Resultats de la cerca
Es mostren 4180 resultats
mercantilització
Economia
Atribució d’un valor comercial, determinat per l’oferta i la demanda, a béns, recursos, activitats i serveis anteriorment considerats no comercialitzables.
canvi tecnològic
Economia
Introducció generalitzada de nous mètodes de producció, que redueixen costos i milloren la qualitat dels béns, en elevar la productivitat dels factors.
agroindústria
Tecnologia
Agronomia
Conjunt de les indústries que forneixen béns i productes agrícoles i de les activitats que transformen, elaboren i condicionen els productes agrícoles.
accelerador
Economia
Coeficient que assenyala la quantitat que cal invertir (o demanda de béns d’inversió) per a cada increment unitari de la renda.
L’accelerador, juntament amb el multiplicador i la funció de consum, són els instruments bàsics de l’anàlisi keynesiana de les relacions entre consum, inversió i renda
agressió
Dret penal
Acció il·legítima no justificada legalment contra els béns o els drets d’una persona i, en especial, contra la seva integritat física.
L’existència d’una agressió illegítima és una de les circumstàncies que han de concórrer per eximir de responsabilitat penal en actuar en legítima defensa
censor
Història
A l’antiga Roma, cadascun dels dos magistrats encarregats de fer el cens o el registre dels ciutadans i de llurs béns.
El càrrec fou establert el 443 aC fins aleshores tenien aquesta funció els cònsols, i inicialment només ho podien ésser els patricis els plebeus ho aconseguiren a partir del 351 aC Encara que l’interval del cens era de cinc anys, els censors només exercien les funcions divuit mesos La gran influència que adquiriren en el govern romà derivà en gran part del seu poder d’excloure de les funcions públiques els ciutadans segons llur comportament moral A partir de Sulla el càrrec perdé tota la seva importància
captabilitat
Psicologia
Tendència a atribuir-se i a conservar per a un mateix els béns i l’afecte de les persones que el volten.
Jusèp Boya i Busquet
Jusèp Boya i Busquet
© Departament de Cultura / Generalitat de Catalunya
Història
Museògraf.
Llicenciat en geografia i història especialitat d’història medieval per la Universitat de Barcelona, ha cursat també estudis de museologia i conservació i de gestió del patrimoni cultural a la Universitat de Mont-real Canadà Des del 1988 és membre del cos de conservadors de museus de la Generalitat de Catalunya Ha estat director del Musèu Dera Val d’Aran 1986-90, cap de l’Àrea de Gestió Museogràfica del Museu d’Història de Catalunya Museu d’Història de Catalunya 1996-2008 i, posteriorment, responsable del projecte del Museu Nacional d’Història, Arqueologia i Etnologia de Catalunya Des del…
castell de Montcada
Castell
Antic castell situat a la part alta de la ciutat de Vic (Osona), entorn del temple romà, els murs del qual en formaven el pati interior.
Al s XI era conegut per palau , o torre, comtal de Vic , o, més sovint, per castell de Vic Vers el 1088 fou cedit als Montcada amb un petit territori al voltant, on es formà la partida de Montcada de la ciutat Era guardat per castlans i batlles dels Montcada, i es constituí centre de l’administració de llurs béns El 1356 el seu domini suprem, que competia al rei, fou cedit al vescomte Bernat III de Cabrera, fet que motivà l’oposició dels bisbes i l’inici d’una època de segrests i tibantors que marcaren la història de Vic fins el 1448 Aquest any els consellers de Vic el compraren…
Vilanera
Monestir
Antic monestir de monges benedictines, dedicat a Santa Maria, situat a la muntanya de Vilanera, al municipi de l’Escala (Alt Empordà), dins la parròquia de Sant Martí d’Empúries.
El fundà el 1328 l’ardiaca de Besalú Arnau de Soler, sota el règim de l’abadessa Fresca de Soler Constava, inicialment, de nou monges De resultes de la pesta del 1348 restà quasi sense comunitat, i el 1368 s’uní als de Santa Coloma de Matella i de Sant Joan de l’Erm més tard aquestes petites cases s’uniren a Sant Daniel de Girona El 1412 la comunitat ja s’havia extingit, amb tots els béns traspassats al convent de monges agustines de Sant Bartomeu de Bell-lloc de Peralada Les ruïnes que en romanen corresponen a dos edificis força separats entre si a la part alta del turó resta un…