Resultats de la cerca
Es mostren 2827 resultats
Joan Navarro i Reverter

Joan Navarro i Reverter
© Fototeca.cat
Indústries forestals
Polític i enginyer forestal.
Contribuí a l’organització de l’Exposició Regional Valenciana del 1867 Professor a l’escola d’enginyers de mines de Madrid 1868, collaborà a diverses empreses del marquès de Campo 1874-82, especialment a la fàbrica de gas de València Fou vicepresident de l’Exposició Universal de Barcelona 1888 Diputat a corts des del 1886 en diverses legislatures, pertangué, successivament, als partits fusionista, conservador i demòcrata Entre altres càrrecs, fou ministre d’hisenda 1895, 1897 i 1906 Fou membre de l’Academia de Ciencias 1894 i de l’Academia Española 1907, on ingressà amb el discurs El…
Martí Miret i Queraltó
Història
Militar
Guerriller carlí.
Entrà al seminari, que abandonà el 1872, en iniciar-se la tercera guerra Carlina, i prengué les armes a favor del pretendent carlí En mèrit a la seva tasca militar, fou ascendit a general de divisió Juntament amb Francesc Savalls, prengué Cardedeu i en feu executar els defensors, malgrat que se’ls havia promès no fer-ho Participà en més de vint accions militars, i el 1874 el pretendent li concedí el títol de vescomte de Castellfollit Un cop acabada la guerra, es traslladà a França Posteriorment, Arsenio Martínez de Campos, capità general de Cuba, li oferí el càrrec de coronel del grup de…
Mary Anderson

Mary Anderson
(CC0)
Inventora nord-americana.
Fou promotora immobiliària, directora d’una explotació ramadera i finalment viticultora El 1903, durant un viatge en tramvia a Nova York observà les dificultats de visibilitat del conductor per l’aiguaneu que s’acumulava al parabrisa Amb l’ajut d’un dissenyador mecànic fabricà un suport on anava fixada una tira de goma que, accionada manualment amb una palanca, escombrava la superfície del vidre frontal del vehicle fins a tornar a la posició original El mateix 1903 obtingué per a un període de disset anys la patent del dispositiu, el primer eixugaparabrises eficaç El 1904 perfeccionà l’…
Sant Salvador de Bianya
Sant Salvador de Bianya
© Fototeca.cat
Poble
Poble (598 m alt.) del municipi de la Vall de Bianya (Garrotxa), situat a la capçalera de la vall del seu nom.
És centrat per l’església parroquial, consagrada el 1170, d’origen romànic en conserva la fàbrica i l’absis, però la porta d’accés, els capitells i les columnes responen a una restauració efectuada a la primeria del s XX Tenia com a sufragànies la de Sant Ponç d’Aulina i la de Sant Martí del Clot Foren totes possessió del monestir de Sant Joan de les Abadesses L’antic terme comprenia, encara, els veïnats de l’Abella i dels Hostalets de Capsacosta i la masia del Ferró , així com el de Pujador i de Callís Fou municipi independent fins el 1969 En el marc del projecte de la Vall dels Sentits…
Vladimir Tatlin
Arquitectura
Escultura
Pintura
Arquitecte, escultor i pintor rus.
Llicenciat en arquitectura a Moscou el 1910, s’associà amb A Vesnin El 1912 participà, amb pintures cubistes, a la mostra Cua d’Ase amb Larjonov, Gončarova, Malevič i Chagall El 1913, després d’una visita al taller de Picasso, féu els primers relleus polimatèrics de concepció abstracta, en la qual cosa té origen el constructivisme, i es diferencià des del començament del suprematisme de Malevič A la revolució del 1917, esdevingué més intransigent a la proclama del “nou art revolucionari” en sentit arquitectonicoindustrial productivisme, i s’ajuntà amb Rodženko 1916, els germans Pevsner i…
Compay Segundo
Música
Guitarrista i cantant cubà de nom real Máximo Francisco Repilado Muñoz.
S’inicià com a cantant a 14 anys, però no fou fins el 1942, quan formà el duo Los Compadres, que es feu popular a l’illa A més de cantar i tocar la guitarra, era conegut per haver inventat l’ armónico , un instrument barreja del tres i la guitarra, amb set cordes metàlliques i les cordes de re i sol doblades També en aquella època collaborà amb artistes cubans Benny Moré, Miguel Matamoros i Pablo Milanés i de fora Charles Aznavour i Cesaria Evora Arran de la revolució castrista, deixà de cantar i es dedicà a la seva feina en una fàbrica d’havans, fins que a la dècada del 1980 reprengué la…
Ortafà
Municipi
Municipi del Rosselló, estès a l’esquerra (i, en una petita part, també a la dreta) del Tec.
Hi predomina la viticultura de les 303 ha conreades, se n'hi dediquen 185 Hi ha, a més, 28 ha de fruiters presseguers, cirerers i albercoquers i 36 ha d’hortalisses La ramaderia és integrada per 260 caps de bestiar oví Hi ha una petita fàbrica de cotó amb 20 obrers El poble 30 m alt, esmentat ja al segle X, és a poca distància del Tec, a l’esquerra, al vessant meridional d’un turó coronat per l’antic castell d’Ortafà Fou centre de la baronia d’Ortafà , jurisdicció senyorial posseïda ja al segle XII pel llinatge homònim A la segona meitat del s XIII passà dels Hortafà als Durban…
Sant Julià de Lòria
Sant Julià de Lòria
© Fototeca.cat
Parròquia
La darrera, segons un ordre tradicional que coincideix amb llur posició geogràfica de N a S, de les set parròquies andorranes.
Bé que dividida en quarts, aquests no tenen, però, a diferència dels d’Ordino i la Maçana, consells representatius Limita al N amb el terme d’Aós, al s amb els d’Arcavell, Bescaran i Estamariu tots a l’Alt Urgell, a l’E amb la parròquia d’Andorra la Vella i a l’W amb els termes de Civís i Argolell Alt Urgell L’economia tradicional ha estat agrícola i ramadera Hom conreava cereals forment, sègol, ordi, patates, farratge, hortalisses, algun arbre fruiter i molt de tabac Els ramats d’ovins han desaparegut Actualment, les principals fonts de riquesa són el comerç, l’hoteleria 21 establiments i la…
Eduard Codina i Armengot
Historiografia catalana
Cronista i arxiver.
És autor de diversos treballs sobre història local de Castelló, particularment referits a l’àmbit de l’art i la ceràmica Després d’estudiar magisteri a Tarragona i filosofia i lletres a València, exercí la docència a Castelló Afí al règim franquista, després de la guerra civil tingué una creixent activitat política, primer en càrrecs culturals adscrits a la Diputació Provincial, i més tard com a alcalde de la ciutat de Castelló 1960-67 També fou procurador de les corts franquistes, delegat del Ministeri d’Educació i Ciència i comissari provincial de Belles Arts La vinculació amb la Diputació…
Fundació Vila Casas

Accés principal del Museu Can Framis (Barcelona)
© Fundació Vila Casas
Museologia
Entitat privada sense ànim de lucre fundada l’any 1986 per l’empresari farmacèutic Antoni Vila i Casas amb l’objectiu prioritari de promocionar l’art contemporani català.
La Fundació disposa de sis espais expositius que formen part del llegat arquitectònic català a Barcelona Barcelonès, l’Espai Volart, l’Espai Volart 2 i el Museu Can Framis a Palafrugell Baix Empordà, el Museu Can Mario a Torroella de Montgrí Baix Empordà, el Museu Palau Solterra, i a Vila-seca Tarragonès, el castell de Vila-seca L’Espai Volart i l’Espai Volart 2 foren inaugurats l’any 2002 Ocupen, respectivament, els antics magatzems de la finca modernista Casa Antònia Puget i els baixos de la Casa Felip, del mateix estil, reformats a propòsit i situats a la dreta de l’Eixample barceloní En…