Resultats de la cerca

El 1925 s’adherí al partit nacionalsocialista Fou general de les SS i cap del gabinet de Rudolf Hess 1933, el qual succeí en el comandament de la cancelleria del partit 1941 Esdevingut lloctinent de Hitler, assolí una gran influència dins l’estat major Desaparegué, en circumstàncies no aclarides, a la caiguda de Berlín 1945

Senador 1830, el 1833 s’afilià al partit liberal Fou governador de l’estat de Nova York 1838-43 i, des del 1839, senador federal Al congrés fou el cap dels antisclavistes Ingressà al partit republicà 1855, del qual fou un dels dirigents principals fins el 1860 Ocupà la secretaria d’estat 1861-69

Advocat, milità en el partit liberal, fou diputat a corts 1881, alcalde de València 1885-86 i senador 1895 Presidí el Cercle Liberal i dirigí el partit a la província de València fou rector de la Institució per a l’Ensenyament de la Dona i soci de la Societat Econòmica d’Amics del País

Lluità amb l’exèrcit anticomunista a la guerra de Corea 1950-53 junt amb el seu amic Chun Doo-hwan , amb el qual cursà estudis militars fins el 1955, que es graduà Ascendí l’escalafó militar fins a assolir el grau de general El 1979, arran de l’assassinat de Park Chung-hee , collaborà en el cop d’estat que enderrocà el govern civil i situà Chun com a president del país el 1980, sota les ordres del qual ocupà diversos ministeris Fou també president del partit oficialista Partit de la Llibertat i la Justícia 1985 El 1987 Chun el designà successor a la presidència i, en…

Estudià dret a Barcelona i tornà a Andorra, on dirigí durant onze anys el setmanari Andorra 7 Afiliat al Partit Liberal, el 1993 fou escollit conseller del govern d’Òscar Ribas, a qui succeí en el càrrec quan dimití, amb els vots del G13 i els dos consellers de l’AND Agrupament Nacional Democràtic Arran de la inestabilitat política andorrana del 1996, pel desembre Forné dissolgué el parlament En les eleccions anticipades del febrer del 1997, recuperà el càrrec al capdavant del Partit Liberal, que aconseguí majoria absoluta El 1998 feu una profunda remodelació del govern arran de la renúncia…

Conjunturalment aconseguí d’aplegar una bona part dels republicans de València, insatisfets amb la política de Blasco i Ibáñez En les eleccions del 1903 assolí una clara victòria sobre la Unió Republicana, en part pels vots no republicans, i la mantingué en les del 1907 i el 1908 en què traí l’intent de crear una Solidaritat Valenciana, però en les del 1910 aliat amb el PSOE començà el seu declivi, que perdurà fins que, amb la dictadura de Primo de Rivera 1923, s’extingí el partit En els comicis del 1914 sota el nom de Partit Radical Conjuncionista es mantingué la…

El país va viure eleccions parlamentàries en dues voltes, el 21 de desembre de 2014 i el 4 de gener següent Els resultats no van ser cap sorpresa 52 escons sobre 150 van anar a parar al Partit Liberal Demòcrata de l'Uzbekistan 36, per al Partit Democràtic del Renaixement Nacional de l'Uzbekistan 27, per al Partit Democràtic Popular de l'Uzbekistan, i 17, per al Partit Democràtic de la Justícia Social Tots els partits donen suport a Islom Karimov, president del país des d'abans de la seva independència Com a curiositat, els 15 diputats…

Al mes de gener la política noruega es va veure sacsejada per l’entrada en el Govern, dirigit per la conservadora Erna Solberg, del partit liberal D’aquesta manera, l’executiu va ampliar el seu suport al Parlament, després dels resultats de les eleccions del mes de setembre del 2017, i va passar a comptar amb el suport de tres partits el conservador, el Partit del Progrés i el liberal Un govern, però, que va viure crisis importants al llarg de l’any, que van estar a punt de costar-li la continuïtat Així, el 20 de març, la ministra de Justícia i membre del populista…

Estudià a França i a l’URSS, i, més tard, participà en la Llarga Marxa 1934-35 Instaurada la república popular, fins el 1967 ocupà diversos càrrecs importants en el Partit Comunista Xinès —com ara el de secretari del comitè central 1956-67— i en el govern Durant la Revolució Cultural fou privat de càrrecs polítics, però el 1973 es reincorporà al politburó i fou nomenat, posteriorment, vice-primer ministre 1975-76 i 1977-80 El 1977, a conseqüència de l’ofensiva que la facció més esquerrana del Partit Comunista Xinès dugué a terme en morir Mao, fou separat un temps de…

Llicenciat en filologia catalana, fou editor i corrector del Diari de Barcelona , i posteriorment professor a les facultats de periodisme de la Universitat Autònoma de Barcelona i de la Universitat Ramon Llull Ha publicat  L’altra cara de la llengua 1986 i, amb  Ferran Toutain,   Verinosa llengua 1988, assaig de considerable ressò, crític amb el model de català estàndard adoptat per les institucions catalanes També amb Toutain publicà El malentès del Noucentisme 1996 També és autor de les obres  Filologia catalana Memòries d’un dissident 2007 i Progresa adecuadamente educación y lengua en la…