Resultats de la cerca

Catedràtic de sociologia a la Universitat de Madrid Introduí la sociologia en els medis catòlics progressistes i reformistes, la qual cosa el dugué a preconitzar el desenvolupament d’una “sociologia cristiana” Es preocupà de l’organització i la sindicació dels obrers catòlics i de l’establiment d’un sistema modern de seguretat social

Del 1863 al 1865 prengué part activa en les lluites a Cuba, i el 1873 i el 1874 en la tercera guerra Carlina El 1895 dirigí, com a comandant general sotsinspector de Cuba, la ràpida fortificació de l’Havana Tornà a la península Ibèrica el 1897 i dirigí a Madrid l’Instituto Geográfico y Estadístico

Director dels banys de la Puda de Montserrat 1847-74 i de Panticosa Fundà a Madrid el primer establiment d’hidroteràpia amb un caire científic 1859 Autor de nombrosos treballs d’hidrologia mèdica, entre els quals cal esmentar els dedicats a la Puda 1847, 1863 i una descripció de l’epidèmia de Sitges 1853

Llicenciat en art el 1957 per l’Institut d’Art Teatral i Cinematogràfic de Bucarest, començà a treballar aquell mateix any a la televisió romanesa com a director i productor de programes, tasques que realitzà fins el 1968, que s’incorporà a Televisió Espanyola TVE A la segona meitat dels anys setanta popularitzà l’ús del zoom , que acabà essent un dels trets distintius dels seus programes televisius com a director i productor de programes de TVE El 1979 treballà amb la Radiotelevisione Italiana RAI i el 1980 passà a Canale 5, televisió privada controlada per Silvio Berlusconi, com a director…

Germà de dos generals franquistes, el 1930 ingressà a la Companyia de Jesús i el 1943 s’ordenà de sacerdot Doctorat en dret per la Universitat de Madrid i en teologia per la Pontifícia Universitat Gregoriana, exercí la carrera docent, entre altres, com a professor d’ètica a la Universitat d’Alcalá de Henares 1955-61 L’any 1972, la publicació de Yo creo en la esperanza sense passar per la censura prèvia, llibre en el qual qüestionava afirmacions de l’ortodòxia catòlica del moment, comportà la seva exclaustració Passà a viure aleshores a El Pozo del Tío Raimundo, barri marginal de Madrid on es…

Estudià solfeig i piano al Conservatori de Música de Madrid Posteriorment, es formà com a cantant amb C Dahmen i M Barrosa Es destacà inicialment en el camp de la sarsuela i de l’opereta Del 1956 al 1959 cantà al cor del Teatre de la Zarzuela i aquest darrer any protagonitzà una reeixida Marina a Saragossa El 1961 ingressà a la companyia lírica de J Tamayo, on romangué fins el 1964, any que anà a Milà a prosseguir la seva formació El 1965 cantà Turandot al Teatro Bellas Artes de Mèxic amb les sopranos B Nilsson i M Caballé i inicià una brillant carrera internacional que el dugué…

Format a la seva ciutat natal, estudià música amb l’organista Luis Taberna, que li despertà l’interès per la música barroca Entre el 1950 i el 1956 treballà en una banda militar per tal de poder pagar-se els estudis al conservatori En 1952-60 estudià al Conservatori de Música de Madrid i a partir del 1962, gràcies a unes beques, pogué ampliar la seva formació a París, Darmstadt, Roma i Venècia Fou durant aquests anys d’estudi a l’estranger que es desvetllà el seu interès per la relació entre la lingüística i la música, especialment la qüestió de la musicalitat i la sonoritat de…

Vida i obra Doctor en filosofia i lletres 1846 i llicenciat en dret 1850 a la Universitat de Barcelona, el 1852 anà a Madrid Catedràtic d’economia política i dret administratiu a Santiago de Compostella 1854, poc després guanyà la càtedra d’història del comerç de l’Escuela Superior de Comercio de Madrid, i més tard la de dret marítim i història mercantil de la universitat Abolicionista i lliurecanvista, fou amic i collaborador de Laureà Figuerola, de qui havia estat deixeble a Barcelona, que el nomenà sotssecretari i intervingué en la seva reforma aranzelària Intervingué en la reforma…

Era l’hereu de la família Ametller de Terrassa Al començament del s XVIII exercia diversos càrrecs en la burocràcia reial al Principat Tanmateix, el 1705 es declarà fermament oposat a la perdurabilitat de les consuetuds polítiques catalanes i es negà a sotmetre's a l’obediència de l’arxiduc Carles d’Àustria Francesc d’Ametller fugí a Castella, i Felip V li atorgà una plaça al consell de Castella El 1713, quan les tropes borbòniques envaïren Catalunya, Francesc d’A metller s’hi traslladà igualment Li fou encomanada llavors l’assessoria civil del duc de Popoli, general en cap de l’exèrcit…

De família terolana, estudià a l’escola de Sant Carles de València i a l’Academia de San Fernando de Madrid 1864 Presentà a l’Exposició Regional del 1867 El beat Joan de Ribera en l’expulsió dels moriscs València, Museu de Belles Arts Pensionat per la diputació de València, anà a Roma 1868, on pintà La destrucció de Sagunt Palau de la Diputació Fou professor de l’escola de Sant Carles —fou mestre de Josep Benlliure i Gil— i del 1871 al 1875, any que s’establí a París, on residí fins el 1914 El 1917 fou elegit acadèmic de San Fernando Guanyà una primera medalla a l’Exposición …