Resultats de la cerca
Es mostren 3668 resultats
Jordi Bousquet
Música
Compositor i crític musical.
Obtingué el premi Roma amb la cantata La vendetta 1838 Fou director d’orquestra a l’Opéra de París i al Théâtre Italien Escriví música d’església i les òperes L’hôtesse de Lyon 1844, Le mousquetaire 1844, Tabarin 1852
Eugène-Samuel Grasset

Salon des Cent, monograma d’Eugène Grasset (1894)
Domini públic
Disseny i arts gràfiques
Cartellista i dissenyador suís naturalitzat francès.
Es formà a Zuric S’inicià com a arquitecte, seguidor de Viollet-le-Duc Dins l’Art Nouveau dissenyà diversos cartells, vitralls, papers pintats, mobles i joies Publicà un mètode de composició ornamental 1905 i creà un model de tipografia 1898
Giuseppe Cocchiara
Antropologia
Folklorista italià.
Professor d’història de les tradicions populars i d’etnologia a la Universitat de Palerm, ha deixat nombroses obres, entre les quals una important Storia del folklore in Europa 1952 i una síntesi pòstuma sobre Le origini della poesia popolare 1966
Wallace Kirkman Harrison
Arquitectura
Arquitecte nord-americà.
Formà amb MAbramovitz la firma Harrison and Abramovitz, que dirigí l’edifici de l’ONU a Nova York 1947-50, segons plans de Le Corbusier, i el Lincoln Center de Nova York, del qual Harrison projectà la nova Metropolitan Opera 1966
Jean-Henri d’Anglebert
Música
Compositor i clavecinista francès, deixeble de Chambonnières (1689), succeí com a clavecinista de cambra de Lluís XIV (1662).
Publicà un llibre de Pièces de clavecin, Principes de l’accompagnement , cinc Fugues pour l’orgue i un Quatour sur le Kyrie pour l’orgue Més que per l’originalitat, la seva obra és interessant des del punt de vista tècnic
Louis-Héctor Berlioz
Música
Compositor, director i crític francès.
Vida El seu pare, metge reconegut i home liberal i d’àmplia cultura, influí de manera important en la seva formació De fet, bona part dels coneixements del jove Berlioz sobre geografia, literatura francesa i literatura llatina li van ser fornits pel seu mateix pare La formació musical que rebé fou ben atípica Aprengué flauta amb un mestre local i l’instrument que més dominà fou la guitarra En canvi, els seus coneixements de piano es reduïen a uns acords maldestres A tretze anys començà la lectura autodidàctica del Traité de l’harmonie de JPh Rameau Amb aquestes nocions tan esparses inicià la…
Paul Marie Théodore Vincent d’Indy
Música
Compositor, professor i teòric francès.
Vida Fill d’una família aristocràtica de tradició militar, fou educat en un ambient d’estricta moralitat per la seva àvia paterna Aquesta, juntament amb el seu oncle Wilfrid d’Indy compositor i alumne de C Franck, l’inicià en l’estudi de la música A l’edat d’onze anys rebé lliçons de piano de L Diémer i AF Marmontel, i a partir del 1865 amplià la seva formació amb estudis d’harmonia amb A Lavignac, amb qui posteriorment treballà l’orquestració Tot i l’oposició del pare, que volia dirigir la seva carrera cap als estudis de dret, Vincent d’Indy estava decidit a dedicarse a la música, i ja el…
Pere Puiggarí
Història
Gramàtica
Literatura catalana
Historiografia catalana
Cristianisme
Erudit, historiador, gramàtic i poeta.
Vida i obra Ingressà de molt jove, com a novici, en el collegi del monestir dels benedictins d’Arles Vallespir amb la intenció d’introduir-se en el món de les ciències Tanmateix, el període revolucionari que començà el 1789 contradigué les seves aspiracions i es refugià a Madrid, on s’interessà per aprendre castellà Retornà al Rosselló, i es dedicà a l’ensenyament, que esdevingué una veritable vocació Successivament, fou professor d’humanitats i de retòrica del collegi de Perpinyà, del qual fou director més endavant En aquella època escriví unes Leçons de langue espagnole 1843 i feu una nova…
, ,
tiorba

Tiorba
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de corda pinçada de la família dels (arxillaüts) format per una caixa de contorn piriforme, fons bombat i mànec molt llarg amb doble claviller.
En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon compost que pertany a la família dels llaüts de mànec Es desenvolupà a Itàlia al final del segle XVI per a realitzar l’acompanyament de les peces en estil recitatiu, i s’adoptà ràpidament a tot Europa com un important instrument de baix continu Fou molt usat durant el segle XVII per a interpretar la part del continu de la melodia acompanyada Nasqué de la necessitat de reforçar el registre greu del llaüt, molt utilitzat i apreciat com a instrument d’acompanyament durant tot el cinc-cents A aquest se li van afegir cordes greus o bordons, allargant…
Gioseffo Zarlino
Música
Teòric musical i compositor italià.
Vida S’educà amb els franciscans i rebé lliçons de Francesco Maria Delfico Tonsurat l’any 1532, rebé els ordes menors el 1537 i el diaconat el 1539 Després d’algun temps com a cantor i organista a la catedral de Chioggia 1536-40, fou escollit capellano i mansionario de la Scuola di San Francesco de la mateixa ciutat Poc després es traslladà a Venècia per a continuar la seva formació musical amb A Willaert El 1565 succeí a Cipriano de Rore com a mestre de capella de la basílica de Sant Marc, càrrec en el qual es mantingué fins que morí Des del 1565 també exercí com a chaplain a l’església de…