Resultats de la cerca
Es mostren 2969 resultats
envelliment
Sociologia
Augment del percentatge de vells (persones de més de 60 o 65 anys) en una població.
La causa principal de l’envelliment és el descens de la fecunditat, en especial si va acompanyada d’un descens efectiu de la mortalitat entre adults i vells També pot donar lloc a un fort envelliment l’emigració, quasi sempre constituïda per joves de sexe masculí, amb la qual cosa no tan sols augmenta la proporció de vells per manca de joves, sinó que el desequilibri entre sexes a l’edat matrimonial fa baixar la nupcialitat i, conseqüentment, la natalitat i les perspectives de rejoveniment El grau d’envelliment es coneix, bé pel percentatge de vells a partir d’un 10% de vells hom pot parlar…
Sant Antoni d’Albinyana

Sant Antoni d’Albinyana
© Fototeca.cat
Santuari
Santuari del municipi d’Albinyana (Baix Penedès), a ponent del poble, aturonat a 383 m alt., al límit amb l’Alt Camp i el Tarragonès.
Cova de les Ermites (Roses)
Art romànic
Situació La cova de les Ermites és al promontori que forma la petita península del cap de Norfeu, la qual separa la cala de Montjoi, al sud, de la cala Jóncols, al nord És al vessant de tramuntana del turó més alt, coronat per les restes de la torre de guaita del segle XVI que en caracteritza la silueta Aquesta cova s’obre en un marge de roca amb un replà al davant L’indret és enlairat uns 50 m sobre el nivell del mar, damunt la costa escarpada amb alts penya-segats, que limita per migdia la badia de Jóncols Mapa 259M781 Situació 31TEG209772 Des de la carretera o la pista de…
Francesc Grau i Viader
Literatura catalana
Escriptor.
Combatent des del 1938 a l’exèrcit de la República, l’any següent fou fet presoner per les tropes franquistes, internat en camps de concentració i, en sortir-ne, fou forçat a allistar-se a l’exèrcit, d’on es llicencià el 1945 Posteriorment s’establí al seu poble natal, on dugué a terme una intensa activitat cívica i cultural A més de professor de català 1970-82, exercí com a periodista i fou secretari de la Cooperativa l’Amistat de Calella, on creà la secció de cultura i fundà un certamen literari, fou cofundador de la Tralla 1978-81, i director de El Nunci 1981-91, revistes de Calella, i…
mola de Roquerola
Cim
Cim (1 063 m) de les muntanyes de Prades, prop del termenal dels municipis de Prades (Baix Camp), Mont-ral (Alt Camp), Vimbodí i Montblanc (Conca de Barberà).
tossal d’en Jordà
Cim
Cim (867 m) de l’alineació muntanyosa que separa l’Alt Camp (Figuerola del Camp) de la Conca de Barberà (Montblanc), al N de la serra de Miramar.
puig Cerver
Cim
Cim (831 m alt.) del terme d’Alforja (Baix Camp), dins la faixa paleozoica de la depressió del Baix Camp, al sud de la serra de la Mussara.
És partió entre les aigües del riu de Cortiella que pertany a la conca de l’Ebre i de les rieres de Riudecols i d’Alforja Al vessant oriental hi ha el santuari de la Mare de Déu de Puigcerver
Perafort
Perafort
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de Tarragonès, estès en gran part a la riba esquerra del Francolí.
Situació i presentació Limita al N amb els municipis dels Garidells Alt Camp, el Morell i la Secuita a l’W amb el Morell i la Pobla de Mafumet, i al S i SE amb els Pallaresos La zona del terme propera al Francolí és de relleu planer i correspon al període quaternari, mentre que les formacions miocèniques fan la seva aparició cap a l’est i donen al terreny una configuració ondulada, amb petits turons El terme comprèn els pobles de Perafort, cap de municipi, i Puigdelfí, i el polígon de la Refineria compartit amb els termes la Pobla de Mafumet i de Constantí A més inclou tres enclavaments…
mínim
Cristianisme
Membre del Sagrat Orde dels Mínims (OM), orde mendicant, fundat a Paola, Cosenza (Itàlia) el 1435 per sant Francesc de Paula.
Es caracteritza per l’austeritat vot de vida quaresmal perpètua dins el convent i fora del convent, l’apostolat de l’oració, la predicació i l’ensenyament allò que hom anomena vida mixta S'estengué molt ràpidament per Itàlia, Occitània, França i Alemanya L’aragonès Bernat de Boïl, abans ermità i superior dels ermitans de Montserrat, introduí, a partir del 1493, l’orde a la corona catalanoaragonesa El 1507, en morir, ja havia fundat quatre convents Als segles XVI i XVII foren fundats als Països Catalans 23 convents, repartits en les províncies de Barcelona, València i Mallorca El 1770 hi havia…
Santa Maria de la Llata (Ribera de Cardós)
Art romànic
Situació Aspecte que oferia fa alguns anys aquesta capella, ara totalment ensulsiada i coberta de bardissa J Tous La capella de Santa Maria de la Llata és situada entre els termes d’Anàs i Bonestarre, però dins d’aquesta darrera població Emplaçada al mig d’un camp, és de propietat particular Mapa 34-9 182 Situació 31TCH536155 Per a arribar-hi s’ha d’agafar el camí que surt de la part baixa del poble de Bonestarre i que porta fins als camps on es troba l’edifici JAA Història Malauradament, manca informació escrita suficient per a poder documentar aquesta capella Ara per ara, l’…