Resultats de la cerca
Es mostren 1920 resultats
Santa Maria del castell de Clariana (Argençola)
Art romànic
Aquesta església es trobava dins de l’antic terme del castell de Clariana Segurament només fou la capella del castell El terme es documenta a partir de l’any 960, i el primer esment de l’església és de l’any 1031, que es jurà el testament del difunt Maier de Clariana sobre l’altar de Sant Llorenç, l’església del qual es trobava en el castell d’Argençola El difunt havia manat donar a Sant Llorenç d’Argençola un alou situat a Font Pudenta font podezela , i a Santa Maria d’Argençola una peça de vinya El fet d’esmentar ben separades totes dues esglésies permet creure que l’església de Santa…
harmònica
Harmònica
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de vent que consisteix en una caixa de forma rectangular i dimensions reduïdes, dividida en canals arrenglerats cadascun dels quals conté dues llengüetes metàl·liques.
L’intèrpret obté els diferents sons bufant o aspirant en una cambra sonora o altra, tot desplaçant lateralment l’instrument En la classificació Horbonstel-Sachs, aeròfon lliure interruptiu amb més d’una llengüeta El nom d’harmònica deriva de la facilitat que posseeix l’instrument per a tocar acords, en bufar o xuclar en diversos canals alhora Per a obtenir sons aïllats, la tècnica consisteix a tapar els canals no desitjats amb la llengua L’instrument data del segle XIX i la seva invenció és atribuïda a Christian Friedrich Luwdig Buschmann 1805-1864, que construí un primer model anomenat Aura…
glockenspiel
Glockenspiel
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de percussió consistent en un metal·lòfon amb làmines afinades per a poder fer una escala cromàtica que es posen a vibrar en ser colpejades amb un martellet o més manejats amb la mà o bé accionats amb un teclat.
També és conegut pels noms joc de timbres, lira campana i campana lira En la classificació Hornbostel-Sachs, idiòfon d’entrexoc directe que pertany al grup dels de percussió directa o amb teclat La màxima ressonància s’obté fixant les làmines de manera que els seus extrems descansin damunt un suport de feltre per tal d’amortir-ne la vibració al mínim possible o bé mantenint-les en suspensió damunt els punts nodals El glockenspiel d’orquestra consisteix en trenta planxes d’acer muntades sobre una caixa transportable que es desplega com una taula i se sosté damunt un suport, de manera que les…
educació informal
Sociologia
Aprenentatge que s’obté en les activitats de la vida quotidiana relacionades amb el treball, la família, els mitjans de comunicació o el lleure.
L’aprenentatge informal pot ésser intencional, però en la major part dels casos no ho és, essent fortuït o aleatori No està estructurat en objectius didàctics, durada ni suport i no condueix a una certificació
litargiri
Pintura
Òxid de plom en forma d’escates d’un roig groguenc que hom obté per oxidació del metall escalfant-lo en presència d’aire.
És emprat per a la fabricació de mini i, barrejat amb el mateix mini, en la preparació de pintures antioxidants
negatiu
Fotografia
Primera imatge que hom obté en fer una fotografia, en la qual els tons foscs i clars són oposats als de la realitat fotografiada.
trinitrobenzè , 1,3,5-
Militar
Química
Nitroderivat aromàtic altament explosiu que hom obté a partir del 2,4,6-trinitrotoluè per eliminació del grup metil mitjançant un procés d’oxidació.
Es presenta en forma de cristalls grocs, solubles en acetona i benzè i insolubles en aigua, que es fonen a 121°C És emprat com a explosiu, i hom el designa correntment amb les sigles TNB
emetina
Química
Alcaloide principal de la Cephaelis ipecacuanha que hom obté de les arrels d’aquesta o bé per síntesi a partir de l’àcid hexahidrogàl·lic.
És emprada com a expectorant, emètic i amebicida, sobretot en el guariment de la disenteria amèbica Produeix hipotensió i arrítmia cardíaca
xilidina
Química
Cadascuna de les sis amines aromàtiques isòmeres de fórmula general
que hom obté per nitració dels xilens corresponents i posterior reducció dels derivats nitrats.
Són líquids lleugerament acolorits, de toxicitat elevada, miscibles amb els solvents orgànics i poc miscibles amb aigua, que presenten punts d’ebullició elevats Són emprades fonamentalment en la preparació de colorants
sacarina
Alimentació
Química
Substància d’una dolçor extraordinària que hom obté comercialment a partir de l’àcid o-tolnensulfònic, d’acord amb la següent seqüència de reaccions:
.
És un sòlid cristallí incolor, poc soluble en l’aigua freda i soluble en els solvents orgànics habituals, que es fon a 229°C És emprada en medicina com a edulcorant no nutritiu i com a additiu en la indústria alimentària