La capella de Santa Digna és situada dins la propietat del mas Rovira, en el límit del terme de Llerona amb la Garriga. Aquesta esglesiola consta que existeix el 1292 en un llegat testamentan i el mas que l’acompanya és esmentat el 1466, quan Martí Joan de Torrelles, senyor del castell de la Roca, establí el mas Rovira de Santa Digna i les seves possessions a Francesc Rovira. El nom de la capella es troba novament en una escriptura de permuta a Francesc Garet Rovira de Santa Digna, del mas Pellicer, enrunat, i de les terres situades en dita parròquia, a canvi d’una peça de terra ubicada al Cogol, a la Garriga. Referint-se explícitament a la capella, l’any 1587 el vicari general donà llicència als obrers de l’església de Llerona per enrunar la capella eremitana de Santa Digna i fer-la més gran. Sembla que l’actual capella data de 1635, obrada per Joan Salomó, mestre de cases de la Garriga. Antoni Gallardo, en la descripció que en fa l’any 1938, diu que hi ha un retaule del segle XVII i que feia poc temps que havia estat restaurada.
Aquesta capella no ha estat mai parroquial i sembla que ha servit sempre d’ús privat de la masia. Si bé la seva estructura respon, possiblement, a una construcció d’època romànica, no hi ha cap element visible que permeti datar-la, ja que té modificacions importants i els murs estan enguixats.