Resultats de la cerca

Del castell es conserva una gran torre rectangular amb grans murs de 16 m d’alçada i alguns arcs ogivals a l’interior, a la qual hi ha adossada una pagesia Prop seu hi ha l’església de Sant Martí, refeta totalment al segle XVIII la portada té gravat l’any 1793, i la rectoria algunes llindes, sarcòfags i osseres d’època medieval es troben al Museu Diocesà de Solsona Foren senyors del terme del castell de Riner els primers membres del llinatge dels Cervera, senyors també de Castellfollit de Riubregós, que ben aviat esdevingueren vescomtes de Bas a la meitat del segle XI eren els principals…

Aquesta casa forta, ara esdevinguda un mas, el mas de la Quadra, fou el casal dels castlans menors del castell de Selma, centre d’una de les quadres del terme, la quadra de Puiglloret, que a mitjan segle XIV tenia 10 focs Del segle XIII a mitjan del XV fou castlà de Puiglloret una branca de la família Montagut, que posseïa el feu i la domus de Puiglloret per l’orde del Temple més tard de l’Hospital, senyor del castell de Selma Del casal senyorial de Puiglloret se’n té referència des del 1322 La casa forta es convertí en una simple masia a partir del final del segle XIV, quan Joan…

La capella de Santa Digna és situada dins la propietat del mas Rovira, en el límit del terme de Llerona amb la Garriga Aquesta esglesiola consta que existeix el 1292 en un llegat testamentan i el mas que l’acompanya és esmentat el 1466, quan Martí Joan de Torrelles, senyor del castell de la Roca, establí el mas Rovira de Santa Digna i les seves possessions a Francesc Rovira El nom de la capella es troba novament en una escriptura de permuta a Francesc Garet Rovira de Santa Digna, del mas Pellicer, enrunat, i de les terres situades en dita parròquia, a canvi d’una peça de terra ubicada al…

El castell de Fluvià era una domus o casa forta aloera coneguda ja des d’antic com a casa de Palau, de Sant Cebrià o de Sant Corneli Les primeres notícies que en tenim són de l’any 1154, quan els habitants de l’esmentada domus eren la família dels Palau, els quals es podrien considerar una nissaga important, ja que a més de posseir aquesta casa forta, tenien dret de farga Aquesta domus pertanyia a la jurisdicció del castell de Montclús, bé que d’ella depenia la quadra de Campins Aquest fet provocà diverses discòrdies entre el vescomte Bernat III de Cabrera, senyor de Montclús, i Pere de Palau…

Se suposa que era la capella del mas de la Torre de Galimany esmentat el 1158, els esplets del qual foren cedits en aquesta data pel monestir de Sant Cugat del Vallès a Gerald Galimany i la seva descendència El mas de la torre de Galimany torna a ser esmentat el 1190, any en què fou cedit per Gerard de Lavit a Sant Cugat del Vallès Després es va convertir en la masia de Ca l’Esbert del Raïm, en la qual resten elements arquitectònics de gran vàlua artística, possiblement posteriors al segle XIII, que han estat restaurats acuradament pels actuals propietaris, les caves Segura…

El terme de Montsuar és situat a pocs quilòmetres al nord d’Ivars d’Urgell En l’actualitat constitueix una masia, que encara conserva algun vestigi de l’antiga fortificació medieval El lloc de Montsuar, que segons JLladonosa s’originà sota el domini andalusí, fou conquerit a la darreria del segle XI pels comtes d’Urgell, els quals el cediren al bisbe d’Urgell El castell és esmentat per primera vegada el 1111, quan el tenia Ramon Arnau de Rialb pel prelat urgellenc Al segle XII, la fortalesa era senyorejada pels Ribelles, car hi ha notícia que l’any 1172 Gombau de Ribelles,…

Les escasses restes del cenobi es troben als fonaments de la masia dita el Monestir, al SW del terme Existia ja el 839, quan el bisbe Sisebut d’Urgell li llegà un llibre de sant Agustí El 849 el regia l’abat Guisamon, que retornà al bisbe d’Urgell les esglésies de Santa Eulàlia i de Sant Joan de la Vall de la Vansa, que retenia injustament Al principi del segle X tingué una greu decadència, i el 973 el prevere Bonanat reedificà el monestir i el cedí al seu germà Digne perquè regís la comunitat D’aquest moment en endavant consta sempre com a Sant Andreu de Centelles o d’Entreponts 1079 El nom…

Situació i presentació El terme municipal limita al N amb els termes d’ Òrrius i Argentona , a l’E amb Cabrera de Mar , a l’W amb Vilassar de Dalt i vers la façana marítima amb Vilassar de Mar S’estén a la capçalera d’una vall oberta dins la Serralada Litoral, al sector de llevant de la serra de Sant Mateu , drenada per la riera de Cabrils , que desemboca directament a la mar al nucli de Vilassar de Mar, i envoltada —sobretot al N i a l’E— per cims destacats, com el turó d’en Cirers 471 m d’altitud i Montcabrer 319 m Comprèn el poble de Cabrils, cap de municipi, el veïnat del Sant Crist,…

Situació i presentació Per l’E i N limita amb Bagà pel S amb Guardiola de Berguedà pel N amb la Baixa Cerdanya termes de Bellver i Montellà i Martinet, i per l’W amb un enclavament de Bagà i amb el terme de Saldes El principal nucli de població d’aquest municipi és la caseria disseminada de Gisclareny A més, hi ha els veïnats de Berta, Vilella, el Coll de la Bena i el Roser Les comunicacions es fan a través del camí de Bagà a Saldes, per Gisclareny, i de pistes forestals que uneixen els petits nuclis de cases La major part d’aquestes pistes es troben a la part meridional i oriental del terme…