Resultats de la cerca

Deixeble de Lluís Romeu, JLamote de Grignon i JBLambert, fou nomenat sotsdirector de l’Orfeó Vigatà 1924 i n'esdevingué director l’any 1957 Des del 1928 fou director de l’Escola Municipal de Música de Vic El 1931 fundà l’Orquestra de Cambra de Vic, més tard transformada en Orquestra Municipal És autor de sardanes, com Invocació, Renovellament i Contemplació , i d’obres per a cor i cobla, una Simfonia en fa i diverses obres corals i instrumentals

D’origen borgonyó, acompanyà Bonifaci de Montferrat en la quarta croada En ésser proclamat aquest rei de Tessàlia, Ot rebé la senyoria d’Atenes i Beòcia amb el títol de megaskyr ‘gran senyor’ Mort Bonifaci 1207, reconegué com a senyors l’emperador de Constantinoble i, més tard, el príncep d’Acaia, el qual li donà en feu Nàuplia i Argos Tornà al seu país, on degué morir vers el 1234 Fou succeït pel seu nebot Guiu I d'Atenes

Fou donada el 1390 pel rei a Ramon de Peguera i de Cervelló, castlà de Peguera El seu fill, Ramon de Peguera i de Torrelles, la donà el 1438 al seu nebot Galceran VII de Pinós-Fenollet i de Mur , baró de Pinós, vescomte d’Illa i Canet Passà més tard als Castre-Pinós, que el 1494 la vengueren a Francesc Galceran de Pinós, baró de Gironella, fill illegítim de Galceran VII El 1586 passà als Agulló

Es traslladà el 1777 a l’Argentina, on arribà i s’establí, amb el seu germà Jaume Nadal, al Riu de la Plata Més tard, tots dos, fixaren la seva residència a Salta, on obriren un negoci Implicat directament en la política, milità al bàndol reialista el 1808 aportà diners a favor de la monarquia espanyola per a la guerra declarada contra França Fou membre del Cabildo de Salta i, el 1810, participà en el Cabildo Abierto

Situada dins l’antic terme de la ciutat de Manresa, al lloc del Guix En un principi fou un simple oratori, després passà a capella rural vinculada al mas Guix El lloc del Guix és documentat des del 975 i l’oratori ho és des del 1258, quan apareix citat el coll de l’oratori, que més tard es concretarà amb el coll de l’oratori de Sant Salvador L’actual edifici no conserva res d’època romànica

Pocs documents es refereixen a aquesta fortalesa situada al poble de Ro, de la qual no es veu actualment cap vestigi Al desembre del 1183, el rei Alfons I de Catalunya-Aragó concedí llicència a Ponç de Lillet per a construir a Ro una fortificació de terra i de pedra, a condició que aquesta força forciam fos tinguda en nom del monarca i dels seus successors Més tard, el 1205, és consignada de nou la forcia in Arrono

El lloc de Cerc és conegut des del segle IX 863 i el terme i la vall apareixen documentats repetidament en els segles següents, sovint amb la denominació de Orsianne o Ursianno Del castell de Cerc, avui desaparegut, hi ha poques notícies Consta que l’any 1086 era de Pere Udalard, el qual féu testament i el deixà al seu fill Més tard, el terme de Cerc apareix sota la jurisdicció del capítol de la Seu

L’any 1014, en la publicació sacramental del testament del prevere Eldorí, consta com els testimonis juraren “ hunc locum venerationis Sancti Agustini confessoris Christi, cuius baselica sita est in comitatu Hurgello, prope pinnaculum templi Sancte Marie Sedis Vico ” tres anys més tard, el 1017, una altra publicació sacramental, aquesta vegada del testament de la vescomtessa Sança d’Urgell, fou jurada també sobre l’altar de Sant Agustí que “ situm est sub pinnaculum Sancte Marie Sedis Orgillensis ”

Aquesta fortalesa és una edificació quadrada semblant a la de Vilagelans abans de la remodelació del 1925 Fou el casal dels Gurb-Sarriera, senyors de Sant Hilari, i més tard dels Duocastella, que perduraren fins al segle XVII La domus es documenta a partir del 1180 i tingué una família de cavallers, els Montral, que es va refondre amb la dels castlans de Gurb el segle XIII Conserva alguns murs medievals que no sembla que siguin romànics

Doctor en dret civil per la Universitat de València Alcalde major de Gandia i, més tard, de València, i finalment alcalde del crim de l’audiència valenciana És autor d' Arte histórica y legal de conocer la fuerza y uso de los derechos nacional y romano de España 1747, que fou controvertit per Gregori Maians, Oración que exhorta a estudiar las leyes de España por ellas mismas 1752 i Tratado legal y político de caminos públicos y posadas 1755