní, fill de sitgetans, Joan Roig i Soler i Arcadi Mas i Fontdevila, que s’hi establí definitivament l’any 1880 Tots dos formats a Roma, adoptaren un luminisme intens derivat del darrer Fortuny i el feren arrelar a Sitges en l’obra de pintors autòctons, com Joaquim de Miró, Antoni Almirall i Joan Batlle i Amell El paisatgisme del grup —amb el qual es pot relacionar també Felip de Masó—, molt proper en alguns aspectes a les inquietuds de l’impressionisme, era el contrapès dins l’art català al realisme melangiós de l’escola d’Olot Pràcticament tots els pintors d…

De caràcter arcaic, el calendari de Numa n'estableix la festa el mes de desembre saturnals El seu culte no tingué gaire difusió exceptuant la part romana de l’Àfrica, on el seu nom substituí el déu Baal fora de Roma, ciutat en la qual posseí un sol temple, situat en el cantó occidental del fòrum, als peus del Capitoli, i dedicat pel cònsol TLarci el 498 aC Aquest fet es degué, probablement, a l’oblit en què caigué el déu quan la seva figura es fusionà amb la de Cronos A l’edat imperial, la difusió de l’astrologia babilònica contribuí a donar-li un aspecte astral, identificant…

Al taller de Claudi Lorenzale fou condeixeble i amic de Marià Fortuny, que li descobrí els dibuixos de Gavarni Aquest influí sempre en la seva obra d’illustració, realitzada en revistes com La Flaca —amb el pseudònim de A°W° —, Un Tros de Paper , Lo Noy de la Mare , El Tiburón , Lo Xanguet , La Campana de Gràcia , El Cañón Krupp , La Llumanera de Nova York i altres El 1868 assistí a la festa dels felibres a Provença i publicà dibuixos dels actes a La Ilustración Española y Americana També reproduïren caricatures polítiques seves Monde Illustré , The Graphic i Der Illustrierte…

Autor d’obres com Angorina o la festa de maig 1984, Se está haciendo muy tarde premi Sant Martí 1989 o Paisaje sin casas premi Marquès de Bradomín 1990, participà en la dramatúrgia de Faust 30 de La Fura dels Baus Desenvolupà l’exercici de la crítica en l' ABC 1990-92 i, des del 1995, a El País Ha estat redactor de premsa de l’IMBE Mercat de les Flors i Festival Grec i director de La Revista del Mercat 1994-96 i ha participat com a assessor en el programa teatral El Apuntador del canal cultural de Vía Digital Dedicat de ple a la dramatúrgia després de deixar enrere la seva…