Resultats de la cerca

Situació i presentació La comarca del Ripollès, de 956,24 km 2 d’extensió, limita al N amb la Cerdanya, el Conflent i el Vallespir, coincidint bàsicament amb la carena del sector oriental dels Pirineus axials, on destaca com a punt culminant el cim del Puigmal, amb 2 913 m d’altitud A l’E limita amb la Garrotxa, a l’W amb el Berguedà i al S amb Osona Els límits amb el Berguedà són força curiosos, ja que el municipi de les Llosses representa una incursió totalment irregular dins del Berguedà, i la petita zona de Boatella Borredà és una petita taca del Ripollès dins del Berguedà El Ripollès és…

Situació Una vista exterior de l’edifici des del costat de migjorn, amb la construcció romànica, al mur de la qual i a través de l’aparell, és perfectament visible la doble campanya de construcció F Tur Carbonils era un lloc de poblament dispers, de masies escampades pel sector de migdia del massís del Fau Avui és pràcticament deshabitat L’església de Sant Feliu es troba isolada a 660 m d’altitud, en un replà enlairat entre les fondalades de les valls de la Muga, a ponent, i del seu afluent el riu Mal, a llevant Mapa 219M781 Situació 31TDG773875 Per arribar a l’església, el millor itinerari…

Situació i presentació L’actual municipi de Salardú, de 255,75 km 2 , es creà l’any 1968 després de l’annexió dels municipis de Tredòs, Bagergue 61,1 km 2 , Gessa 17,2 km 2 i Arties 78,6 km 2 al terme tradicional de Salardú De fet, el 1952 ja havien estat units els termes de Tredòs i Salardú, els quals formaven un municipi de 92 km 2 això no obstant, durant la dècada de 1950 se separaren de nou, i hom atribuí 88,6 km 2 al terme de Salardú i 3,4 km 2 al de Tredòs El nou terme creat l’any 1968 rebé el nom oficial d’Alt Aran o Cap d’Aran, nom que es canvià pel de Naut Aran el 1985 El novembre…

Situació i presentació És el més extens de la comarca perquè inclou l’antic terme de Rojals, que equival al 14,14% del total de la demarcació És situat al SE de la Conca de Barberà i confronta a tramuntana amb els de l’Espluga de Francolí, Blancafort, Pira i Barberà de la Conca a llevant amb Figuerola del Camp i Valls amb el seu agregat de Fontscaldes, de l’Alt Camp a migdia limita amb Valls, la Riba i Mont-ral, també de l’Alt Camp, i amb el terme de Vilaverd, de la Conca de Barberà, que s’endinsa com un tascó al terme de Montblanc A ponent termeneja amb Vimbodí i l’Espluga de Francolí, i…

Situació i presentació Limita amb els municipis del Figueró i Montmany, al NW i al N, Cànoves i Samalús, a l’E, les Franqueses del Vallès, al SE i l’Ametlla del Vallès, al SW El seu relleu presenta una varietat de característiques ben remarcables, que morfològicament permeten de dividir-lo en tres zones ben delimitades, creuades de N a S pel Congost, pas natural entre el Vallès i la Plana de Vic La zona del nord, no pas de característiques vallesanes, a l’eixida del coll del Congost, ben muntanyenca, geològicament presenta una gran riquesa i complexitat d’elements fonamentalment les…

D’una extensió de 3,5 km 2 , és situat al Pla de Barcelona, al cantó de ponent Tenia com a eixos principals la Travessera i el camí ral que sortia del portal dels Tallers i que conflueix amb la Travessera mateix a l’actual carrer de Can Bruixa D’aquests camins en partien d’altres de secundaris que menaven als termes veïns de Sant Gervasi, Sants i Provençana, ultra les vies de la localitat El terme, doncs, és allargat i estès de llevant a ponent A llevant arribava fins a l’actual cruïlla dels carrers d’Aragó i de Casanova, on limitava amb Barcelona la Creu d’en Malla cap amunt limitava amb…

Els orígens del vestit La manera de vestir és un aspecte destacat dels costums de les cultures a totes les latituds i a totes les èpoques d’ençà de la prehistòria De fet, l’adopció de diferents formes de vestir, inclosa l’ornamentació personal, es remunta a un moment imprecís de l’edat de la pedra Des dels seus orígens remots, el vestit no ha tingut com a única finalitat protegir la persona de la intempèrie El relat bíblic del Gènesi, per exemple, atribueix al pudor l’impuls primari que porta la persona a tapar-se el cos, si més no parcialment, i fa coincidir l’inici d’aquesta pràctica amb la…

El monestir de Sant Jeroni de la Murtra o de la Vall de Betlem es dreça al peu del serrat de les Ermites, a la serralada de Marina, dins del terme municipal de Badalona, en un indret estratègic, proper a Barcelona, Santa Coloma de Gramenet i Badalona, però poc visible des de les ciutats veïnes S’hi pot accedir des del barri badaloní del Canyet i també des de Santa Coloma, a través de pistes de terra El monestir és un conjunt del gòtic tardà, amb modificacions posteriors, de gran interès per la seva unitat i la seva distingida aparença, amb murs de maçoneria i tàpia, estucats, amb restes d’…

Una de les característiques que distingeix l’home dels animals és la capacitat per articular un llenguatge complex per comunicar-se Cada comunitat humana ha desenvolupat al llarg dels segles un codi propi, que sens dubte avui és un dels seus principals distintius respecte d’altres grups La llengua ha arribat a ser un element simbòlic tan potent que, per als pobles que lluiten per la seva autodeterminació, és el factor de reivindicació més important Les llengües, doncs, són potser el patrimoni més preuat de la Humanitat Des d’aquest punt de vista, però, no podem oblidar que gairebé diàriament…

Situació i presentació El terme municipal de Cadaqués, de 26,44 km 2 , s’estén al sector de llevant de la península del cap de Creus, extrem més oriental de la península Ibèrica, en terrenys accidentats pels vessants finals de la serra de Rodes, que en contacte amb la mar formen una costa extremament articulada A llevant limita amb la Mediterrània, mentre que per ponent ho fa amb els municipis de Roses i del Port de la Selva Comprèn la vila de Cadaqués, cap de municipi, al fons de la badia del mateix nom, l’antic nucli pescador de Portlligat i diverses urbanitzacions de tipus residencial i…