Resultats de la cerca
Es mostren 17805 resultats
serra

Vista panoràmica del Cadí nevat des de Castellnou (Alt Urgell).
© Fototeca.cat
Geomorfologia
Alineació muntanyosa de dimensions inferiors a les d’una serralada.
S’estén majorment en el sentit de la longitud En general constitueix un contrafort, ramal o grup pertanyent a un sistema més gran Hom pot dir, per exemple, que la Sierra Madre Mèxic és com una prolongació meridional de les Rocalloses EUA, o que la Sierra Morena Andalusia constitueix de fet un vorell alçat i fracturat de l’antic sòcol de la Submeseta Sur Una serra pot ésser constituïda tanmateix per una sola unitat estructural Des del punt de vista climàtic i vegetatiu, o àdhuc humà, la serra constitueix una àrea de relativa diferenciació
telèfon tribanda
Telèfon mòbil que pot funcionar en tres bandes de freqüències diferents.
Els telèfons tribanda estenen les bandes de comunicació en telefonia mòbil existent al mercat americà Aquestes bandes no són sinó les freqüències de l’espectre radioelèctric reservades per les comunicacions mòbils a través de ràdio GSM/GPRS La banda dual, que dóna cobertura a Europa, se situaria en els 900 i 1 800 MHz a través de GSM per aquesta raó hom parla de GSM 900 i GSM 1800 En el cas dels EUA, s’hi afegeix la banda de 1 900 MHz Els dispositius tribanda, per tant, funcionen a 900/1 800/1 900 MHz
André Kostelanetz
Música
Director d’orquestra rus naturalitzat nord-americà.
Inicià la seva formació musical al conservatori de la seva ciutat natal El 1922 es traslladà als EUA, d’on adquirí la nacionalitat el 1928 Des del 1930 treballà a la Columbia Broadcasting i a partir del 1938 realitzà diverses gires internacionals, sempre amb la seva dona, la soprano Lily Pons El 1968, amb l’Orquestra Filharmònica de Nova York, estrenà Capricio burlesco , de W Walton, que li dedicà l’obra Amb la seva pròpia orquestra, donà a conèixer molts temes populars que ell mateix s’encarregà d’arranjar
art òptic
Art
Tendència pictòrica de caràcter abstractogeomètric que vers els anys seixanta conreà la recerca i l’aplicació dels principis fonamentals de la percepció visual.
L’art òptic fou la continuació de les temptatives neoplasticistes i concretistes, però portades a terme amb més coherència metodològica Quant a la forma, pren per base les investigacions clàssiques de la psicologia gestàltica trompe-l’oeil , moviments illusoris, contradiccions visuals, figures impossibles, jocs òptics, etc Quant al color, practicà una reducció molt considerable, fent ús, moltes vegades, exclusivament del blanc i el negre N'han estat representants als EUA Josef Albers, a França Victor Vasarely i als Països Catalans Eusebi Sempere, entre altres L’art òptic es…
cola
Alimentació
Beguda carbònica en la qual són utilitzats extractes de cola.
És fortament acidulada amb àcid fosfòric, acolorida amb caramel, edulcorada amb sucre i aromatitzada amb barreges complexes d’aromatitzants naturals i artificials del tipus llima, llimona, etc Pels volts del 1880 hom començà a fer begudes carbòniques amb cola als EUA, les quals contenien extractes de coca i de cola posteriorment aparegueren algunes patents que hi incloïen també cafeïna i teobromina, les quals li donen un valor estimulant En aquest camp és important el químic John Pemberton, el qual entre 1884-85 creà la beguda mundialment coneguda com a Coca-cola
estepa

Distribució geogràfica de l’estepa
© Fototeca.cat
Geobotànica
Tipus de vegetació herbàcia o subarbustiva de caràcter xerofític i continental.
L’estepa típica és la d’Ucraïna, formada per una praderia de gramínies xeròfiles, predominantment del gènere Stipa El seu clima és continental subàrid, amb un màxim de pluges estival i una època seca o més d’una, i el sòl és un txernozem, negrós i profund Stipa comata var comata de la planúria de Montana EUA Matt Lavin CC BY-SA 20 Uns tipus d’estepa o de formacions vegetals afins són les praderies nord-americanes, les pampes argentines, l’estepa desèrtica, l’estepa fruticosa, l’estepa salina, els estepars, les timonedes, etc
ien
Economia
Unitat monetària principal del Japó.
És dividida en 100 sen i 1000 rin Després de la Segona Guerra Mundial aconseguí una considerable estabilitat interna Des del 1971, les crisis del sistema monetari internacional, les devaluacions del dòlar i les pressions dels EUA per tal de frenar les exportacions japoneses, portaren a revaluar-lo 308 iens per dòlar La nova devaluació del dòlar del 1973 obligà el ien a mantenir-se en règim de flotació, amb grans oscillacions en les equivalències La liberalització dels mercats financers internacionals 1984 possibilità l’entrada del ien al mercat internacional del diner
llac Superior

Vista del Llac Superior, a la frontera entre el Canadà i els Estats Units d’Amèrica
© Fototeca.cat-Corel
Llac
Llac de l’Amèrica septentrional, el més gran i el més profund dels cinc els Grans Llacs
.
Ocupa una àrea de 80800 km 2 , amb una conca de 209000 km 2 Comunica amb les conques de l’Huron i del Michigan pel Sault Sainte Marie La vora NE pertany al Canadà i la SW als EUA estats de Minnesota, Wisconsin i Michigan Navegable durant 8 mesos l’any, té importància pel tràfic de cereals canadencs collits a Fort William i a Port Arthur, i també pel mineral de ferro que des de Duluth és enviat als alts forns d’Ohio i Pennsilvània Uns altres ports importants són els de Harbor i Hancock
cafè teatre

Cafè teatre de Le Bourg (Lausana)
Teatre
Cafè on són presentats espectacles teatrals, especialment obres d’extensió més reduïda o, sovint, d’estructura i de mitjans diferents del teatre convencional.
Si bé en els inicis impulsaren la tasca d’autors, realitzadors i actors novells, posteriorment, per interessos comercials, han anat incorporant noms ja coneguts pel gran públic Els seus orígens es remunten a diverses experiències dutes a terme als EUA a partir de mitjan anys cinquanta de representacions teatrals en espais més reduïts Judson Poets Theater, Cafè Cino, Living Theater, Theater Genesis, etc, els quals foren anomenats, segons les èpoques, teatres d’art, d’assaig, parallels, marginals, etc El primer cafè teatre d’Europa, Le Royal, fou creat a París el 1966
diclorofenoxiacètic, àcid 2,4-
Fitopatologia
Potent herbicida que pot seremprat en la conservació de fruita en funció de quin sigui el moment de la seva aplicació i la dosi aplicada..
Com a herbicida és autoritzat sobre espècies sensibles de dicotiledònies anuals i perennes, en conreus de cereals d’hivern en post-emergència Com a fitoregulador és autoritzat sobre arbres fruiters i cítrics per a evitar la caiguda prematura dels fruits Catalogat com a nociu per a l’home, el seu termini de seguretat és de 21 dies Hom troba aquesta matèria activa al mercat de productes fitosanitaris sota diferents noms, segons la riquesa, la formulació i l’empresa que la comercialitzaAl Vietnam fou molt emprat per l’exèrcit dels EUA com a defoliant