Resultats de la cerca
Es mostren 6095 resultats
Castell de Sapeira (Tremp)
Art romànic
La primera notícia segura d’aquest castell data del final del segle X Un instrument alaonès cita un lloc dit Sas a l’apèndix d’ illa Petra , cosa que prova de l’existència d’un districte Si tenim, però, en compte els termenals d’Areny, hem de convenir que el castell de Sapeira és d’origen tardívol, és a dir, no sorgí fins a mitjan segle XI i com a resultat del procés d’encastellament feudal, amb termes agafats de l’antic pagus d’Orrit des d’aleshores esdevingué centre principal a la contrada A la segona meitat del segle XI trobem esment del castell en les convinences pallareses dels anys 1064…
Taiwan 2017
Estat
Amb una majoria de 68 escons al Yuan, sobre un total de 113, i l’històric Kuomintang KMT exercint una oposició dèbil, el Partit Demòcrata Progressista PDP va anar avançant en la seva agenda de govern Al febrer, la presidenta Tsai Ing-wen va anunciar la desclassificació de tota la documentació relacionada amb l’execució sistemàtica de milers de persones l’any 1947 durant la invasió de Taiwan sota les ordres del dictador Chiang Kai-shek La revisió del passat va dividir els dos principals partits del país, i els dirigents del KMT, hereus d’aquella època, es van oposar frontalment a iniciar un…
bretó

Límits històrics del bretó
© fototeca.cat
Lingüística i sociolingüística
Llengua cèltica de la branca britònica, introduïda a l’Armòrica durant els segles V i VI pels bretons arribats de la Gran Bretanya.
Després d’una reculada al llarg del temps, la llengua ha restat estabilitzada en una línia que va aproximadament de Saint-Brieuc Sant-Brieg a Gwened Vannes En són trets característics la manera de formar els plurals, la manera de comptar, la conjugació, de formes molt precises —cinc conjugacions per al verb “ésser”, segons els casos—, i, sobretot, les “mutacions” —canvi de la consonant inicial d’un mot d’acord amb els casos de gènere, de nombre, de possessió— Cal assenyalar, quant a la història de la llengua abans del segle XI, el vell bretó , el qual només és conegut per glosses del segle XI…
nomarca
Història
Cap d’un nomós, o província, a l’antic Egipte.
Al principi era un simple funcionari de la corona l’encarregat de mantenir els canals, censar els ramats i cobrar les taxes, no tenia lligams amb la seva província i era enterrat a la capital Memfis, prop del rei La situació canvià a partir de la dinastia V, època en què el càrrec esdevingué hereditari Per a contrarestar-ne el poder creixent i controlar-lo, el faraó creà la figura del “governador del sud” l’Alt Egipte era la zona més conflictiva, sense èxit, però A final de la dinastia VI s’inicià el fraccionament del país, a causa de la decadència del poder reial, el qual desembocà en el…
monestir de Sant Feliu d’Amunt
Priorat
Priorat canonical de l’orde de Sant Ruf d’Avinyó, instal·lat a l’església de Santa Maria de l’Assumpta, de Sant Feliu d’Amunt (Rosselló).
L’església, edificada al s XI i ampliada al XII, fou cedida a Sant Ruf d’Avinyó el 1142, que hi installà un priorat, regit per un prior i quatre canonges La llista de priors és coneguda des del 1222 i continua fins el 1699, que les seves rendes foren unides al seminari de Perpinyà Decaigué molt al s XV i des d’aleshores només tenia el prior i un arrendatari fou secularitzat el 1592 i després proveït amb comendataris i priors que no hi residien i ni tan sols no eren canonges A l’església, considerada santuari, s’hi venerava Santa Maria de la Salvetat, variant de la Salut Té un timpà esculpit,…
Bonifacio

Vista de Bonifacio
Corel - Monica Wells
Localitat
Localitat del departament de Còrsega del Sud, Còrsega, França, vora l’estret de Bonifacio.
Situat en un roquerar vora la mar, és un port de pesca i de trànsit de viatgers vers Sardenya Fou fundada el 828, en el mateix emplaçament on Bonifaci II, comte de Lucca, construí una ciutadella Al segle XI passà a Pisa, i al segle següent restà sota la protecció dels genovesos Durant tota l’edat mitjana fou una de les places fortes més importants de la Mediterrània Alfons el Magnànim l’annexà el 1420 després d’un setge que dirigí personalment per tal de fer efectiu el títol de rei de Còrsega, però l’any següent 1421 hagué de renunciar a la seva conquesta Capturada pels francesos…
qarakànida
Història
Membre de la dinastia turca (anomenada també ilkan) que regnà a l’Àsia Central des de mitjan segle X fins al començament del XIII.
D’origen obscur i dividits en diversos clans, foren islamitzats al segle X per influència dels samànides Formaren dos kanats, reconeixent inicialment el califa abbàssida, i amb capital a Qäshqär i a Samarcanda, respectivament El kanat de Qäshqär esdevingué aviat un important focus d’islamització vers les fronteres de la Xina i de Mongòlia L’occidental, que comprenia la Transoxiana i l’W de Fargana, sofrí repetits embats dels seljúcides, fins que, al final del segle XI, n’hagué d’acceptar la sobirania El darrer kan, ‘Uṯmān ibn Ibrāhīm, restà reduït al territori dels voltants de Bukhara i de…
el Grau

Vista de Santa Maria del Grau (Bages)
© C.I.C. - Moià
Santuari
Santuari (la Mare de Deu del Grau) i antiga parròquia (Santa Maria) del municipi de Fonollosa (Bages), prop de l’antic nucli de Fals.
Situat sobre un graó natural domina l’ampla esplanada de Fals És un santuari d’una gran devoció, temple d’origen preromànic —com ho demostra la part més vella de la construcció, corresponent al primitiu presbiteri—, ampliat i modificat diverses vegades des del segle XII Exteriorment són visibles dos cossos d'edifici, corresponents a les dues èpoques de construcció Interior de la Mare de Déu del Grau Bages © CIC - Moià La imatge de la Mare de Déu que presideix l’ermita és segurament del segle XVI Uns cent anys més modern, el retaule pintat és probablement del mateix autor d’altres obres…
música persa
Música
Art musical conreat pels perses.
Aquests només distingeixen 18 graus dels 24 de l’escala àrab i divideixen els tons menors en dues parts i els majors en quatre parts de to Els ritmes han conservat les formes derivades de la mètrica àrab amb tot, la música tradicional és interpretada sovint prescindint d’aquests ritmes Els instruments musicals perses són de corda, com el tar, el setar i el sentur , de vent, com el nay , i de percussió, com el tombak Les formacions orquestrals combinen instruments típics amb altres d’occidentals Entre els teòrics perses més destacats figuren Avicenna, al segle XI, i Safī-al-Dīn segle XIII La…
filioque
Cristianisme
Afegitó que l’Església llatina incorporà al símbol nicenoconstantinopolità per explicar la procedència de l’Esperit Sant del Pare i del Fill com d’un principi únic.
El filioque fou rebutjat per l’Església oriental com a illícit D’origen probablement visigòtic, fou certament usat a partir del tercer concili de Toledo 589 i fou incorporat a la litúrgia eucarística Introduït a França per ordre de Carlemany, fou defensat per Teodulf d’Orleans davant les primeres acusacions orientals Al s XI passà a la litúrgia romana El concili de Ferrara-Florència n'abordà el tema teològic processió de l’Esperit Sant ''del Pare i del Fill’, enfront dels orientals, que defensaven la fórmula ''del Pare pel Fill’ En la butlla d’unió, aquest afegitó fou establert amb una simple…