Resultats de la cerca
Es mostren 13670 resultats
Sant Miquel de l’Erm (Sant Bartomeu del Grau)
Art romànic
Situada dins l’antic terme del castell de Gurb, fou sempre una capella rural dependent de la parròquia de Sant Bartomeu del Grau Les primeres notícies comencen l’any 1179, quan el 7 d’agost el bisbe de Vic, Pere de Redorta, consagrà la capella de Sant Miquel de l’Erm, i aquest dia 24 masos del terme es varen comprometre a sostenir l’església La capella, se segueix documentant fins al 1404 S’ha conservat per tradició la possible existència d’una comunitat de deodonats, però aquesta possible comunitat no té confirmació documental Després del principi del segle XV hom no coneix cap…
Sant Pere de Vilanova (Santa Maria d’Oló)
Art romànic
Situada dins l’antic terme del Castell d’Oló i en la parròquia de Santa Maria d’Oló, prop de l’actual església de Sant Jaume de Vilanova, on, no massa lluny, romanen unes ruïnes que hom creu que corresponen a les de l’antic mas Vilanova i de l’església de Sant Pere Es tracta d’una edificació molt petita, formada per una nau capçada a llevant per un absis semicircular La primera notícia d’aquesta església apareix en un testament datat el 1060 L’església de Sant Pere de Vilanova es documenta ben separada de la de Sant Jaume el 1206, en el testament de Pere d’Oló que fa…
Santa Eugènia de Samalús (Cànoves i Samalús)
Art romànic
Petita capella de planta rectangular, reconstruïda al segle XVI, amb coberta a dues vessants, sostinguda per un gran arc de pedra apuntat Té un petit campanaret d’espadanya i dues finestres neoromàniques fetes en la restauració del 1956, que va modificar també l’antiga coberta Es troba a un quilòmetre vers llevant de la parroquial de Samalús, enfilada sobre la carretera que va a Llinars, de la qual dista uns 200 m Consta que existia el 1308 quan el rector de Samalús, Guerau de Castellar, hi va fundar un benefici El seu origen, com ho indica la titular, deu ésser molt més antic…
Casal de Penyafort (Santa Margarida i els Monjos)
Art romànic
Al lloc on hi hagué el monestir dominicà, anomenat convent de Penyafort, hi fou englobada, al segle XVII, entre les construccions del cenobi, la torre medieval, i fou revestida de pintures murals Segons la tradició d’aquest n’era fill el famós eclesiàstic dominicà i canonista sant Ramon de Penyafort, el qual hi nasqué probablement cap al 1185 No s’ha trobat cap document d’abans del segle XV que esmenti aquest indret L’any 1405 la torre anomenada de Penyafort es trobava destruïda i pertanyia a la parròquia de Santa Margarida La torre de base rodona que avui es pot veure en un costat de l’…
Castell de Casterlenes (Graus)
Art romànic
L’actual despoblat de Casterlenes és encimbellat al flanc ponentí de la serra del Castell de Llaguarres, damunt un esperó de la banda de migjorn 720 m d’altitud El lloc de Casterlenes, des d’antic, era una quadra fronterera del terme de Capella Una de les primeres referències de l’indret data del l’any 1078, quan el rei Sanç Ramírez d’Aragó donà en alou a Gombau Ramon “ uno puio quod vocitant Kaster Lenas ut faciatis ibi castrum et populetis eum sicut melius poteris ”, de tal manera que ell i la seva descendència el tindrien en plena heretat amb la meitat de la dècima provinent…
Picontor
Caseria
Caseria del municipi aragonès de Graus (Osca).
Té una capella romànica Sant Crist Formà part de l’antic terme municipal de Güel
sa Tuna

Torre de guaita i detall d’algunes cases de Sa Tuna, a Begur
© Fototeca.cat
Barri
Barri marítim del municipi de Begur (Baix Empordà), situat a cala sa Tuna , al S de la cala d’Aiguafreda i tancada al S per la punta de Plom.
Antic barri de pescadors, és un conegut nucli turístic, amb un bon nombre de xalets
els Hostalets de Capsacosta
Caseria
Caseria del municipi de la Vall de Bianya (Garrotxa), propera a la parròquia, al vessant del SW de la serra de Capsacosta, vora la carretera d’Olot a Sant Joan de les Abadesses.
Del 1937 al 1939 donà nom a l’antic municipi de Sant Salvador de Bianya
Puimolar
Poble
Poble (6 h agl i 3 h diss [1981]; 973 m alt) del municipi d’Areny de Noguera (Ribagorça), a l’esquerra de la Valira de Cornudella, aigua amunt de Ribera de Vall.
Depenia del monestir de Lavaix Formà part de l’antic terme de Cornudella de Valira
Aram
Cinquè fill de Sem, epònim dels arameus.
A l’Antic Testament designà els països de Síria i Mesopotàmia, poblats per pobles arameus