Resultats de la cerca
Es mostren 2403 resultats
Set Svanholm
Música
Tenor suec.
Inicià la seva trajectòria com a organista i cantant d’església i el 1929 esdevingué deixeble de J Forsell al Conservatori d’Estocolm, on es graduà Inicialment cantà com a baríton, i debutà amb aquesta tessitura el 1930 en la Reial Òpera Sueca No obstant això, el 1936 continuà la seva carrera com a tenor, amb el paper de Radamés Aïda Cantà a Salzburg, Viena, Budapest, Milà, Londres, Nova York i Bayreuth, entre altres ciutats, amb un ampli repertori que inclogué els papers per a tenor heroic de G Verdi Otello, Radamés i els de R Wagner Tristany, Sigmund, Parsifal El 1946…
Ebe Stignani
Música
Mezzosoprano italiana.
Estudià al Conservatori de Nàpols i el 1925 debutà al Teatro San Carlo de la mateixa ciutat en el paper d’Amneris Aïda Un any després fou contractada per A Toscanini per a cantar a la Scala de Milà en unes funcions de Don Carlo A partir d’aleshores reaparegué sovint en aquell teatre amb els principals papers de la seva tessitura i en òperes de G Verdi, R Wagner, C Saint-Saëns o ChW Gluck Destacada intèrpret dels papers dramàtics de G Verdi, com els d’Azucena Il trovatore , Eboli Don Carlo o Amneris, fou unànimement aclamada pel públic i la crítica Actuà sovint al Covent…
Solange Michel

Solange Michel
©Bénédict de Lucques
Música
Mezzosoprano francesa.
Estudià música a Bourges, abans de matricular-se al Conservatori de París, on estudià cant i on obtingué un segon premi de fi de carrera Debutà el 1936 amb un concert radiofònic, abans de fer-ho a l’Òpera Còmica de París Desenvolupà una intensa carrera a la capital francesa, especialment al Palais Garnier i a l’Òpera Còmica, teatres dels quals fou membre estable i on al llarg de més de vint-i-cinc anys —fins a la meitat dels anys seixanta— interpretà els principals papers del seu repertori S’especialitzà en el paper titular de Carmen , que representà més de 200 vegades, a França i a l’…
Carme Bau i Bonaplata
Música
Soprano.
Filla del pianista Llorenç Bau i de la soprano Carme Bonaplata , germana del productor Llorenç Bou-Bonaplata i neta de l’actor Teodor Bonaplata , estudià amb la seva mare i debutà a setze anys El 1910 actuà a Milà amb Mefistofele , de Boito, i dos anys més tard ho feu al Colón de Buenos Aires amb Falstaff , de Verdi Gràcies a la seva brillant carrera aparegué als principals teatres europeus i americans, sempre amb els grans cantants del moment, com G Lauri-Volpi, T Ruffo, T Schipa, H Lázaro o M Fleta Fou artista habitual del Gran Teatre del Liceu de Barcelona, on la temporada…
Toti Dal Monte
Música
Soprano italiana.
Inicià estudis de cant amb B Marchisio, que després continuà al Conservatori de Venècia Debutà a la Scala de Milà el 1916 i dos anys més tard ho feu a l’Òpera de Torí amb Rigoletto , moment en què decidí decantar-se per la corda de soprano lleugera Arturo Toscanini la contractà per a cantar diverses temporades a la Scala i a partir d’aleshores es convertí en una de les sopranos més rellevants de la seva generació, amb actuacions arreu d’Europa i dels EUA -excepte al Metropolitan de Nova York-, totes amb un gran èxit El 1931 cantà al Gran Teatre del Liceu A partir de la seva…
Giuseppe Giacosa
Música
Dramaturg, crític i llibretista italià.
Vida Estudià dret, però es dedicà a la literatura Professor a l’Acadèmia de Belles Arts de Torí 1878, el 1888 es traslladà a Milà, on fou director de l’Accademia dei Filodramatici i professor al Conservatori de Música Mitjançant les seves collaboracions en la premsa influí musicalment el públic de l’època Com a dramaturg, mostrà una gran versatilitat en la temàtica i la situació dels arguments, i sabé captar els gustos del seu temps La seva aportació a l’òpera fou breu però significativa associat a Luigi Illica, escriví els textos de Manon Lescaut i de la trilogia formada per La…
Issaï Dobrowen
Música
Nom amb què és conegut Išok Israelevic Barabejšcik, director d’orquestra noruec d’origen rus.
Treballà a Moscou, però de seguida passà a Viena, on fou deixeble de K Godovskij Debutà al Teatre Bol’šoj el 1919, i el 1923 fou reclamat a Dresden, on dirigí obres al costat de F Busch Estrenà a Alemanya Borís Godunov i entre el 1924 i el 1927 dirigí a Berlín Després del seu pas per l’Òpera de Sofia 1927-28, fou contractat als Estats Units, on entre el 1929 i el 1934 dirigí l’Orquestra Simfònica de San Francisco De nou a Europa, del 1939 al 1941 desenvolupà la tasca de direcció d’orquestra a Göteborg i Estocolm i durant el període 1948-53 dirigí el repertori líric rus a la Scala de …
James Loughran
Música
Director d’orquestra escocès.
Després d’haver estudiat música a Escòcia i Anglaterra, treballà al costat de Peter Maag a Bonn Posteriorment prosseguí la seva formació a Amsterdam i a Milà El 1961 fou guardonat amb el primer premi del Concurs d’Orquestra Philarmonia de Londres, cosa que li permeté debutar a la capital anglesa amb aquesta formació Un any més tard fou nomenat director assistent de l’Orquestra Simfònica de Bournemouth i en 1964-65 en fou director associat El 1964 debutà al Sadler’s Wells Opera amb La Traviata Del 1965 al 1970 dirigí l’Orquestra Simfònica Escocesa de la BBC i entre el 1971 i el…
Ciencias y Artes Revista Balear de Literatura
Publicacions periòdiques
Publicació quinzenal bilingüe de Palma (15 de gener de 1872 — 31 de desembre de 1874).
La idea de la seva fundació sorgí segurament de Mateu Obrador i Bennàssar i de Josep Lluís Pons i Gallarza, que la dirigí intellectualment, i hi collaboraren, entre molts altres escriptors mallorquins del moment, Josep Taronjí —que hi publicà uns interessantíssims articles sobre la unitat de la llengua catalana—, Bartomeu Ferrà, Tomàs Forteza, etc Explícitament allunyada de qualsevol discussió política, inclogué —ultra les més nombroses sobre literatura— collaboracions de caire científic divulgatiu, sovint a càrrec de Pere d’A Peña Manuel Milà i Fontanals hi collaborà, també, en…
Otel·lo

Donald Sinden en el paper d’Otel·lo
© Corel
Tragèdia de William Shakespeare.
El personatge central, Otello, assassina per motius de gelosia la seva muller Desdèmona, en la qual tenia dipositada una confiança absoluta que perd, bruscament, davant les pèrfides insinuacions de Iago Hom assisteix, doncs, al canvi que una ànima noble i un esperit valerós, quasi llegendari, experimenta pel fet de creure fatalment el calumniador, i també al final inevitable —el suïcidi estoic, amb clares influències senequistes— que l’error d’aquesta creença cega comporta Obra molt celebrada, ha inspirat altres drames teatrals els de Jean-François Ducis, del 1792, i d’Alfred de Vigny, Le…