Resultats de la cerca
Es mostren 8679 resultats
asinartet | asinarteta
Literatura
Dit del vers que té ritmes diferents en els seus dos membres, o del dístic que té ritmes diferents en tots dos versos.
alcaic | alcaica
Literatura
Dit del vers grec o llatí format per un espondeu, un iambe i dos dàctils; o bé per dos dàctils i dos troqueus.
cimbre | cimbra
Història
Individu d’un poble germànic, molt influït pels celtes, que hom considera originari de Jutlàndia, d’on marxaren vers el segle II aC.
Després d’una època nòmada, desconeguda, s’uniren amb els teutons i envaïren la Gàllia meridional el 110 aC, lluitaren amb els romans a Aurenja 105 i, després d’haver-los vençuts, entraren a la península Ibèrica La incursió, però, fou efímera, i tornaren a les Gàllies, on se separaren dels teutons, i entraren a la vall del Po després de passar els Alps El general romà Gai Mari , un cop hagué vençut els teutons, els exterminà al nord d’Itàlia
art òptic
Art
Tendència pictòrica de caràcter abstractogeomètric que vers els anys seixanta conreà la recerca i l’aplicació dels principis fonamentals de la percepció visual.
L’art òptic fou la continuació de les temptatives neoplasticistes i concretistes, però portades a terme amb més coherència metodològica Quant a la forma, pren per base les investigacions clàssiques de la psicologia gestàltica trompe-l’oeil , moviments illusoris, contradiccions visuals, figures impossibles, jocs òptics, etc Quant al color, practicà una reducció molt considerable, fent ús, moltes vegades, exclusivament del blanc i el negre N'han estat representants als EUA Josef Albers, a França Victor Vasarely i als Països Catalans Eusebi Sempere, entre altres L’art òptic es transformà…
Fernão Álvares do Oriente
Literatura
Poeta portuguès, autor de Lusitânia Transformada (1607), novel·la pastoral en prosa i en vers, feta segons els models renaixentistes de Sannazzaro i Montemor.
L’obra fou atribuïda en altre temps a Camões, del qual evidencia la influència
Triümfo de les dones
Literatura catalana
Prosa de Joan Roís de Corella conservada en el Cançoner de Maians i en el Còdex de Cambridge i escrita vers el 1462.
Desenvolupament enciclopèdic Aquesta obra és un parlament adreçat a les dones per Veritat, una figura allegòrica, que no per casualitat és també femenina Aquest to de confidència amb el gènere femení no és estrany en Corella, ja que és el marc de la↑ Medea , depenent en tots dos casos de la veu de Fiammetta en l’ Elegia Cal relacionar el Triümfo amb el debat literari pro i antifemení que s’establí en la segona meitat del s XV a partir del Maldezir de mugeres de Pere ↑ Torroella , malgrat que entre aquesta obra i la corellana no hi ha unes relacions tex-tuals marcades, com tampoc ocorre amb…
Keros
Illa
Illa grega de la mar Egea, a l’arxipèlag de les Cíclades.
Amb una alçada màxima de 432m, és actualment deshabitada, però fou un centre religiós important de la cultura ciclàdica , com ho testimonia el gran nombre de fragments d’estatuetes i altres objectes des del bronze antic 4500 aC fins vers l’any 1000aC transportades amb finalitats rituals des d’altres punts de l’Egea i del Peloponès En un illot adjacent, Dhaskalio, hom hi ha descobert restes de construccions cerimonials
castell de Sant Marçal

El Castell de Sant Marçal a Cerdanyola del Vallès (Vallès Occidental)
© Fototeca.cat
Castell
Castell termenat del terme de Cerdanyola del Vallès (Vallès Occidental), que rebé el nom d’una església de Sant Marçal, existent allà des d’abans del 1042.
El castell és conegut des del segle XII sota l’òrbita del llinatge dels Montcada El 1275 passà als Marimon Feliu de Marimon fou creat marquès de Cerdanyola el 1690 El castell, situat a l’W de la població, en terreny planer, fou transformat en un edifici fantasiós per l’arquitecte Gaietà Buïgas vers el 1895 Té al seu costat la capella gòtica tardana de Sant Marçal, profanada el 1936
Le Murge
Divisió administrativa
Regió geogràfica de la Pulla, Itàlia.
Constitueix un vast altiplà que s’estén parallel a la costa de la mar Adriàtica, vers la qual davalla, entre la vall de l’Ofanto, al N, i l’istme de Tàrent-Bríndisi, al S És una plataforma calcària, limitada per fractures, que no ultrapassa els 670 m d’altitud, on abunden les formacions càrstiques És poc poblada i els principals conreus són els arboris ametllers, vinya i oliveres
Akrotīri
Jaciment arqueològic
Ciutat de l’edat del bronze de l’illa de Santorí (Grècia).
Destruïda per un terratrèmol vers el 1550 aC, fou immediatament reconstruïda i engrandida Fou definitivament destruïda per una erupció volcànica que en cobrí les restes amb una espessa capa de cendres que l’han mantingut pràcticament intacta fins a l’actualitat Les excavacions uns 10 000 m 2 han portat a la llum diverses cases en excepcional estat de conservació, decorades amb pintures murals, i carrers de traçat irregular